Pàgines

dimarts, 26 de març del 2013

Grup de cuidadors de malalts de Balsareny

SALUT

Som unes persones que hem tingut o que tenim algun familiar en situació de dependència pel fet de patir alguna malaltia. Ens reunim una vegada cada dos dilluns, al Casal de la Gent Gran de Balsareny, a les 3 de la tarda. A vegades som els que formem el grup, però altres vegades hi assisteix una persona relacionada amb el món del malalt. És sabut que cuidar bé una persona no sempre es fàcil; per això, quan es troba alguna persona dedicada al món del malalt, i que vulgui venir, s’intenta convidar-la per si podem donar algunes respostes a les preguntes que li puguin sorgir, ja que a vegades amb la bona disponibilitat del cuidador no n’hi ha prou per fer-ho bé.

Durant aquest curs hem estat fent xerrades diverses. En alguna  ens hi ha acompanyat la infermera del CAP per informar-nos de «com cuidar el cuidador». També ens va visitar una treballadora familiar del municipi per ensenyar-nos a mobilitzar els nostres familiars malalts. La treballadora social del CAP Balsareny ens va explicar com fer el testament vital, i també van fer-nos una visita de l’empresa SERGESA Televida, que gestiona els teleassistències del municipi.
Si alguna persona està  interessada a assistir-hi pot informar-se amb la treballadora social de l’Ajuntament o al mateix grup.

Llorenç Torrabadella
President grup de cuidadors

divendres, 22 de març del 2013

Recolliu les caques de gos, si us plau!

OPINIÓ

RECOLLIU LES CAQUES DE GOS, SI US PLAU!



CADA DIJOUS ELS NENS D’EDUCACIÓ INFANTIL ANEM A PASSEIG I ENS TROBEM CAQUES ALS CARRERS DEL VOLTANT DE L’ESCOLA.

TOT I QUE HI HA BOSSES I CARTELLS INFORMATIUS, MOLT POCA GENT LES RECULL. VAM DECIDIR QUE S’HAVIA DE FER ALGUNA COSA.

ENS VAM REPARTIR ELS ESPAIS PER GRUPS I EN ELS LLOCS ON HI HAVIA UNA CACA HI POSÀVEM UNA GALLEDA. D’AQUESTA MANERA VA SER MÉS FÀCIL DE COMPTAR I DE VEURE’N LA QUANTITAT.




DESPRÉS VAM RECOLLIR TOTES LES CAQUES DELS TRES ESPAIS, LES VAM COMPTAR I VAM VEURE QUE:


·       EN UN TROS DE PÀRQUING DEL TRULL HI HAVIA MÉS DE 50 CAQUES.

·       AL CARRER DE L’ERA DEL MARTÍ HI HAVIA 9 CAQUES.

·       AL PONT DE LA VIA HI HAVIA 50 CAQUES.

LA SETMANA SEGÜENT VAM PENJAR ELS CARTELLS INFORMANT DE LES CAQUES QUE HAVÍEM RECOLLIT. LA SORPRESA VA SER QUE EN AQUESTS ESPAIS HI TORNAVA A HAVER CAQUES, I ENCARA MÉS!



ENS AGRADARIA QUE LA GENT QUE ESTIMA ELS GOSSOS RECOLLÍS LES CAQUES DE LA SEVA MASCOTA. AIXÍ PODREM PASSEJAR TOTS MÉS TRANQUILS!

ELS NENS I NENES DE P-4 I P-5 DE L’ESCOLA GUILLEM

Nota: publiquem l'escrit amb majúscules i cos de lletra gran, tal com ens ho han enviat, per tal que els alumnes de P-4 i P-5 ho puguin llegir.

Fotos: P-4 i P-5 Escola Guillem

dilluns, 18 de març del 2013

Caminada Popular 2013



El passat diumenge dia 10 de març va tenir lloc a Balsareny la vint-i-setena edició de la nostra Caminada Popular. Tot i el fred i pluja de dies anteriors, el diumenge va fer un dia de sol amb alguns núvols, molt bo per caminar. Aquest any la participació ha estat de 425 persones, com sempre, de Balsareny i de molts indrets de les nostres comarques; aquesta xifra s’acosta a la de l’any passat, que va ser de 437 caminants, encara que llavors el dia va ser més esplèndid encara. El preu de la inscripció, igual que als darrers anys,  va ser de 8 euros en general i de 6 euros per als socis.


