Sisè aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga

 

 
Balsareny va celebrar novament  l’aniversari de la mort del bisbe Pere. Va ser el dissabte 8 d’agost. A la plaça Pere Casaldàliga, la presidenta de la Fundació que porta el seu nom, Glòria Casaldàliga, va dir unes paraules i es va dipositar un ram de flors davant del monòlit commemoratiu. Marisa Cabellos, de la mateixa Fundació, va llegir uns versos fets expressament per a aquesta ocasió, un dies abans, per Maritxu, religiosa i companya de la missió d’en Pere, dedicats a ell. Hi van assistir unes vuitanta persones.

 
Després, els actes van continuar a la sala Sindicat amb l'acte "Una llum per l'esperança", organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny amb la col·laboració de l'Ajuntament de Balsareny i l'assistència d'un centenar de persones. 

En primer lloc, hi va haver una ponència dirigida per la periodista i editora artesenca Mar Valldeoriola, i l’historiador i arxiver surienc Jordi Algué, amb el títol “Pere Casaldàliga i Arcadi Oliveres: radicals a favor de la vida”. Els dos ponents també van ser presentats per Glòria Casaldàliga.

 
Els comentaris i reflexions de Valldoriola i Algué van anar dirigits al fet que, tant Casaldàliga com Oliveres —economista i pacifista, que va morir poc després de Casaldàliga, l’abril de 2021–, posaven l’esperança sobre la taula, amb un seguit de coincidències de pensament, tot i que no es van arribar a trobar mai. Els dos ponents van editar el llibre Papers de pau, en què van recollir textos del llegat pacifista d’Arcadi Oliveres. També van esmentar el conte il·lustrat sobre el pacifisme Arcadi al país de les Oliveres, escrit per Mar Valldeoriola i Bernat Oliveres, fill de l’Arcadi.
 
La relació entre l’Arcadi i en Pere es va posar de manifest, per exemple, el 9 d’agost de 2020, l’endemà de la defunció del bisbe, quan Oliveres va fer un escrit destacant la personalitat i les causes del bisbe.

 
Valldeoriola i Algué van ressaltar que no podem ser neutrals: moltes coses (la pobresa, les guerres...) són evitables i cal prendre-hi partit. En aquest sentit, van llegir fragments de manifestos coincidents entre Casaldàliga i Oliveres: temes com la pau i la no-violència els acostaven. L’Arcadi era molt antimilitarista i, segons en Pere, no hi ha pau si no va lligada a la justícia social.
 
Els dos ponents també van fer notar que moltes de les situacions de què ens parlen, continuen essent molt actuals, com és el cas de les guerres. El darrer llibre d’Arcadi Oliveres, Paraules d’Arcadi, publicat poc abans de morir, fa reflexionar, per exemple, sobre les enormes despeses en armament de l’Estat espanyol. Sembla com si amb ells dos s’hagués acabat una època: de fet, la pandèmia que hi va haver pel mig va fer canviar moltes coses i, des del 2020 i 2021, s’han desencadenat noves guerres. En aquell llibre, Oliveres deia que la pandèmia podia ser una oportunitat per al canvi, però que s’estava aprofitant per fer més repressió. Els dos conferenciants van coincidir que en Pere i l’Arcadi eren radicals, però amb respecte, sense sectarisme —“radicals” vol dir que anaven a les arrels dels problemes del món—; i també van destacar que tots dos eren partidaris de l’educació.

 
Com a conclusions de la xerrada, Mar Valldeoriola i Jordi Algué van dir de nou que cal prendre partit, no tenir por (Pere deia que “l’enemic de la fe és la por”) i buscar eines que ens ajudin a fer allò que pensem. També cal estar ben informat per poder ser coherent. Finalment, Glòria Casaldàliga va afegir que, per un costat, tant el Pere com l’Arcadi, tenien un bon sentit de l’humor; i, per altra banda, amb tots dos —amb els quals ella havia estat en contacte— notaves que et senties escoltat, i això és molt important. Després d’alguna intervenció més del públic, es va tancar el col·loqui, d’una hora de durada, amb forts aplaudiments per als dos conferenciants. 

 
Tot seguit, com a cloenda, Fina Farrés, de l'associació Araguaia, va presentar els músics Celeste Alías, de Sant Joan de Vilatorrada, i Santi Careta, d’Avinyó; tots dos formats a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Celeste va estudiar clarinet a Manresa i a Badalona, abans de descobrir la seva vocació de cantant; i Santi és guitarrista, compositor i productor, que compta amb una extensa discografia, tant en el mon del jazz com en pop-rock; en el concert va acompanyar Celeste amb la guitarra.

 
El seu repertori, que va durar gairebé una hora, va ser: una versió del Cant dels Ocells feta per Joaquim Pecanins, de Prats de Lluçanès, ja fa molts anys; Duerme negrito, popularitzada per Víctor Jara; Todo cambia, versió de Mercedes Sosa de la composició original del xilè Julio Numhauser, amb participació del públic; una peça recitada i musicada amb la guitarra, titulada Espero meravelles, que recull quatre poemes de Montserrat Abelló; la cançó Sovint diem, de Meritxell Gené, sobre un altre poema de Montserrat Abelló, amb acompanyament de la gent; Abril 74, de Lluís Llach; Solo le pido a Dios, himne de l’argentí Leon Gieco, que és un crit contra la guerra; i per acabar, dues peces que reten homenatge al mar i a la natura: la popular brasilera Peixinhos do mar; i El pescador, popular de la cúmbia folklòrica colombiana, de José Barros, amb participació del públic. Amb la llarga ovació dels assistents, els músics van interpretar el conegut bolero Angelitos negros, que va fer famós Antonio Machín.
 
Passades les 9 del vespre, al vestíbul del Sindicat, un refrigeri per a tots els assistents va posar punt i final a la celebració.
 
Isidre Prat
Fotos: Jordi Vilanova