ENTREVISTA
Estem ja en plena tardor i
aquesta finestra oberta es complau de parlar amb l’Imma Navarro Diars, balsarenyenca treballadora en l’art de
vestir com a modista, que fa un temps que artísticament també vesteix imatgeria
popular festiva. A vegades has d’anar molt lluny per trobar persones que
gaudeixin d’una popularitat reconeguda, i avui tenim el goig de conèixer-ne una
del nostre poble.
L’Imma va néixer a Balsareny el desembre de 1971. Té l’ofici de modista; va estudiar "Corte y Confección" a Navàs i a Manresa, obtenint-ne el títol als 18 anys. Ens comenta ella mateixa sobre la seva feina: “soc assalariada amb la Míriam Ponsa, la reconeguda dissenyadora de moda guanyadora en diverses ocasions del 080 Barcelona Fashion; i treballo com autònoma al meu taller amb tots els encàrrecs que m'arriben a nivell personal”.
— Recordo que ja t'havíem entrevistat en una altra ocasió; avui, però, hem sabut que fa un temps has començat a fer un nou treball artístic dins del mateix camp de la modisteria. És així?
— És cert. Des de sempre he estat vinculada al món de l'alta costura, però fa uns anys vaig descobrir una altra manera de posar en pràctica aquest art, vestint imatgeria popular festiva (gegants, gegantons, nans, bèsties...). Va començar com una petició especial i ara podríem dir que és pràcticament la totalitat de la feina al taller de casa. Des del 2019 he tingut l'oportunitat de vestir una quarantena d'elements de cultura popular d'arreu, com ara els gegants de Bellvís, Cassà de la Selva, Sant Joan de les Abadesses, Sant Feliu de Guíxols, Cullera (València), Argelès-sur-Mer, Calafell...; els gegantons de Calonge, Balsareny, Súria o el conjunt de nans i gegantons de Caldes de Malavella, entre altres. Un dels últims treballs presentats ha estat la confecció dels nous vestits per als gegants centenaris de la ciutat de Montblanc i actualment segueixo treballant en nous projectes amb altres colles geganteres, amb un total de quatre parelles que he de vestir en aquest últim trimestre del 2024. És un procés totalment creatiu i alhora tècnic, ja que al final treballes amb unes proporcions molt grans. Aquests vestits també compten amb els detalls històrics o simbòlics que cada figura representa. En definitiva, cada vestit és un repte i una peça única.
— L'encàrrec de fer vestits de gegants t'arriba directament a tu o bé a través d'una empresa?
— A vegades m'arriben per part d'alguns constructors d'imatgeria de trajectòria, com és el cas del cardoní Toni Mujal, amb qui n'he fet molts, i també per part de joves nous escultors de Catalunya, com la Clara Anglada o el Joan Avilés. Però molts encàrrecs em venen directament a través de les colles geganteres o dels ajuntaments que són propietaris dels gegants. Normalment es posen en contacte amb mi després d'haver vist algun dels meus treballs o per recomanació d'altres colles. Cada encàrrec és molt especial, perquè em permet treballar estretament amb les persones que formen part dels diferents grups per assegurar-me, així, que el disseny del vestit estigui alineat amb la personalitat de la figura que representa, així com amb la història i la cultura del seu poble.
— Per a quin poble vas vestir el teu primer gegant?
— El meu primer vestit per a un gegant va ser aquí, a Balsareny, el 2019. Vaig tenir l’honor de vestir en Bernat de Peguera, gegant de la colla de Balsareny "Els K + Sonen". Va ser una experiència molt emocionant, perquè no només era el meu primer treball en aquest camp, sinó que també es tractava d’un projecte molt significatiu per a mi, ja que, personalment, formo part d'aquesta entitat des dels seus inicis. Era una manera de poder posar el meu gra de sorra perquè fos possible crear aquesta figura, totalment costejada per aquesta entitat sense ànim de lucre.
— L'estil del vestit va lligat amb el nom del personatge?
— Absolutament! Cada figura té una història, un nom i sovint una identitat per al poble. Això influeix directament en l'estil del vestit. Per exemple, si un gegant representa un personatge medieval del segle XII, cal fer recerca i incorporar aquells elements característics del moment perquè evoquin l'època en la que va viure i tot cobri un sentit i un veritable realisme, que n’acaba sent la finalitat. L'atenció als detalls per reflectir qualsevol d'aquests trets, per a mi és la clau. Cada vestit és una combinació de simbolisme i art.
— Finalment, quantes hores dediques a aquest treball?
— La veritat és que és un treball molt laboriós i no hi ha un nombre fixe d'hores, perquè depèn molt de la complexitat de cada vestit: de la quantitat de passamaneries, de la roba aplicada que pugui portar... Puc passar-me, fàcilment, setmanes treballant en un sol gegant, ja que tot es fa a mà i a mida. Des de la creació del disseny fins a la confecció, tot passa per diverses fases, i sovint cal fer proves per assegurar-nos que el vestit va per bon camí. A més, em considero molt detallista i cada peça té la seva particularitat, així que el temps que hi dedico no és només una qüestió tècnica, sinó també emocional, per tal d'aconseguir aquella idea que la colla té en ment. Però, com sempre dic, quan arriba el moment del resultat final, fas el lliurament i veus la il·lusió dels que el reben, això fa que cada minut hagi valgut la pena!
