Més sobre els dipòsits de Gas Natural

El diari La Vanguardia dedicava el passat dia 11 de juliol tres pàgines de la seva secció ‘Vivir’ a parlar dels previstos futurs dipòsits de Gas Natural. Un projecte que, si es porta a terme, suposarà la creació d’uns 200 llocs de treball durant les obres (previstes entre 2014 i 2024) i uns 40 de fixos quan entri en funcionament, per fases, a partir del 2017. Unes xifres «llamineres», subratllava el diari, en aquest temps de crisi, en què és difícil que sorgeixin projectes d’envergadura a mitjà i llarg termini en àrees rurals i des de la iniciativa privada.

L’Ajuntament ja va advertir que no podia pronunciar-se sense conèixer a fons i amb tot detall el projecte; mentrestant, a nivell de poble, la nova ha despertat les lògiques incògnites.  L’empresa assegura que l’emmagatzemament de gas sota terra ofereix garanties de seguretat (i al port de Barcelona fa anys que hi ha uns enormes dipòsits exteriors que mai no han ocasionat cap problema). Els dubtes vénen per la part mediambiental: tant per la procedència de la gran quantitat d’aigua (del riu?) necessària per injectar al subsòl durant deu anys, com per l’evacuació de les enormes quantitats del salmorra a través del col·lector ja existent però que podria resultar insuficient o precari. Aquest col·lector o saleoducte va ser construït per la generalitat el 1989 i el gestiona Aigües de Barcelona amb control de l’ACA; va des de Cardona-Súria i Balsareny-Sallent fins a la depuradora del Baix Llobregat al llarg de 128 km. Ara bé, si en les condicions de la concessió administrativa així s’establís, potser una solució seria fer front a una millora o renovació d’aquesta conducció. Una altra possibilitat que s’ha apuntat seria descontaminar exteriorment l’aigua salinitzada.

Gas Natural Fenosa assegura que tant el funcionament de la instal·lació com els treballs de construcció seran respectuosos amb l’entorn. La planta passarà «pràcticament desapercebuda» en superfície: hi haurà un edifici que ocuparà unes dues hectàrees amb els equips per comprimir el gas, dependències de manteniment i seguretat i una sala de control amb un petit aparcament per als operaris. Cada dipòsit tindrà al damunt una petita àrea tancada on es podrà accedir a un segment del gasoducte. «La resta podran continuar sent camps de conreu».

Agraïm a Gas Natural Fenosa que ens ha facilitat amablement un plànol que detalla la ubicació prevista dels dipòsits: a l’est i nord de la riera del Mujal, al sud de les Cases Noves, a l’oest de la serra del Giralt i dels plans del Saüc  i al nord del Collet del Nado.

Acte informatiu a Balsareny

El dia 18 de juliol, GNF va comunicar que iniciava els tràmits administratius demanant a l’Ajuntament de Balsareny un informe de compatibilitat del seu projecte amb l’ordenament urbanístic del poble; i el dia 24 de juliol va celebrar un acte informatiu públic per donar a conèixer als veïns de Balsareny detalls sobre la instal·lació prevista.

En un Sindicat que presentava una molt bona assistència de públic, dos representants de GNF, Francisco Velasco i Joan Pujol, van explicar el projecte, presentant-lo com «una gran oportunitat» per a Balsareny, ja que les característiques del lloc són úniques.

El públic assistent va obrir un debat llarg i interessant, que va fer palesos els dubtes i prevencions que la proposta genera. En primer lloc, la seguretat i els riscos mediambientals: els representants de GNF van explicar que s’estan fet els estudis exigibles sobre impacte mediambiental i van dir que «creien» que la seguretat seria del 100%, i que si els estudis demostraven que això no fos així, el projecte no es duria a terme. Diverses persones van manifestar la seva inquietud pel fet que hi pogués haver alguna possibilitat de risc, ni que fos lleu. El dubte sobre d’on es trauria l’aigua —el Llobregat va prou just de cabal— no es va aclarir: l’empresa es va remetre als estudis mediambientals en curs, i va dir que es buscaria l’indret amb el menor impacte possible per no malmetre el cabal del riu. I pel que fa a la capacitat i mal estat del saleoducte, la postura va ser donar per suposat que ha de ser l’ACA, que és qui el gestiona, qui s’encarregui de les millores necessàries, condició indispensable perquè el projecte tiri endavant.