L’itinerari d’enguany transcorria molt al voltant del riu Llobregat, a banda i banda. Se sortia per la dreta del riu i es tornava pel costat esquerre, al qual s’hi accedia pel pontet de la Rabeia. Es començava, des de la plaça de l’Església, pel Repeu fins a l’aqüeducte de Santa Maria, per on s’accedia al caminet que, al costat de la síquia, calia anar seguint fins arribar a la resclosa dels Manresans, passant pel conegut tram considerat Espai d’Interès Natural, molt ric en espècies vegetals com els aurons i els verns. Al mirador de la resclosa hi havia el primer control i avituallament, en què es podia menjar un bon tall de coca i mistela. Just en aquest punt es continuava el camí arran de riu i ens trobàvem de seguida amb un aguait on es pot seure per observar els ocells de la zona; i també aixecant el cap a l’esquerra, entre aquest indret i el camí de la via que passa més amunt, s’hi podien veure les conegudes «dames coiffées» («senyores amb barret»). Com hem dit ja en altres ocasions, en què la caminada també ha passat per aquesta zona, es tracta d’unes formacions geològiques degudes a l’erosió diferencial del terreny que ha anat modelant aquestes figures a còpia de molts anys. També s’anomenen «pilars coronats».


Seguint per aquest camí, al costat de l’única verneda considerada important del Bages, s’arribava al nucli de la Rabeia, per on es continuava, ja pel marge esquerre del riu, per un camí i després un corriolet que anava guanyant altitud fins arribar a un pla, on s’albirava una bonica panoràmica de la colònia de Sant Esteve a l’altra banda del riu. Continuant i deixant de banda, de moment, el Llobregat, amb una mica més de pujada, s’arribava al pla de Vilamajor, una zona molt bonica per la seva panoràmica, que ens porta a contemplar el Prepirineu, el castell de Balsareny i el poble de Navàs. Enmig del seu nucli principal de cases es va muntar l’esmorzar, que s’inclou al segon control. Com sempre els caminants van poder menjar l’entrepà de botifarra, fer un bon trago de vi i prendre una tassa de caldo.


Tot seguit l’itinerari va continuar per un camí que passa pel Mas de les Claperoses, proper a la confluència entre 3 termes municipals: el de Balsareny, el de Sallent i el de Gaià. Calia anar-lo seguint fins arribar, pujant per entremig del bosc, a un camí pla que, seguint-lo per la dreta, anava a parar a les Collades. Es continuava pel camí que va cap a la carretera d’Avinyó, però, just quan s’hi arriba, es girava per la dreta per un corriol molt bonic, ocupat per una gran boixeda, i després es seguia per camí més ample fins arribar a la nostra font del Vilar, on hi havia el tercer control i avituallament de «les taronges». Allà hi havia les taronges i aigua per refrescar la gola i poder continuar ja pel darrer tram del recorregut.


En aquest quart tram calia seguir pel camí que va de la font a la pròpia casa del Vilar, una masia abandonada però de les que tenen més renom a Balsareny. Es passava per darrera de la casa per enllaçar amb un camí que voreja uns grans camps i al llarg del caminada d’enguany es retrobava amb el nostre riu, pel marge esquerre, just al capdavall d’un penya-segat molt alt, des d’on es veu de prop tota l’esplanada de la Rabeia. Seguint aquest camí, que anava baixant de mica en mica, s’anava a parar finalment a una granja i al cap de pocs metres ens situàvem a la carretera d’Avinyó, des d’on travessàvem de nou el riu pel pont de Roc Garcia, per poder tornar al poble pel Repeu, tal i com havíem començat.  Es completaven així els 14 quilòmetres aproximats que tenia el recorregut.


A l’arribada, com sempre, amb la satisfacció de la gent per haver arribat al final, unes menudalles acompanyades de refrescos feien que els caminants es revifessin una mica. Com a record, aquesta vegada, tothom es va poder endur una paperina plena de tot tipus de fruita seca.

La majoria de gent coincidia en el fet que la caminada d’enguany era molt maca pels indrets on es passava i les panoràmiques que ens oferia, i que més aviat va ser fàcil de recórrer; el camí era molt planer, sense pujades gaire fortes i no molt llarga. Altres comentaris ens indicaven que els havia agradat la retolació de les plantes (sobretot gent de fora que no ho coneixien) i que aquest any n’hi havia moltes. Tots els membres de l’organització fem el que podem. 

