L'escola en català, ara i sempre

EDITORIAL

 

La jornada electoral del 25 de novembre es va tancar amb uns resultats força diferents del que les enquestes feien preveure; en un primer moment van generar incertesa i desconcert entre els votants sobiranistes, alhora que despertaven l’entusiasme dels partits i dels mitjans espanyolistes. Aquests van celebrar com un gran èxit la relativa desfeta de CiU —que va guanyar les eleccions perdent 12 diputats— i van obviar que ERC en va sumar 11 més, ICV 3 més i la CUP també 3 més, mentre SI perdia els seus 4 escons; i a l’altre plat de la balança el PSC en perdia 8, el PPC en guanyava un i

C’s en guanyava 6. Per tant, la situació, en termes de sobiranisme, queda equilibrada, i encara amb un escó d’avantatge en favor del dret a decidir. A les pàgines següents hi trobareu, com de costum, l’anàlisi detallat de com van anar les votacions a Balsareny.

En el conjunt de Catalunya, com dèiem, el bloc sobiranista (CiU, ERC, ICV, CUP) ha augmentat un escó respecte de la darrera legislatura. Molt menys del que s’esperava, sí; però tot i això, els partidaris de celebrar un referèndum d’autodeterminació sumen 87 escons, gairebé els dos terços de la cambra. A més, si comptem els vots emesos, veurem que els partits sobiranistes han obtingut 345.000 suports més que el 2010, mentre que els partits contraris a l’autodeterminació només han guanyat 192.000 vots. La diferència entre els dos blocs és de 800.000 vots a favor del sobiranisme. L’augment de la participació electoral ha demostrat l’interès de la ciutadania, ha despertat votants que altres cops s’abstenien i ha deixat clar que som un país plural. I majoritàriament favorable al dret a decidir.

Amb tot això, l’ofensiva espanyolista no ha remès; al contrari, l’eufòria davant la suposada catàstrofe de l’independentisme ha donat noves ales als adversaris de les nostres llibertats, que com de costum les associen amb la nostra cultura, amb la nostra llengua i, molt especialment, amb el nostre modèlic sistema educatiu, que tanta ràbia els fa. Ja han aconseguit carregar-se l’oficialitat i l’ensenyament obligatori del català a les comunitats on governa el PP: al País Valencià, a les Illes Balears i a la franja d’Aragó, on neguen a la llengua fins el seu nom, i l’anomenen aragonès oriental.

Com que a Catalunya no governa el PP, ara el ministre Wert es despenja  amb una llei estatal de “millora de la qualitat educativa” que elimina el català com a llengua vehicular de les nostres escoles i el redueix a una mera assignatura d’especialitat, de rang inferior a les matèries troncals (que inclouen la llengua i la literatura castellanes), i per tant amb menys hores lectives; també permet als pares que vulguin escolaritzar els fills en la «llengua oficial de l’Estat» que puguin fer-ho en escoles privades, passant la factura a la Generalitat. A més, reserva a l’Estat el control del contingut d’assignatures com la Història.

Tot això atempta contra el model educatiu català, basat en la immersió lingüística, un model d’èxit reconegut internacionalment i que ha evitat sempre la discriminació dels alumnes per raó de la llengua. El ministre, que ha reconegut públicament que el seu objectiu és «espanyolitzar els nens catalans», dinamita així el model d'immersió lingüística i prepara una regressió de la normalització mai vista des de la recuperació de la democràcia: un autèntic retorn al franquisme.

Com diu la nota de l’ANC que publiquem en aquest número, aquest projecte de llei respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol de menyspreu i residualització de la llengua catalana, especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística. La llei denigra el català i promou la segregació entre catalans catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya. un model d’èxit, que a més és reconegut per experts i institucions europees.

I a tot això, encara hi ha, entre els nostres polítics, ingenus —o no— que parlen de «refer ponts i tornar al diàleg amb el govern del PP»? Al contrari, és l’hora d’estar alerta, com diu el nostre himne nacional, i estar a punt per defensar els nostres drets bàsics, entre els quals hi ha la llengua, contra atemptats com aquest i els que aniran venint. Per això no hem de confondre l'aritmètica partidista, que presenta una diversitat de sensibilitats, amb l'aritmètica nacional, clarament encaminada a marcar distàncies amb aquesta Espanya entestada a esborrar qualsevol tret diferencial de Catalunya. Totes les formacions sobiranistes i les que es diuen catalanistes tenen ara l'oportunitat de demostrar-ho amb fets i amb actituds fermes i insubornables.

Per cert: l’Ajuntament de Balsareny, al ple del 27 de novembre, va rebutjar les propostes de posar la bandera estelada al seu balcó i declarar-se «territori lliure». Esperem que això no sigui un indici de quina serà l’actitud de CiU al Parlament. Per aixecar un castell cal fer una bona pinya a la base.

CCB