En defensa del català

OPINIÓ

Davant el context polític que estem vivint en els darrers mesos, on les fortes tensions entre Catalunya i el govern de l’Estat Espanyol s’han anat incrementant, així com la violència dialèctica del grup de mitjans de comunicació afins al govern, el passat 3 de desembre de 2012, el Ministeri de Cultura i Ensenyament donava a conèixer un projecte de llei, el qual es presentava com una reforma en la Llei d’Educació (la novena en trenta anys), el què estava amagant era un atac frontal, una bufetada, un pas més cap a l’intent d’aniquilació de la llengua catalana, per part d’un govern escollit democràticament, però amb tics del franquisme més miserable.

Aquest projecte de llei és un atac, en tota regla cap a la nostra llengua. Un atac que vol que el català deixi de ser una assignatura troncal (són aquelles assignatures que s’han de fer de manera obligatòria), per passar a ser una assignatura optativa (són aquelles assignatures que l’alumne escull si fer-les o no fer-les), és a dir, el català podria no ser cursat per cap alumne al llarg de la seva vida acadèmica. Això suposaria que el català patís per la seva supervivència.

El sistema d’immersió lingüística ha suposat al llarg d’aquests darrers trenta anys, el pal de paller per a la cohesió social i la integritat en la nostra terra. Aquest sistema ha permès que milers i milions de persones s’escolaritzessin en les dues llengües que conviuen, pacíficament, a Catalunya. Aquest model ha estat un model d’èxit, sense fractures.

Com molt be va dir el periodista Antoni Bassas, qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol d’Amèrica del Sud? Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.

Nosaltres no volem un poble segregat, nosaltres volem un poble unit i que la riquesa de l’aprenentatge de les llengües sigui un ús comú en tota la societat catalana. Per aquest motiu necessitem que el català continuï sent la llengua vehicular en tot l’ensenyament, en l’infantil, el primari, el secundari i l’universitari. És per aquest motiu que volem donar el nostre total suport al col·lectiu Som Escola i als altres col·lectius de professionals: mestres, educadors, professors, doctors... que treballen diàriament per intentar que la nostra llengua i els nostres joves evolucionin dia rere dia. A ells, que són part important en tot el desenvolupament lingüístic del nostre país, els hi donem recolzament.

Davant aquests fets l’única resposta possible al projecte de llei del ministre Wert és la desobediència civil i el front comú per part de tots els estaments de la societat, el qual ha de fer notar la seva disconformitat, sempre des de posicions pacífiques, però mostrant la seva contundència en les seves accions.

Des del Grup Municipal d’ERC ens posem a disposició de qualsevol col·lectiu local, comarcal o nacional, per ser part d’aquest front comú davant d’aquestes ingerències per part del govern espanyol.

L’escola en català, ara i sempre.

Grup Municipal d’ERC-Balsareny

Balsareny, 5 de desembre de 2012