A la tarda, com de costum, organitzadors, caminants i tothom qui va voler va poder assistir, a la sala petita del Sindicat, a la projecció de tot un munt de fotografies del matí, de la caminada 2013, i també, com una complement, un magnífic audiovisual del Centre Excursionista de Balsareny sobre l’expedició que va portar a terme el juliol passat, que va aconseguir l’ascensió al pic d’Aragüells, al Pirineu aragonès, de 3.030 metres d’altitud. La sala va quedar plena i tots plegats vàrem posar punt i final a la jornada amb un petit refrigeri.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat d’una manera o altra en la caminada d’enguany i fins l’any vinent!

Isidre Prat
Fotos: Alfred Selgas

Editorial - Setmana Santa

El nostre col·laborador Jordi Planes ens recorda aquest mes, en una de les seves sempre interessants evocacions del Balsareny d’abans, com era la Setmana Santa dels nostres avis, i que els que ja tenen una edat recorden perfectament. Després, la societat es va laïcitzar, la Setmana Santa va esdevenir un temps de vacances i esplai, i les processons, en tant que rituals d’expressió pública de la religió, van deixar de tenir presència als carrers —llevat dels llocs on aquests actes tenien, a més, una connotació d’espectacle que va evolucionar cap a l’interès turístic. Però tot és relatiu,el món gira i hi ha coses que acaben tornant. Per una banda, la crisi econòmica i l’atur limiten les possibilitats de fer gaires festes, i d’altra banda, a nivell d’estat estem experimentant una involució política cada cop més descarada i evident. Sembla que el món giri al revés i que tornem a actituds i manifestacions predemocràtiques. Qui sap, doncs, si algun dia tornarem a veure pels nostres carrers armats i papus...

Mentrestant, les entitats locals fan camí. La Coral Sant Esteve, dintre els actes del seu cinquantenari, ha presentat aquest mes l’espectacle Les cançons de Catalunya, que es clou amb la repesca de les primeres peces que van interpretar fa cinquanta anys. I a fi de mes, diverses corals de la comarca s’ajuntaran per cantar el Glòria de Vivaldi. D’altra banda, l’agrupació coral, conjuntament amb els Pastorets de Balsareny, continua a bon ritme els assaigs de la representació de l’obra Balsareny, més de mil anys, prevista per al 28 d’abril. 


La Biblioteca Pere Casaldàliga continua oferint L’hora del conte i el taller de manualitats «Sóc un bon lector»; a més, participa en les emissions de Ràdio Balsareny; a més, ofereix una interessant exposició sobre «Escriure en temps difícils», sobre l’obra d’autors catalans exiliats, com Avel·lí Artís-Gener ‘Tísner’, Joan Sales, Pere Calders i Joan Ferrater Mora. També es manté la qualitat de la programació teatral de Tempo (amb Marcel Gros) i musical de SonaB (amb Edu Manazas & Whiskey Tren). El Club de la gent Gran organitza conferències i activitats diverses, entre les quals el seu tradicional concurs escolar sobre temes d’interès local: aquest any centrat en la figura de Pere Casaldàliga. Mentrestant, el Consell Municipal de Cultura, reduït des de fa temps a una vida gairebé vegetativa, es reviscola una mica com cada any amb el Premi Literari Sant Marc.



A primers de mes es va celebrar un any més una concorreguda Transsèquia; l’assemblea local de l’ANC, Balsareny per la Independència, hi va ser present demanant signatures per a l’estelada gegant de Collbaix, mentre que en penjava una de pròpia al Balç de Roqueta, amb una gran visibilitat des de l’eix del Llobregat. El Centre Excursionista Balsareny ha celebrat amb èxit la 27a Caminada Popular, culminada amb la projecció d’un audiovisual. També el Club d’Escacs, el Club d’Handbol, el Cuines Styl de bàsquet i el Gamcor de futbol sala, així com el futbol base aleví i benjamí, van jugant els seus partits de competició, i el Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada ha organitzat el seu 8è Trofeu Joaquim Jubert. Sort en tenim, de tanta gent que fa activitats per no rovellar-se. Són els que ens mantenen viva l’esperança.

