Pàgines

dissabte, 31 de maig del 2025

El Capità Raymond i la Resistència francesa

 
Ramon Vila, Caracremada (Wikimedia Commons)
 
Recentment, França i d’altres nacions europees han celebrat el 80è aniversari del Dia de la Victòria a Europa, 8 de maig,  per retre honor als qui van lluitar i donar la seva vida en la Segona Guerra Mundial. Aquests actes commemoratius, a més de l’alliberament d’Europa rememoren la fi de l’autoritarisme i el restabliment de la llibertat i de la democràcia.
 
El propòsit d’aquesta publicació es limita a donar a conèixer alguns dels fets més rellevants o coneguts que va realitzar Ramon Vila Capdevila, Caracremada, en l’alliberament de França. Va bregar amb ànim bel·licós contra els ocupants nazis. Les seves accions, molt reconegudes Pirineus enllà —es va guanyar el respecte de combatents i guerrillers, independentment de la seva ideologia (comunistes, anarquistes) o de la seva nacionalitat (espanyols, francesos...)—, tal vegada no són tan conegudes aquí o, fins i tot, són ignorades pel comú, com ara els fets esdevinguts en anys posteriors quan rondava com a llop solitari pels boscos del nostre entorn, per aquí i per allà.
 
“L’acció dels maquis va permetre retardar l’avanç dels alemanys i, algunes vegades, fins i tot, destruir o neutralitzar del tot el seu potencial militar” (Dwight D. Eisenhower, comandant suprem de les Forces Aliades).
 
Vegem què va passar.
 
La primavera de 1940 els alemanys van envair França. Davant la desfeta de l’exèrcit francès, el mariscal Pétain va proposar un armistici a l’Alemanya de Hitler. El pacte de cessació de les hostilitats dividia el territori francès en dos: el nord i  l’oest seria zona ocupada per l’exèrcit del Tercer Reich, mentre que bona part del sud, (zone non-occupée, també anomenada “nono”) continuaria sent territori francès. Aquí, a la ciutat de Vichy, Pétain, acusat de col·laboracionista, va establir el seu règim.
 
En aquesta zona no ocupada, teòricament lliure i sobirana, rondava Ramon Vila Capdevila com a combatent clandestí; feia tasques de passador ajudant a creuar els Pirineus els que fugien dels nazis. Els maquis com a grup de guerrillers contra l’ocupació alemanya encara estaven en fase molt embrionària, poc desenvolupada.
 
El 1942, però, Ramon Vila fou detingut pels alemanys, per anar sense documentació, i empresonat a la ciutadella de Perpinyà. Aquí, conscient de la situació crítica en què es trobava, li assaltaven els presagis més inquietants i tenebrosos: l’extradició funesta a la  jurisdicció de la dictadura franquista o el seu confinament en un lúgubre camp d’extermini nazi.
 
S’agafà in extremis a la seva darrera taula de salvació: molt probablement per la seva complexió hercúlia,  els alemanys li proposaren d’integrar-se en l’organització Todt. Aquesta fou creada pel règim nazi per a la construcció de diferents infraestructures, civils o militars, a càrrec de mà d’obra forçada o esclavista integrada principalment per presoners de guerra, interns dels camps d’extermini, civils detinguts en territoris ocupats... i amb unes condicions de treball inhumanes, plenes de penalitats. Finalment, acceptà, com a mal menor, traslladar-se a fer treballs forçats a la mina de bauxita de Bédarieux (Erau, Hérault en francès).
 
Aquí hi va estar un temps fins que la Résistance li va fer saber que la Gestapo li anava al darrere. Va fugir i va entrar al maquis de Limousin, dins la xarxa Menoussier, prop de Llemotges, encarregada de recuperar les armes llançades en paracaigudes per les forces aliades. 
 
Poc abans del desembarcament de Normandia, el juny de 1944, es va unir al grup de Francs-Tireurs et Partisans (FTP) comandat pel coronel Bernard Le Lay a l’Haute-Vienne. El grup tenia la seva base al bosc de Rochechouart, maquis de Pressac, i la seva zona d’intervenció abastava la localitat de Saint-Junien i s’estenia fins ben entrada la Charente (departament situat en la regió de Nova Aquitània, la capital del qual és Angulema) D’entre els diferents grups  de la Resistència, el de Ramon Vila és probablement el que va causar més dany i destrucció a l’exèrcit alemany, tant en homes com en armament. Fins i tot, la seva excepcional audàcia el va portar a realitzar algunes de les accions bèl·liques en solitari, d’altra banda, fet no gaire sorprenent, ja que encaixa del tot amb les seves conviccions i el seu capteniment d’esperit lliure i independent.
 
Després del desembarcament de les forces aliades a Normandia el 6 de juny de 1944, Ramon Vila i el seu grup van participar en operacions contra la divisió Panzer-SS Das Reich de trànsit cap a Normandia. Els serveis d’intel·ligència dels aliats van idear diferents plans de sabotatge per a facilitar les operacions militars després del desembarcament del dia D. El grup de Ramon Vila tenia assignat el “pla verd” o sabotatge de les línies ferroviàries, amb la finalitat de retardar l’arribada de reforços a l’exèrcit alemany del front de Normandia. Ramon Vila, encapçalant el seu grup, va posar al servei de la Resistència la seva experiència i destresa amb els cartutxos de dinamita, fruit del seu aprenentatge en les mines de Fígols.