Un altre dubte va ser si l’existència de les falles que hi ha al nord i al sud del terme de Balsareny comportaria algun risc; la resposta va ser que no hi ha cap risc, ni per distància de la falla als dipòsits —uns 2 km— ni per profunditat —les cavitats estaran molt més per sota, entre 600 i 900 metres. Sobre el perill d’incendis forestals, es va respondre que els estudis mediambientals ja preveuran una distància de seguretat des de les tanques del recinte fins a les arbredes més properes. Sobre el soroll de la perforació, van dir que seria el mateix que el que es va fer durant les prospeccions, però que llavors es van utilitzar perforadores de mineria i ara serien perforadores específiques per a hidrocarburs, que fan el mateix soroll —els decibels estan regulats per llei—, però són molt més ràpides i acaben abans la feina. I a la pregunta de què passarà passats el 40 anys de vida útil dels dipòsits, la resposta va ser que es buidarien de gas i es reomplirien de salmorra, es taparien amb ciment i es desmantellarien totes les instal·lacions superiors.

Alguns assistents van demanar si a l’hora de cobrir els llocs de treball es donaria prioritat a Balsareny i rodalies. La resposta va ser que GNF així ho procura fer sempre que es pot; tot i que en la fase de construcció caldria evidentment portar personal tècnic especialitzat de l’estranger —serien els primers dipòsits subterranis en cavitats salines de l’Estat espanyol—, es procuraria, per interès de tothom, que el màxim possible de personal fos de prop; i amb més raó encara pel que fa al personal fix, posant com a exemple la planta que GNF té a El Monte (Huelva) on, de 40 treballadors, 39 són locals. Per fer això, caldria tanmateix un procés de formació tècnica específica. Algú va demanar que aquest compromís fos assumit davant notari.

El següent punt de debat van ser les compensacions al poble, més enllà de les llicències d’obres i els impostos. L’empresa va reconèixer que hi hauria una «carta als Reis» i que és pràctica habitual seva de signar convenis de col·laboració amb els ajuntaments en aquelles matèries que s’ajustin a la política de patrocinis de l’empresa. Es va demanar més concreció —gratuïtat o rebaixes en el rebut del gas; hospitals, residències o espais públics...—, però tampoc no es va aconseguir, és clar, cap compromís concret a part de «llegir la carta». Algú va acusar GNF de voler vendre el projecte com una font d’oportunitats quan es tracta d’obtenir beneficis per a l’empresa, i òbviament es va admetre que així és: si l’empresa no hi veiés benefici ja no hauria presentat el projecte, però van subratllar que el projecte també és estratègic per al país, i que per això els governs de la Generalitat —l’actual i l’anterior— el veuen, d’entrada, amb bons ulls.

Molts assistents van demanar que es continués informant dels avenços del projecte en reunions com aquesta; la gent de GNF van dir que òbviament el projecte i tots els estudis mediambientals i anàlisis de risc es farien públics i que tothom hi podria presentar al·legacions; però que ells estaven disposats a tornar a venir a explicar-se tantes vegades com calgués. També l’alcalde, que va subratllar que tan bon punt GNF va presentar la sol·licitud a l’Ajuntament, ja els va demanar que vinguessin a explicar-se. Però diversos assistents van demanar que l’aprovació municipal es supedités a una consulta popular, i aquí no hi va haver resposta per part de l’Ajuntament. També es va dir que s’hauria de constituir una comissió popular de seguiment del projecte. Continuarem informant.

Sarment