Imatges de Balsareny

 

 
Aquí teniu una imatge d’un indret del terme o molt proper. Recordeu que els termes fronterers amb Balsareny són Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent. Es tracta de veure si sabeu què és i on es troba. La resposta la publicarem més endavant en aquest mateix post.

Text i foto: Isidre Prat 

Resposta a Imatges de Balsareny
 
Es tracta d’una barraca de pedra seca molt característica, perquè és doble. Es troba molt a prop de la casa dels Plans de Cornet, en terme de Sallent, tot i que a pocs metres del límit amb el terme de Balsareny.
 
Per arribar-hi des del nucli urbà de Balsareny, cal agafar la carretera BP-4313, en sentit Avinyó. Podrem passar pel pont del Riu, ara que ja s’han acabat les obres d’arranjament que han durat més de mig any. En arribar al pal indicador del km. 39, seguirem 650 metres més, per la recta dels Plans de Cornet, i trencarem per un camí a la dreta, que va cap a Sallent. Continuarem per aquest camí només durant mig quilòmetre i aleshores agafarem una pujadeta a la dreta, d’uns 50 metres i veurem que a partir d’aquí el camí actualment està barrat al pas, amb un precinte de l’Ajuntament de Sallent. Però a l’esquerra hi ha una fillola per on s’arriba a la barraca, que ja es veu allà mateix.
 
La barraca està orientada cap al sud. Com veiem, és rodona, de prop de tres metres de diàmetre, amb una petita finestra a la dreta (costat est); i presenta un cobert annex a l’esquerra, format per una paret semicircular al costat esquerre i una paret recta al darrere. El cobert s’aguanta amb unes bigues de fusta recolzades a la barraca rodona; en canvi, aquesta té el típic sostre en falsa cúpula (tot pedra, sense bigues). A la teulada hi veiem pedres petites, terra i vegetació, com se solia fer; i la cúpula està coronada amb una llosa plana.
 
Tot el conjunt fa una amplada d’uns 5 metres i té uns 2,5 metres d’alçada. Al fons de l’annex encara es conserva un abeurador o menjadora. La barraca pròpiament, rodona, era per al vinyataire; mentre que el cobert annex, molt més obert, era per a l’animal.
 
Isidre Prat