Sarment: Lluites anònimes. 75 anys de l’assassinat dels germans Guitó a Balsareny

Aquest mes ens fem ressò d’una lamentable efemèride, com és el 75è aniversari de l’assassinat de dos germans, Miquel i Jaume Guitó Gramunt, masovers del mas Rocaus de Sallent, que va succeir el 16 de novembre de 1949. Un era l’esmolet de Sallent i l’altre era paleta. Van ser executats, aplicant-los la “llei de fugues”, per la Guàrdia Civil, a la pujada de Sant Antoni de Balsareny, al vessant nord del Castell, i després enterrats al cementiri de Balsareny de forma anònima. Els havien acusat prèviament de col·laborar amb els maquis, entre ells, amb el berguedà Marcel·lí Massana, de qui eren parents; i també amb Ramon Vila, “Caracremada”.

Per aquest motiu, ens complau haver participat en els actes commemoratius que van tenir lloc del 8 al 10 d’aquest mes de novembre, a Sallent i Balsareny, organitzats per l’Ateneu Popular Rocaus de Sallent i la CGT de Sallent, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Josep Ester i Borràs de Berga, la CGT del Berguedà i la nostra col·laboració, la del CCB.

Els actes van començar a Sallent divendres 8 de novembre, amb un concert amb Titot i David Rosell i un sopar a l’Ateneu Rocaus. Van continuar dissabte dia 9, al matí, amb la restauració del mural d’homenatge als maquis, al camí del Pal, a Sallent; i, a la tarda, un acte a la Fàbrica Vella per recuperar la memòria dels germans Guitó i altres lluitadors anònims contra el franquisme, al qual van assistir unes dues-centes persones. Va ser moderat per Guillem Cabra, regidor de Sallent, i hi van participar, com a tertulians: Joan Busquets “El Senzill”, el darrer maqui català viu (que se sàpiga), de 95 anys; Jan-Marc Rouillan, antic militant del MIL, company de Salvador Puig Antich; Dolors Marín, doctora en Història Contemporània i especialitzada en la lluita contra el franquisme; Elena Solanas, neboda del maqui “La Pastora”; i Josep Maria Reguant, fill de Sallent i biògraf d’en Massana.

Els actes van continuar diumenge dia 10 a Balsareny, amb una caminada popular pel lloc dels fets, d’uns 5 quilòmetres, a la qual van assistir prop d’un centenar de persones, la gran majoria de Balsareny i Sallent. Va començar al davant de l’Institut Escola, des d’on es va agafar la via i es va fer una parada sobre la Resclosa, on el balsarenyenc i membre del Cercle Cultural Xavi Novell va explicar, sobretot per a la gent de fora, aquest espai natural, la bona panoràmica que s’hi albira i l’origen del nom de Balsareny, que procedeix dels balços que tenim (com aquell, la cara est del Castell) i els arenys o sorrals, com el que fa molts anys es va formar al meandre de la Rabeia.

En arribant a la cruïlla de la via amb la carretera de la Rabeia, indret a la vora del qual van tenir lloc els assassinats, es va fer la parada central, per inaugurar una placa a la memòria dels germans Guitó, col·locada a la paret. Allà hi va haver un parlament, en què van intervenir Xavi Novell i Dolors Marín.

La caminada va continuar cap a la capella de Sant Antoni, després per la falda dels costats oest i sud del Castell i pel camí que passa pel “Serrat” i el pont de l’antiga palanca. Finalment, passant pel carrer de la Riera i la carretera de Súria, la caminada es va acabar a l’interior del cementiri, on es va inaugurar una altra placa. Allà també hi va haver un petit parlament, en què van parlar Xavi Novell i Lluís Bonet, historiador i parent dels germans Guitó. A la sortida, davant del Cementiri mateix, hi va haver un ball final amb el gegant de l’Ateneu Rocaus i el llançament d’alguns petards.

Els actes es van cloure, a Sallent, amb un vermut i un dinar popular. Volem també remarcar que, quinze dies després, a Vilada, també es van commemorar les morts, fa 75 anys, dels llibertaris Josep Puertas, Josep Vertobillo i Joan Vilella, víctimes del franquisme.

Aquesta commemoració era de justícia, i en general tots els actes de recuperació de la memòria sobre els tràgics fets de la guerra i de la postguerra són necessaris per donar a conèixer al jovent les arrels històriques de les generacions que ens han precedit, a fi que no s’oblidin les injustícies i crims que van sofrir i, si pot ser, evitar que es repeteixin en el futur.

Lamentablement, hem d’acabar aquest editorial constatant que el mateix dia 10 al vespre la placa de la cruïlla de la via amb el camí de la Rabeia ja havia estat víctima d’una bretolada de la qual desconeixem els autors, que la van malmetre amb pintades, un acte vandàlic i antidemocràtic com altres que han esdevingut en el passat i que no ens cansarem de denunciar. Esperem poder tornar a veure la placa en condicions.

Sarment

Fotos: Isidre Prat / Jordi Vilanova / Xavi Novell