‘Extrema dreta. Què ens hi juguem?’, de Corominas i Vicens

 
El tàndem Jordi Corominas i Joan Albert Vicens no para. Si fa pocs mesos parlàvem del seu llibre Cartografia de l’Esperança (Claret, novembre 2025), avui hi tornem amb un altre volum no menys interessant.
 
Extrema dreta. Què ens hi juguem? (Eumo, març 2026) és al meu parer un treball fonamental. Porta com a subtítol “Les dretes radicals a debat. Arguments per a simpatitzants i detractors en una cruïlla històrica”, i aquesta descripció tan volgudament neutra ens podria fer pensar que els autors ens proposen una reflexió des de l’equidistància ideològica sobre un tema tan rabiosament actual. Tanmateix, de seguida que hom emprèn la lectura ja comprèn que no és pas això. La imparcialitat és un postulat metodològic previ, propi d’uns filòsofs que voldrien que les opinions enfrontades poguessin contraposar-se a través d’un diàleg socràtic, franc, rigorós i distès, basat en l’argumentació, la presentació de dades objectives i llur anàlisi a fons en un debat raonable. Cosa no pas gens fàcil.
 
El llibre gira entorn de l’auge que en els darrers anys han experimentat els partits d’extrema dreta, que guanyen adeptes entre la gent decebuda amb la praxi dels partits polítics d’esquerra i de centre. Està distribuït temàticament en nou capítols, centrats en els principals objectius ideològics dels partits europeus, inclosos especialment espanyols i catalans, d’aquesta corda: populisme versus elitisme; sobiranies nacionals versus globalització i enfront de les normatives de la Unió Europea; oposició a l’ecologisme, al feminisme i a la immigració, especialment de països islàmics; llibertats individuals contra polítiques democràtiques; identitarisme contra multiculturalisme... Per a cada tema es presenten les propostes programàtiques dels partits extremistes, comparades amb les polítiques reals que han aplicat quan han assolit el poder; s’analitzen dades estadístiques i s’obre un debat raonat des d’una perspectiva humanista i democràtica, complementat amb textos de personalitats que han reflexionat sobre aquestes qüestions.

 

Els autors adopten una postura filosòfica respectuosa, exempta de qualsevol actitud d’odi o de menyspreu envers el pensament aliè, que tanmateix no s’ha d’ignorar ni es pot rebatre des de tòpics i pressupòsits emocionals, sinó des de la reflexió i contrastant idees. Hem de felicitar Corominas i Vicens per haver elaborat un manual tan necessari: un llibre que us convidem a llegir a fons i que creiem que hauria de ser lectura altament recomanada —per no dir obligatòria, concepte sempre coercitiu— per a l’alumnat (i també per al professorat) de tots els instituts del país, i per al conjunt de la ciutadania: tant per als que es deixen seduir acríticament pels cants de sirena de l’extrema dreta, com per als que s’hi oposen i se n’espanten o es resignen de veure’n l’auge arreu del món. Els uns i els altres hi trobaran arguments i dades que els poden ser de gran utilitat. Com es desprèn del subtítol del llibre, ens hi juguem molt.     
 
R. Carreté