CCB
Foto ANC

dilluns, 11 de març del 2013

Jordi Medina, astroamic


ENTREVISTA























Jordi Medina, amant de l’astronomia i conseller educatiu d’infants

Jordi Medina i Salomon va néixer el 10 de desembre de 1973, a Balsareny, i és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa d’economista per a una empresa d’Aiguafreda (Backer-facsa, SL), que pertany a un grup multinacional suec.

Medina forma part d’Astroamics, un grup d’amics a qui els agrada l’astronomia i compartir coses plegats. D’altra banda, és creador d’una pàgina web (www.JouScout.com) amb recursos i consells per a l’educació dels infants. És una pàgina molt visitada (rep mig milió de visites anuals). 

Pel que fa a la lectura, llegeix principalment tractats sobre ciència i astronomia, i també la premsa diària. Respecte al teatre, el cinema i la televisió, malgrat que li agraden, no disposa de gaire temps per veure’n. El temps lliure el dedica a Internet, a actualitzar la pàgina web que té i afegir-hi nous continguts. També gaudeix sobretot fent excursions i caminant per la muntanya.

Al Jordi, casat amb la Marta Bruch, amb qui té un fill de 6 anys, l’Èric, li agrada el turisme cultural: visitar museus, castells, monuments, catedrals... Han viatjat per diversos països de l’Europa occidental (França, Anglaterra, Escòcia, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Malta...) i també per bona part d’Espanya. 

- Explica’ns el perquè del naixement d’una entitat amb dedicació a observar el cel.

- AstroAmics neix de la voluntat d’un grup d’amics, aficionats a l’astronomia, de viure plegats la nostra afició, compartir els nostres coneixements, i aprendre els uns dels altres. També mirem d’apropar l’astronomia a la gent. Les activitats més habituals són sortides nocturnes per observar el cel amb telescopis, i l’organització de xerrades, cursos, demostracions..., sempre amb la vocació de ser activitats gratuïtes i obertes a tothom.

- Quant fa de tot això?

- Les primeres activitats van tenir lloc al maig de 2010.

- Quina gent sou i —astronòmicament— amb quins coneixements?

- Entre els AstroAmics hi ha homes i dones de totes les edats. Hi ha des de persones absolutament novelles, que tot just estan començant, fins a gent que fa molts anys que s’hi dedica, que publica articles en revistes especialitzades i imparteix conferències a l’estranger.

- Com us organitzeu?

- El contacte entre els AstroAmics es dóna principalment via Internet. A través d’una llista de correu electrònic la gent proposa i organitza noves activitats, a les quals tothom es pot afegir lliurement. Un grup reduït de persones, que anomenem Kosmos, ens encarreguem d’anar-ho dinamitzant. També disposem d’un lloc web (www.AstroAmics.tk), un fòrum d’opinió, pàgines de Facebook i Twitter, i un periòdic online, que ens serveixen per explicar el que fem, comentar notícies astronòmiques i mostrar fotografies del cel.

- Com a entitat, compteu amb socis? Quants sou?

- En aquests moments som 133 AstroAmics. El 40% són de Balsareny, i la resta procedeixen de diferents punts de la geografia catalana. Apuntar-s’hi és tan fàcil com sol·licitar-ho per e-mail, i és gratuït.

- Geografia, meteorologia, astronomia. Aquests components, en quin grau són necessaris i lligats dins d’un estudi comú?

- El principal coneixement que cal a tot astrònom aficionat és el del firmament: saber reconèixer les constel·lacions, els estels més brillants, els planetes, i on localitzar els principals cúmuls estel·lars, galàxies, nebuloses i estrelles dobles. Alguns s’especialitzen en fotografia astronòmica, que fa servir unes tècniques molt particulars per obtenir excepcionals imatges dels astres. Als aficionats també ens agrada estar al dia de les últimes troballes en els camps de l'astrofísica, la cosmologia i les ciències planetàries. Però no és fàcil: l'astronomia és, juntament amb la medicina, la ciència que més descobriments nous realitza. Per això, entre els serveis que oferim als AstroAmics, hi ha el de seleccionar per a ells cada dia les notícies més destacades del món de l'astronomia.
Quant a la meteorologia, és molt important per a nosaltres, naturalment. Amb el cel ennuvolat no es poden veure les estrelles. En general ens refiem de la previsió del temps, però sovint és l'experiència i el coneixement de la meteorologia local la que acaba decidint si cal cancel·lar una sortida o si ens hem de moure cap a un altre lloc.

