RACONS DE CATALUNYA
On es troba?
Es troba a la plaça de la Vila de Madrid, de Barcelona. És un punt molt cèntric i sovint desconegut per molta gent. Baixant per les Rambles, des de la plaça Catalunya, cal agafar el primer trencall a l’esquerra, d’on surten dos carrers: l’un, a l’esquerra, és el carrer de Santa Anna i l’altre, a la dreta, és el carrer de la Canuda. Si es pren aquest darrer, al cap de tan sols cent metres, ja s’arriba a la plaça de la Vila de Madrid.
Què és la via sepulcral?
És una necròpolis situada als costats d’un tram d’un camí secundari que, en l’època romana, comunicava la colònia Barcino (Barcelona) amb la zona de Sarrià. De fet, era un ramal de la Via Augusta romana que anava de Roma fins a Cadis. La necròpolis està formada per monuments funeraris de persones de classes populars dels segles I a III de la nostra era i està situada fora de l’antic nucli emmurallat, tal com deien les lleis, per motius de seguretat i higiene.
La xarxa viària romana era d’una gran precisió i s’adequava molt al terreny. La majoria d’itineraris es van utilitzar a l’època moderna com a camins rals i les nostres carreteres i autopistes en són hereves directes.
Quins canvis hi va haver a la zona a partir del segle III?
A partir del segle III, la zona sepulcral es va anar cobrint de sediments de les rieres que passaven per la vora, cosa que en va facilitar la conservació. Molt més tard, el 1588, s’hi va aixecar el convent de Santa Teresa, el qual fou bombardejat durant la Guerra Civil, junt amb altres edificis de la plaça. Més endavant, l’Ajuntament va decidir transformar el solar en una plaça pública i, el 1954, mentre es feien les obres de la plaça i es construïa un nou edifici d’habitatges al voltant, es va trobar la necròpolis que hi havia a sota, de forma fortuïta, i es va integrar a l’espai públic. La nova remodelació es va inaugurar el 1958. Els edificis que envolten la plaça segueixen una mateixa línia arquitectònica, amb inspiració clàssica, i una estètica elegant; la majoria són força antics —com el Palau del baró de Sabassona, del segle XVIII, remodelat després—, mentre que alguns es van construir un cop urbanitzada la plaça.
Com és l’actual plaça?
L’actual plaça combina l’estructura d’un lloc modern, amb terrasses de bar, amb la part arranjada com a museu. Per un costat, té dues plantes: una planta baixa, alineada amb les cases i els carrers laterals, i un soterrani, on hi ha el camí amb les tombes a l’aire lliure, que es poden veure des de dalt, per una passarel·la que travessa la plaça; també hi ha un centre d’interpretació en un local tancat.
![]() |
Tram del camí, amb els monuments funeraris a cada costat, de tipologies diferents. A dalt, a l’esquerra, la passarel·la per als visitants |
On es troba?
Es troba a la plaça de la Vila de Madrid, de Barcelona. És un punt molt cèntric i sovint desconegut per molta gent. Baixant per les Rambles, des de la plaça Catalunya, cal agafar el primer trencall a l’esquerra, d’on surten dos carrers: l’un, a l’esquerra, és el carrer de Santa Anna i l’altre, a la dreta, és el carrer de la Canuda. Si es pren aquest darrer, al cap de tan sols cent metres, ja s’arriba a la plaça de la Vila de Madrid.
Què és la via sepulcral?
És una necròpolis situada als costats d’un tram d’un camí secundari que, en l’època romana, comunicava la colònia Barcino (Barcelona) amb la zona de Sarrià. De fet, era un ramal de la Via Augusta romana que anava de Roma fins a Cadis. La necròpolis està formada per monuments funeraris de persones de classes populars dels segles I a III de la nostra era i està situada fora de l’antic nucli emmurallat, tal com deien les lleis, per motius de seguretat i higiene.
La xarxa viària romana era d’una gran precisió i s’adequava molt al terreny. La majoria d’itineraris es van utilitzar a l’època moderna com a camins rals i les nostres carreteres i autopistes en són hereves directes.
Quins canvis hi va haver a la zona a partir del segle III?