Així, el 7 de juny  van sabotejar el viaducte que comunicava Llemotges i Angulema i l’endemà van ocupar l’ajuntament de Saint-Junien.  La seva acció més coneguda, sobretot per les repercussions que va tenir, fou la voladura d’un tren ple de soldats de la famosa, per sanguinària i brutal, Divisió Panzer SS Das Reich. Aquesta divisió va lluitar en les crues batalles del front rus i part d’aquesta divisió va ser traslladada al front oest, justament per intentar repel·lir el desembarcament dels aliats a Normandia.
 
La represàlia no es va fer esperar: el dia 10 de juny el general SS Heinz Lammerding massacra la població d’Oradour-sur-Glane. Cal afegir que Lammerding va ordenar devastar el poble d’Oradour-sur-Vayres, però el comandament de la unitat es va equivocar, es diu que per una lectura errònia del mapa, i va convertir en ruïna l’altre Oradour. Hi ha historiadors, però, que desmenteixen aquesta teoria.

Aquell dia atziac de juny, els soldats de la divisió Waffen-SS Das Reich van encerclar el poble amb el pretext de realitzar un control rutinari d’identificació. Després d’aplegar els veïns dins el recinte ferial, els homes van ser conduïts a garatges, granges i altres edificis, mentre les dones i criatures a l’església. Els homes van ser afusellats, alhora que, amb explosius, van destruir l’església per, tot seguit, calar-hi foc. Tot plegat, 643 víctimes civils innocents van ser  executades i cremades pels soldats. L’objectiu fou inspirar terror per dissuadir els ciutadans de donar suport a la Resistència. Fou l’atac més mortífer sobre la població civil durant la Segona Guerra Mundial: una tragèdia, encara avui, gravada en la memòria col·lectiva del país veí.
 
Assabentats de la massacre, Ramon Vila i el capità Marc de l’Armée Secrète (AS) llancen una acció de contra represàlia contra la divisió Das Reich, acantonada a Oradour-sur-Vaynes. Van combatre amb fúria, aferrissadament, per acabar aniquilant les SS. Els guerrillers van decidir pagar als ocupants alemanys amb la mateixa moneda.
 
El 18 de juliol, un tren va irrompre entre Rochechouart i Oradour-sur-Vayres, però davant el  sabotatge de les vies, el comboi va retrocedir fins a l’estació d’Oradour i fou aquí atacat pels combatents de la Résistance. Poc després, l’u d’agost, Ramon Vila i el seu grup van participar victoriosament en la defensa de la ciutat de Chabanais, prop de Saint-Junen, atacada pels nazis. Més tard, del 12 al 21 d’agost van lluitar fins aconseguir l’alliberament de Llemotges.
 
Vegem com es va viure l’alliberament, segons el testimoni del veí de Rochechouart, Alain Zweibaum:
 
“El dissabte al matí fou un brogit el que ens va desvetllar a tots. Però no hi havia manera de tornar a agafar el son. No només pel soroll, sinó també perquè restàvem emocionats amb la idea que tal vegada se n’anaven. Encara vam fer passar força estona abans de tirar amunt les persianes. Els soldats alemanys havien fotut el camp. I després, la gent va sortir i tothom parlava amb tothom. Va ser com si haguéssim guanyat la guerra. A la tarda, van ser els maquis de les FTP els qui van arribar i [...] ens van dir que, a hores d’ara, Rochechouart ja era lliure.”

Ramon Vila als anys 1930 (Arxiu J.Craviotto)
 
Un cop alliberada l’Alta Viena, la lluita continua i sense pausa Ramon Vila es va incorporar al batalló Llibertat, format per combatents espanyols, la majoria dels quals llibertaris de la CNT, procedents d’unitats Francs-Tireurs et Partisans (FTP) o de les Forces Françaises de l’Intérieur (FFI). Aquesta unitat fou creada per Charles de Gaulle i aplegava tots els moviments armats antifeixistes de qualsevol ideologia i nacionalitat que operaven clandestinament a França. El batalló Llibertat es va organitzar a Villeneuve-sur-Lot (Òlt i Garona, Lot-et-Garonne en francès) durant l’agost del 1944. En aquesta unitat Ramon Vila ocupà el grau de capità amb el nom de capità Raymond. El batalló Llibertat  i el batalló basc Gernika van combatre molt activament, amb fúria impetuosa i tenaç, fins  el maig del 1945, en la bossa de l’Atlàntic fins a sotmetre els darrers reductes alemanys de l’estuari de la Gironda: Royan, Pointe de Grave i de l’illa d’Oléron.
 
Un cop alliberada França dels nazis,  Ramon Vila fou felicitat diverses vegades pels alts comandaments militars francesos pel comportament exemplar i heroic dels seus maquis. El govern reconeixent que “Cet homme fût toujours à l’avant-garde du combat et a participé à la libération de diverses villes du centre”, li va concedir la Legió d’Honor, condecoració que Ramon Vila va refusar.
 
Finalment, els membres del batalló Llibertat foren desmobilitzats davant la negativa de seguir servint l’exèrcit francès. I és que el propòsit  del capità Raymond (i d’altres maquis) era un altre: “Tornaré a Espanya. Allà la lluita encara no s’ha acabat”. 
 
Joan Craviotto

BIBLIOGRAFIA

RAFANEAU-BOJ, Marie-Claude: Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia (1939-1945). Omega: Barcelona, 1995

Revue “Rochechuart. Ma cité” nº 59, novembre 2024

SARDANS, Jordi: Entrevista a Joan Busquets Verges.  www.elpou.cat, 29 d’octubre de 2019  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.