- Vols afegir-hi quelcom més?

- El 2013 serà un any particularment emocionant per a nosaltres, perquè s’esperen dos cometes molt brillants, un a la primavera i un altre a la tardor. Aquest segon, alguns creuen que podria arribar a ser molt espectacular i visible a simple vista.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny avui



El poble que volem: entitats vives


«A Ràdio Balsareny estem treballant perquè aquesta sigui la teva emissora, l’emissora de tots. Volem fer una emissora participativa, que tu en formis part, que estigui al teu servei. No sé si ho saps, però actualment estem fent una programació 24 hores d’emissió non-stop. Som Ràdio Balsareny, 107.1 FM. Amb 6 anys i escaig de funcionament, en la programació hi trobaràs espais dedicats al món de la lectura, com ara Omple’t de lectura, un programa conduït per la Susi i la Maria Josep. La poesia no pot estar exclosa d’una programació radiofònica; per això s’emet el programa Mimos para el alma, sota la direcció de Sinda Miranda, de Ràdio Navàs».

Aquesta informació pertany a la butlleta que tots els balsarenycs han pogut rebre a la seva bústia sobre la nova temporada de Ràdio Balsareny. En aquesta butlleta es detallen tot de programes en directe: L’ave Fènix 2.0, conduït per Isabel Galán (la Xavela); el programa setmanal Sense fronteres, conduït per Josep Vilardell; RockTime, amb el rock i el heavy en primera línia, conduït per Paulí Gil, Narcís Mestres i Jaime Redondo; Autoestima electrònica, conduit pel DJ Xus; i entre altres, Pista matinal, sota la responsabilitat de Josep Gudayol.




La Polifònica de Puig-reig 
als 50 anys de la Coral Sant Esteve

El passat diumenge 17 de febrer de 2013, la sala Sindicat es va poder comparar, entre cometes, amb el teatre del Liceu. Actualment ens trobem de ple en l’esdeveniment dels 50 anys de la Coral Sant Esteve (1963-2013), i aquest dia tingué lloc l’actuació de la internacional Coral Polifònica de Puig-reig, amb una sala plena de gom a gom.

La Polifònica de Puig-reig va néixer l’any 1968 com a Coral Joventut Sardanista, provinent de la Colla Sardanista del mateix nom. El 1968 va adoptar el nom actual. Des de la seva creació fins a l’actualitat, la Polifònica ha actuat arreu de Catalunya, a la majoria dels països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador i Perú. L’any 1992 va acompanyar el president de la Generalitat de Catalunya en un viatge oficial a Argentina i Xile. L’any 1993, en motiu del seu 25è aniversari, la Generalitat li atorgà la Creu de Sant Jordi. Des de 1969 Ramon Noguera n’és el director. La seva formació musical va ser inicialment autodidacta i posteriorment acadèmica. Les primeres nocions de solfeig les va rebre de mossèn Andreu Planas l’any 1968. A partir de 1987 va homologar els cursos al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i va ser deixeble del mestre Manuel Oltra en els estudis d’harmonia, contrapunt i formes musicals. En direcció coral ha estat alumne de Lluís Virgili en un curs a Manresa l’any 1969, de Manuel Cabecero al llarg del curs 1983-84 a l’Audicor de Barcelona i d’Eric Ericson el 1994 a Barcelona.



El repartiment del concert a Balsareny es va realitzar en dues parts i es va composar de vàries peces en els següents apartats: orquestrals, Nova Cançó, l’òpera Cavalleria Rusticana, sardanes i musicals de renom. Els solistes varen ser Carme Oliveras, Maria Genís, Cristina Coma i Laura Escudé (sopranos), Bernadeta Barniol i Montserrat Garcia (contralts) i Jordi Genís, Jordi Soler i Miquel Gili (barítons). Al piano hi hagué Josep Maria Conangla.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Joan Peralta

Meteorologia















Febrer de 2013

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           5,6
Mitjana (min.+màx.)       6,5
Mitjana de mínimes       -1,0
Mitjana de màximes      14,0
Mínima                      -7,0; dia 24
Màxima                     20,7; dia 20
Mínima més alta            5,6; dia 18
Màxima més baixa         8,9; dia 22

Vent (km/h) 

Ventada més alta           78,5 dia 3
Velocitat mitjana             8,0
Recorregut del vent 3.017,3 km

Pressió (hPa) 

Màxima 1.014,2 dia 4
Mínima   983,8 dia 23

La pluja (litres)

Dia 18  1,2
Dia 22  5,5
Total      6,7

Jordi Soler i Francesc Camprubí

Austeritat sí, rebaixes no


PUNTA DE BRAU
La paraula austeritat la podem llegir sovint en els diferents mitjans de comunicació. Cadascú de nosaltres n’hem pogut treure una opinió des del raonament social quotidià que ens ha tocat viure. Personalment crec que el fet d’haver estirat més el braç que la màniga no ha estat bo. Així doncs, sembla que una austeritat raonable és bona per tal que puguem sortir d’aquest fangar en el qual no hem pas caigut nosaltres sols.

Fins aquí he raonat la primera part del títol. Ara, i sempre amb caràcter democràtic, intentaré allò que en primera persona fa uns quants dies he viscut: explicar per què dic “Rebaixes no”.

Som ja al març i he esperat aquests tres mesos per recordar que en arribar al gener gairebé tots sabem que les diferents firmes comercials col·lapsen televisions, ràdios, premsa escrita i el món digital per tal d’oferir-nos els millors preus. Enguany, coincidint amb aquest mes blanc, una gent que no ens estima gaire va voler oferir-nos un altre tipus de rebaixes. Quines? Estalviar-nos l’euro per recepta. Aquest fet, a tots els que vivim a Catalunya ens ha fet un xic més pobres. Sí, sí, més pobres: perquè això obliga el nostre Govern català a retallar unes prestacions que impliquen la sanitat, l’educació i en general a tot el teixit del benestar.

—Josep, ja saps que ens han tret l’euro per recepta. Quina sort, eh?
—Bé, sort, sort, jo crec que no gaire. Això ens fa més pobres a tots. El que ens haurien hagut de rebaixar hauria d’haver estat l’altre impost.
—Quin?
—Doncs el copagament, aquest sí que ens discrimina!

M’entristeix que no ens vam posar coincidents. Respectuosament: amb austeritat sí, rebaixes no!

Josep Gudayol i Puig

Setmana Santa

DE MEMÒRIA (23)


A la dreta, Francesc Riera; darrere seu, Marc Picas i Xavier Rojas 
Avui dia, la Setmana Santa és considerada un temps d’esbarjo, d’esports d’hivern (final de temporada), de viatges, per a qui pugui permetre-s’ho. Quan jo era petit i adolescent, aquesta setmana era temps de recolliment, si no de grat, per força. La tradició religiosa acceptada i practicada per molta gent del poble —i més en aquells temps de nacional-catolicisme, d’acabada la guerra— perpetuava costums antics de què parlaré tot seguit. Ajudava al recolliment forçós la programació radiofònica, que només retransmetia sermons i música clàssica (d’avorriment general, tot i que a mi m’agradava molt, la música). L’ambient general, doncs, s’adeia amb l’adjectiu de «santa» que arrossegava aquesta setmana.

De fet, la Setmana Santa començava de manera festiva el Diumenge del Ram. Era el dia de beneir el ram: algunes palmes i palmons, poquets, i molts rams de llorer engalanats amb garlandes dolces i uns rosaris vermells, de sucre, que més d’un noi espavilat feia saltar dels rams tallant-ne el fil amb una fulla d’afaitar, davant del disgust de la petita víctima. També era el dia d’estrenar els vestits de primavera, fes fred o calor.

Una pràctica de nom avui reprovable —i abans també, però no ens ho semblava— era la d’anar a matar els jueus o el Dijous o el Divendres sant, no me’n recordo bé. Durant l’Ofici de Tenebres —una llarguíssima cantilena o gori-gori que feien els capellans la tarda d’aquell dia— s’anaven apagant uns ciris d’un cirial de tretze braços que diu que representaven els dotze apòstols i la Mare de Déu. Quan, al final, només quedava encès un ciri, la mainada, a indicació del rector, començàvem a fer un terrabastall enorme picant sobre els bancs amb maces, carraques, matraques i altres objectes sorollosos. Això era matar els jueus.

El mateix  Dijous Sant es feia el Monument. Era una estructura de fusta construïda pel fuster Conrado Planas, a la fusteria dels baixos de cal Devesa, amb una escalinata que portava a un sagrari on es guardava el Santíssim exposat als fidels. S’ornava amb palmons i grillades, uns testos on s’havien fet germinar en la foscor, a cada casa, llavors de cereals, que apareixien de color blanc i feien molt de goig. A banda i banda de l’escalinata cremaven els ciris que les famílies hi duien i que, un cop retornats a les cases, tenien la virtut, deien, d’aturar els llamps junt amb el panellet de Sant Marc. S’ocupaven de vigilar-los i de substituir-los el Miquel Sabala i el Joan Casaldàliga, de sempre, amb gran sigil i solemnitat. Els nens i nenes de les escoles hi anàvem a fer una vetlla agenollats, de mitja hora, per un ordre establert en unes llistes que es penjaven a la cartellera de l’entrada de l’església. Era una mitja hora avorridíssima, que es podia allargar si el substitut no venia a temps. Els grans també la feien, suposo que amb un altre esperit.


José Luis Fernández Pastor, armat

Però el punt fort de la setmana era la processó del Dijous sant al vespre. L’encapçalaven els Armats, rèplica de soldats romans amb unes disfresses que avui farien riure, de cartró pedra. Marcaven el pas al so d’uns tambors fent petar les llances sobre els carrers. A mi m’emocionaven i volia fer d’armat quan fos més gran. No me’n vaig sortir. Comandava els armats el capità Manaies, que tenia l’estendard penjat al balcó de casa seva durant tot el dia. Al meu temps solia ser el Pere Pujol, el Peret Portella. 



Miquel Tarrason, capità Manaies; i Vicenç Pulido, armat
Maria Teresa Riera, Carme Molina, Maria Teresa Sabaté. Any 1960 o 1961
Seguien les dones, a banda i banda de carrer, vestides de negre i amb ciris a les mans i en un silenci absolut. Algunes, al mig de la comitiva,  amb la cara tapada per no ser reconegudes, anaven descalces arrossegant unes cadenes, fruit d’alguna prometença. Tothom les coneixia, però. Nenes de les monges representaven figures de la Passió, també al mig. 

Dones de la Passió. Quadre plàstic. Balsareny, Dijous Sant 1920

 
Després venien els homes, escortant els passos (Jesús de Natzaret, Creu dels Improperis o dels Trofeus,  Sant Crist gros, Crist jacent i, temps més tard, la Verge dels Dolors). Ho feien per ordre de la fàbrica on treballaven. Era el dia que veies més gent de Sant Esteve al poble. Tots portaven atxes i brandons que feien un reguerol de cera que, l’endemà, indicava per on havia passat la processó. Uns homes vestits amb sotana i un capirot ordenaven la processó per dintre, amb la frase tradicional d’endavant les atxes. El cor de la parròquia cantava la Passió, amb lletra de Jacint Verdaguer; i el de Sant Esteve, el «Rastro», en castellà, vella cançó molt popular en aquestes contrades. Els capellans respectius els acompanyaven. El rector, mossèn Leandre, portava penjada al coll amb una cinta blanca la clau del sagrari del Monument. Tot era molt solemne, discret i digne. Emocionant. Hi havia, però, un moment d’expectació. Era quan els portants del Sant Crist gros —vestits amb una vesta negra i un corretjam que sostenia un buirac on encaixar la punta de la imatge— feien el canvi d’un portant a un altre. Era un moment delicat, no tant pel pes com pel balanç. Eren gent valenta i experimentada i sempre els sortia bé. Però era tot un espectacle. Els recordo potser tots, però no en diré els noms, de por d’oblidar-ne algun.
 
El sergent Hilario; Salvador Bonals, Comas, Fermí Solà portant la creu, Ramon Bonals


Acabada la processó, els de Sant Esteve anaven a la pastisseria Camprubí, cal Pastelero en vulgar, al carrer de la Creu —que fins llavors havia estat tancada com tots els altres establiments—; hi anaven a menjar mona, excel·lent. I així acabava, de fet, la Setmana Santa —el Monument, però, seguia obert a les vetlles—. El dissabte al matí, dit Dissabte de Glòria, repicaven les campanes i ja sortíem a cantar caramelles. Però aquesta és una altra història.

Jordi Planes
Fotos: Arxiu J.Sarri / AFB