El Parc Ambiental de Bufalvent a Manresa (I)

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

Petit abocador que es fa servir actualment, per un any

 

El mes passat, al Sarment ens fèiem ressò de la visita organitzada, per la Setmana de la Gent Gran, al Parc Ambiental de Bufalvent, amb una assistència escassa. Aquest mes he cregut oportú explicar amb més detall aquest racó del Bages desconegut per molts. Tant de bo el conegués més gent!
 
On es troba el parc?
 
Es troba al sud-est del terme de Manresa, per sota del polígon industrial de Bufalvent; entre el Parc del Secà, l’anomenat Mal Balç i la costa de les Arnaules. S’hi accedeix per una carretera estreta que es desvia de la que va al Pont de Vilomara des del polígon. La seva ubicació és 41.702784;1.855571.
 
Quines instal·lacions té el parc i com es gestiona?
 
El parc és propietat del Consorci del Bages per a la gestió dels residus, que s’ocupa dels residus municipals del Bages i part del Moianès i treballa per canviar els hàbits de la ciutadania en la cura del medi ambient. El tractament de residus està perfectament equilibrat amb un entorn ple d’oliveres i altres arbres, barraques de vinya i animals que hi pasturen.
 
Compta amb diverses instal·lacions: els abocadors, la planta de compostatge, un parc solar, un motor de biogàs, una aula ambiental entre altres. Tot plegat ocupa una bona extensió, amb força desnivell, i compta amb una ruta circular per passar-hi els camions i les visites que es fan amb autocar. Des de la part alta del parc s’albira una excel·lent panoràmica de Montserrat.
 
Els abocadors
 
Hi ha hagut diversos abocadors al recinte del parc que s’han obert i, un cop plens,  s’han tapat. El més gran ha durat 25 anys (des de 1999) i es va començar a tapar justament el juliol passat, amb sorra i terra, fins que arribi a 1,5 metres per sobre dels residus. Ara se’n fa servir un altre de petit que només durarà un any, i que en tres mesos ja té un gruix de 5 metres de residus; i ja se n’està obrint un de més gran per a l’any vinent.

Abocador controlat, que s’està tapant actualment

 
Cada zona destinada a un nou abocador s’impermeabilitza amb una tela de polietilè i una capa de bentonites (argiles de gra molt fi; el nom ve del jaciment de Fort Benton, als EUA). S’hi instal·la una xarxa de tubs per sota, que recullen els anomenats “lixiviats” (els residus líquids, de mala olor, que es desprenen de la part orgànica barrejada amb el rebuig; com a les nostres cases al contenidor de l’orgànica); aquests van a una canal grossa, que els porta fins a una bassa, la “bassa dels lixiviats”, on es depuren i es torna l’aigua neta cap al riu (el Cardener passa per sota mateix).
 
Per sobre dels residus hi ha uns altres tubs, per on surt el gas que es forma per fermentacions del carboni: sobretot és metà, un gas amb més efecte hivernacle que el CO2. Aquest gas, canalitzat, va al fons de la vall, on hi ha un motor de biogàs, que en crema una bona part i se’n fa electricitat, la qual es ven a la xarxa. Els abocadors clausurats s’han de controlar fins a 30 anys, perquè encara en poden sortir lixiviats i gas.

Abocador que s’està obrint i impermeabilitzant ara, per al futur

Es procura restaurar els terrenys dels abocadors clausurats, però no s’hi poden plantar arbres, perquè les arrels destruirien l’estructura dels residus compactats; sí que es van tapant amb herbes i petits arbusts.
 
Es diu que els abocadors són les “mines del futur”, en el sentit que, com que contenen materials que no es reciclen, potser, amb el temps, se’n puguin treure, per exemple, metalls crítics per a mòbils, ordinadors... Ves a saber!
 
Què va a parar als abocadors?
 
Els residus de tota la comarca que llencem als contenidors de la “resta” o rebuig (a Balsareny, només els diumenges), tant els dels pobles com els de les deixalleries, se’ls emporten els camions i van a parar a l’abocador de Bufalvent, on es compacten amb màquines. 

Planta de tractament dels lixiviats i motor de biogàs

Al parc s’està fent una planta de valorització, que permetrà un triatge i una millora en la separació de materials barrejats amb “la resta”. El mes vinent veurem què se’n fa dels residus seleccionats a les cases, com els plàstics i el vidre.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors