Tempo: ‘Com els pingüins’

  

Després de vint-i-dos anys de trajectòria, Helena Escobar, més coneguda com la pallassa la Bleda, arriba a Balsareny amb el seu darrer espectacle, Com els pingüins, dins el cicle d’espectacles familiars Tempo. 

En aquest, la Bleda ens trasllada a la seva pròpia infantesa, representant-nos una història tan real com colpidora; això sí, d’una forma positiva i sense perdre mai l’humor, amb el qual va saber arribar a un públic somrient, sorprès i emocionat.

 
La Bleda va néixer amb una discapacitat, sense una part de la pelvis; per tant, el fèmur no hi encaixava. Va viure tota una odissea; de primer, perquè li trobessin què li passava; i després, per aconseguir poder caminar. 

Abans de caminar va aprendre a nedar, com els pingüins (d’ací el nom de l’espectacle). 

Amb tan sols un any d’edat ja va rebre la primera operació al quiròfan, i la darrera (que no vol dir l’última de la seva vida) va ser amb tretze anys, quan acabava el creixement. 

Durant aquests períodes va haver d’estar molts mesos immobilitzada; i això de passar tota la seva infància pendent de la seva discapacitat, per a una nena d’aquesta edat, té les seves conseqüències. 

 

Potser el fet de no haver pogut gaudir de la infantesa que hagués desitjat és el que va motivar-la a dedicar-se a fer de clown; ja que en certa forma, tal i com ens explica la Bleda, quan una pallassa puja a dalt d’un escenari recupera aquella nena que duu dins, transformada en un cos adult. 

La Bleda sempre havia tingut clar que volia explicar la seva experiència, amb humor i de forma positiva; però no sabia quan fer-ho. Ha hagut d’esperar molts anys, però ara ens ho pot explicar d’una manera divertida, simpàtica i molt més allunyada del tràngol. 

 
Moltíssimes gràcies i felicitats, Helena Escobar, per haver-nos-ho explicat tan i tan bé! De ben segur que aquest espectacle podrà ajudar moltes persones a obrir-se i compartir les seves experiències amb els altres, deixant enrere el trasbals o la por. Perquè són molts els infants que, per diferents motius, no han gaudit prou de la seva infantesa i necessiten pallasses com la Bleda per poder tornar a mirar el món amb ulls d’infant.
 
Jordi Vilanova

Fotos: La Bleda