Josep Gudayol i Puig
Foto: Imma Navarro
L’Imma va néixer a Balsareny el desembre de 1971. Té l’ofici de modista; va estudiar "Corte y Confección" a Navàs i a Manresa, obtenint-ne el títol als 18 anys. Ens comenta ella mateixa sobre la seva feina: “soc assalariada amb la Míriam Ponsa, la reconeguda dissenyadora de moda guanyadora en diverses ocasions del 080 Barcelona Fashion; i treballo com autònoma al meu taller amb tots els encàrrecs que m'arriben a nivell personal”.
— Recordo que ja t'havíem entrevistat en una altra ocasió; avui, però, hem sabut que fa un temps has començat a fer un nou treball artístic dins del mateix camp de la modisteria. És així?
— És cert. Des de sempre he estat vinculada al món de l'alta costura, però fa uns anys vaig descobrir una altra manera de posar en pràctica aquest art, vestint imatgeria popular festiva (gegants, gegantons, nans, bèsties...). Va començar com una petició especial i ara podríem dir que és pràcticament la totalitat de la feina al taller de casa. Des del 2019 he tingut l'oportunitat de vestir una quarantena d'elements de cultura popular d'arreu, com ara els gegants de Bellvís, Cassà de la Selva, Sant Joan de les Abadesses, Sant Feliu de Guíxols, Cullera (València), Argelès-sur-Mer, Calafell...; els gegantons de Calonge, Balsareny, Súria o el conjunt de nans i gegantons de Caldes de Malavella, entre altres. Un dels últims treballs presentats ha estat la confecció dels nous vestits per als gegants centenaris de la ciutat de Montblanc i actualment segueixo treballant en nous projectes amb altres colles geganteres, amb un total de quatre parelles que he de vestir en aquest últim trimestre del 2024. És un procés totalment creatiu i alhora tècnic, ja que al final treballes amb unes proporcions molt grans. Aquests vestits també compten amb els detalls històrics o simbòlics que cada figura representa. En definitiva, cada vestit és un repte i una peça única.
— L'encàrrec de fer vestits de gegants t'arriba directament a tu o bé a través d'una empresa?
— A vegades m'arriben per part d'alguns constructors d'imatgeria de trajectòria, com és el cas del cardoní Toni Mujal, amb qui n'he fet molts, i també per part de joves nous escultors de Catalunya, com la Clara Anglada o el Joan Avilés. Però molts encàrrecs em venen directament a través de les colles geganteres o dels ajuntaments que són propietaris dels gegants. Normalment es posen en contacte amb mi després d'haver vist algun dels meus treballs o per recomanació d'altres colles. Cada encàrrec és molt especial, perquè em permet treballar estretament amb les persones que formen part dels diferents grups per assegurar-me, així, que el disseny del vestit estigui alineat amb la personalitat de la figura que representa, així com amb la història i la cultura del seu poble.
— Per a quin poble vas vestir el teu primer gegant?
— El meu primer vestit per a un gegant va ser aquí, a Balsareny, el 2019. Vaig tenir l’honor de vestir en Bernat de Peguera, gegant de la colla de Balsareny "Els K + Sonen". Va ser una experiència molt emocionant, perquè no només era el meu primer treball en aquest camp, sinó que també es tractava d’un projecte molt significatiu per a mi, ja que, personalment, formo part d'aquesta entitat des dels seus inicis. Era una manera de poder posar el meu gra de sorra perquè fos possible crear aquesta figura, totalment costejada per aquesta entitat sense ànim de lucre.
— L'estil del vestit va lligat amb el nom del personatge?
— Absolutament! Cada figura té una història, un nom i sovint una identitat per al poble. Això influeix directament en l'estil del vestit. Per exemple, si un gegant representa un personatge medieval del segle XII, cal fer recerca i incorporar aquells elements característics del moment perquè evoquin l'època en la que va viure i tot cobri un sentit i un veritable realisme, que n’acaba sent la finalitat. L'atenció als detalls per reflectir qualsevol d'aquests trets, per a mi és la clau. Cada vestit és una combinació de simbolisme i art.
— Finalment, quantes hores dediques a aquest treball?
— La veritat és que és un treball molt laboriós i no hi ha un nombre fixe d'hores, perquè depèn molt de la complexitat de cada vestit: de la quantitat de passamaneries, de la roba aplicada que pugui portar... Puc passar-me, fàcilment, setmanes treballant en un sol gegant, ja que tot es fa a mà i a mida. Des de la creació del disseny fins a la confecció, tot passa per diverses fases, i sovint cal fer proves per assegurar-nos que el vestit va per bon camí. A més, em considero molt detallista i cada peça té la seva particularitat, així que el temps que hi dedico no és només una qüestió tècnica, sinó també emocional, per tal d'aconseguir aquella idea que la colla té en ment. Però, com sempre dic, quan arriba el moment del resultat final, fas el lliurament i veus la il·lusió dels que el reben, això fa que cada minut hagi valgut la pena!
Josep Gudayol i Puig
Foto: Imma Navarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.