Intervinguts i pagant el beure

EDITORIAL

Estem intervinguts. L’Estat ho està, de fet, per la Unió Europea, que ha hagut de rescatar el sistema bancari i a canvi exigeix que el govern del PP adopti unes mesures econòmiques, laborals i socials duríssimes per a la majoria dels ciutadans. Com ha passat, amb matisos i resultats diferents, a Irlanda, a Portugal, a Grècia i a Itàlia. Al seu torn, l’Estat rebota sobre les autonomies l’exigència de rigor pressupostari i els imposa unes retallades massives, i ho fa amb deslleialtat: sense tenir present que hi ha llocs, com Catalunya,  on el govern autonòmic ja s’havia avançat a adoptar-les, de manera que ara els catalans rebrem les garrotades per partida doble, sota amenaça també d’una intervenció estatal que, de facto, ja hi és.

El pes de les mesures (augmentar els impostos —no pas sobre les grans fortunes!— i retallar la despesa —cosa que incrementarà l’atur—) afecta greument sectors com la sanitat, l’educació, la cultura i determinades infraestructures —no pas totes—, i perjudica col·lectius com ara els funcionaris, els jubilats, les persones en atur, les que estan  en situació de dependència i els malalts; i finalment repercutirà en tots els ciutadans, amb una pujada brutal de l’IVA que farà apujar els preus de tot i perjudicarà el consum i tots els sectors econòmics que de moment encara poden generar ocupació. Alhora, l’impacte de l’estalvi previst no servirà per incentivar el creixement econòmic, com fóra desitjable per sortir aviat de la crisi, sinó per pagar el deute públic i per tapar, en la mesura que es pugui, l’immens forat de Bankia i altres entitats financeres entrampades per la febre del totxo. 

Potser sí que aquesta sotragada resulti avui inevitable; però segurament no ho seria, o no tant, si alguns estaments no haguessin malgastat (i algunes persones no haguessin «distret») tants diners durant tant de temps. Ara bé, el que és més vergonyós és que les retallades a la butxaca dels ciutadans es combinen amb una escandalosa amnistia per als defraudadors financers i els especuladors urbanístics. I no menys indignant és que l’anunci d’aquestes mesures, absolutament contradictòries amb les promeses electorals del partit governant, fos aplaudit al Congrés, amb ovacions i crits de «que se jodan», com si es tractés d’una cursa de braus o una final de l’Eurocopa. Aquest és el govern que tenim (i ens mereixem?).

Per si fos poc, al marge de les mesures econòmiques, l’Estat i el partit que el governa han engegat una ofensiva en tota regla, des d’àmbits legislatius, judicials, econòmics i mediàtics, contra la llengua catalana —al País Valencià, a les Illes i a l’Aragó, i a Catalunya mitjançant una bateria de sentències—, contra les infraestructures de Catalunya —deixant de complir compromisos adquirits—, contra l’economia catalana —mantenint inflexiblement un espoli fiscal com no es dóna enlloc més del món— i contra el nostre autogovern legítim i democràtic —legislant explícitament per a tot l’Estat normatives que trepitgen les competències autònomes.

En aquest número informem que es va presentar formalment l’assemblea de Balsareny per la Independència i es va estendre a la plaça de la Mel una estelada gegant. El nostre Ajuntament , com vam informar en el seu dia, forma part de l’Associació de Municipis per la Independència. Les enquestes ja donen majoria a les persones que, si es fes un referèndum oficial, hi votarien a favor. Cada vegada més gent s’adona que aquesta pot ser l’única sortida a la situació del país, una situació asfixiant que no té perspectives de millora, ans al contrari. La propera cita serà l’Onze de Setembre a Barcelona.

Mentrestant, els futurs dipòsits de gas han començat a generar dubtes i inquietuds, que es van palesar en la reunió del passat dia 24, de la qual informem en aquest número. Però més inquietud encara genera la situació econòmica i laboral del país. Desitgem als nostres lectors, si pot ser, un bon estiu.

CCB