Un matí de tardor recollint residus al Repeu

 
La neteja de deixalles del Repeu ha estat una iniciativa que, més que per reivindicació, ens ha sortit del cor. Un espai entranyable, d’equipament urbà, de poca destresa civil ni enginyeria de precisió és el que defineix aquest racó que en tant que emblemàtic ens ha servit als vilatans de Balsareny per tenir-lo en bon record. El Repeu és un espai públic urbà; però, allunyat dels sorolls i els edificis urbans, disposa de valuoses vistes naturals, dignes de classes magistrals de les ciències de la Terra sense necessitat de suport audiovisual: l’escenari és del tot prou majestuós.
 
Qui embruta el Repeu potser no se n’adona, perquè som els usuaris, que de manera descuidada ens el fem tan nostre, els qui ens en creiem els amos i senyors. El Repeu estava brut i ara l’hem netejat, hem retirat residus de tot tipus, pots, plàstics, papers, excrements de gos, vidres, ferralla, uralita, burilles, envasos, etc. Això és un despropòsit. El Repeu és per anar-hi i no per embrutar-lo, el Repeu és un espai públic que no tenim cap dret de potinejar: és públic perquè hi cap tothom però sense saber qui ha passat abans per allà, i perquè no hem de saber qui hi aniria desprès; no hi ha excusa per embrutar el Repeu i la nostra presència no ha de condicionar els que hi arribaran més tard.
 
La jornada de neteja ha estat una necessitat per retornar a aquest indret el seu alè de pau i resguard, és on podem tenir el contacte que des del poble urbà ens apropa a la natura pintoresca del paisatge que ens envolta de manera ràpida i fàcil per accedir-hi de forma anònima a gaudir de la tranquil·litat: manteniu-lo si us plau. La jornada de neteja ens ha ensenyat que llençar els residus és molt més senzill que fabricar-los i usar-los; i recollir-los ha estat molt complicat. Ha calgut la col·laboració de nombrosos voluntaris que ho han fet pel bé comú, i del Centre Excursionista de Balsareny que amb alpinistes especialitzats i degudament equipats s’han despenjat per la balcera a fi de recuperar aquells residus que per gravetat han anat a parar a llocs de molt difícil accés, un cost massa elevat pel simple fet de no voler endur-se’n un element que havent-lo usat ha estat llençat degradant el Repeu per a les futures generacions. 

 

Els ciutadans ens comportem com màquines de generar escombraries. De fet, la societat de consum actual mobilitza els recursos per abastir pobles i ciutats que hi arriben de manera tranversal, des del seu origen fins als llocs de consum i, quan deixen de ser-nos útils els eliminem llençant-los al medi. No ens podem comportar així. En el procés de fabricació hi intervenen molts mecanismes tecnològics, i a partir de diverses fonts i recursos explotats obtenim materials; i si ens en desprenem al lloc inadequat, generem residus que costen molt i molt de retornar al seu estat natural per ser assimilats i integrats, i inevitablement estem causant una acumulació massiva d’escombraries. Hem de repensar l’ús de qualsevol utensili a fi d’evitar que es converteixi en una escombraria que ens farà nosa en el futur; però si finalment ens en desprenem com a residu, cal dipositar-lo a les papereres i als contenidors degudament classificats per fer-ne el reciclatge.
 
Qualsevol residu el podem definir com aquell material processat de forma artificial del qual ens desprenem, però que la natura no disposa de la capacitat de retornar al seu estat natural fent que perduri. I és que la gènesi d’un residu comença amb el seu complex procés de fabricació per processos artificials moderns, que quan son abocats a la natura caldrà descompondre en elements assimilables pel medi, però en haver estat processats de forma intensa s’esdevenen uns terminis d’assimilació de milers d’anys.
 
Per posar-vos un exemple quotidià: a casa us feu un allioli, un producte ben tradicional i que no ha de ser perjudicial, i ja el teniu ben lligat. Imagineu que ara n’haguéssiu de retornar els ingredients emprats a l’estat anterior a ser processats; us veuríeu capaços de separar l’emulsió creada entre els alls i l’oli? Molt complicat. Doncs la fabricació dels productes actuals produeix materials que acabaran essent residus que perduren; i en no poder-se separar entre ells, perjudiquen l’entorn ambiental amb conseqüències per a la salut de les persones i per al benestar ambiental. Aquests residus són els que hem retirat del Repeu i n’hi havia molts i diversos; com podeu imaginar, la Natura és incapaç de retornar-los al seu estat original, que seria biodegradar-los per integrar-los a l’ecosistema.
 
Grup de treball de Medi Ambient. Balsareny Educa 
Fotos: Isidre Prat