A partir del segle III, la zona sepulcral es va anar cobrint de sediments de les rieres que passaven per la vora, cosa que en va facilitar la conservació. Molt més tard, el 1588, s’hi va aixecar el convent de Santa Teresa, el qual fou bombardejat durant la Guerra Civil, junt amb altres edificis de la plaça. Més endavant, l’Ajuntament va decidir transformar el solar en una plaça pública i, el 1954, mentre es feien les obres de la plaça i es construïa un nou edifici d’habitatges al voltant, es va trobar la necròpolis que hi havia a sota, de forma fortuïta, i es va integrar a l’espai públic. La nova remodelació es va inaugurar el 1958. Els edificis que envolten la plaça segueixen una mateixa línia arquitectònica, amb inspiració clàssica, i una estètica elegant; la majoria són força antics —com el Palau del baró de Sabassona, del segle XVIII, remodelat després—, mentre que alguns es van construir un cop urbanitzada la plaça.
Com és l’actual plaça?
L’actual plaça combina l’estructura d’un lloc modern, amb terrasses de bar, amb la part arranjada com a museu. Per un costat, té dues plantes: una planta baixa, alineada amb les cases i els carrers laterals, i un soterrani, on hi ha el camí amb les tombes a l’aire lliure, que es poden veure des de dalt, per una passarel·la que travessa la plaça; també hi ha un centre d’interpretació en un local tancat.
Per l’altre costat, hi ha vegetació i unes escales per baixar a les tombes i al centre d’interpretació. Les escales estan tancades i només es pot accedir a les tombes, llegir el cartell de cadascuna i, si es vol, entrar al centre d’interpretació, els dimarts d’11 a 14 h, i els diumenges d’11 a 15 i de 16 a 19 h.
Pel que fa a la vegetació, es va reconstruir l’ambient amb espècies que hi havia en aquella època, cosa que s’ha pogut saber per estudis arqueobotànics (pol·len, llavors, fruits...), fonts escrites i representacions vegetals en pintures i mosaics.
Què hi ha al soterrani, a l’aire lliure?
Hi ha més d’una vintena de monuments funeraris de diferents tipus: les cupes, les ares, les esteles, els túmuls cònics i les bases quadrangulars. Predomina la cupa, que és una reproducció en pedra d’una bota de fusta, propi de la gent de classe humil; tot i així, alguns no podien fer-se-la de pedra i se la feien de maçoneria. Les inscripcions de cada monument diuen a qui corresponen i de quin segle són. Al seu entorn també hi ha plantes de jardí adequades. Es poden veure qualsevol dia i hora de la setmana des de la passarel·la.
Hi ha més d’una vintena de monuments funeraris de diferents tipus: les cupes, les ares, les esteles, els túmuls cònics i les bases quadrangulars. Predomina la cupa, que és una reproducció en pedra d’una bota de fusta, propi de la gent de classe humil; tot i així, alguns no podien fer-se-la de pedra i se la feien de maçoneria. Les inscripcions de cada monument diuen a qui corresponen i de quin segle són. Al seu entorn també hi ha plantes de jardí adequades. Es poden veure qualsevol dia i hora de la setmana des de la passarel·la.
Què hi ha al centre d’interpretació?
Només es paga entrada per accedir al local del soterrani, on hi ha una exposició que explica què eren les vies romanes i, en concret, les que passaven per Barcelona, com la de la plaça de la Vila de Madrid. Hi ha mostres de monuments i dels aixovars funeraris (objectes del difunt per endur-se al més enllà). També hi ha altres restes trobades: per exemple, un mil·liari, és a dir, una roca que feia de fita quilomètrica (marcava les milles romanes). Al mig de la sala, en unes vitrines, hi ha gerres de ceràmica, àmfores, ossos de bou, plats de terra, braçalets..., i el més sorprenent és l’esquelet d’un gos d’atura i l’esquelet d’una nena de tres anys ficat dins d’una àmfora, trobats en aquest indret.
El preu és de només 2,10 euros i encara hi ha descomptes (per exemple, amb carnet de biblioteca només val 1,60 €). Tot l’espai descrit pertany al MUHBA, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors