Pàgines

divendres, 18 d’octubre del 2024

‘Bitllet d’anada’, de Montse Soler: quan parla el cor

 
 
S’ha publicat la primera edició de Bitllet d’anada, el llibre de Montse Soler que recull les seves vivències des del naixement del seu fill Marc el 16 de novembre de l’any 2000 fins que va morir el 30 de desembre de 2023. És en part un dietari fet d’anotacions en temps real, i en part una reflexió sobre les experiències viscudes en hospitals i a casa. Tot escrit en un estil planer i directe, però alhora molt ben elaborat, majoritàriament en prosa però també amb alguns poemes entremig, que aproximen l’emoció del lector a la de l’autora. 


La Montse escriu molt bé. Els qui fa temps que la seguim des del seu perfil de Facebook prou que n’hi trobem mostres suficients, tant en vers com en prosa. També en aquest llibre, on expressa amb precisió els estats d’ànim canviants, les angoixes, la desesperació, els dubtes, els moments d’esperances després decebudes, i sempre la voluntat de continuar lluitant perquè hi ha una causa que la compromet a no rendir-se. I la capacitat de saber parar-se a reflexionar, a intentar entendre coses que no tenen explicació, i analitzar-les en profunditat, amb ironia punyent de vegades, d’altres amb resignació, d’altres amb tota la cruesa que emana d’una realitat cruel.
 
És un llibre que està escrit amb el cor (“no calen miralls si escrius amb el cor a la mà”, diu), i que s’adreça també al cor del lector, més que no a la ment: és el testimoni d’una dona valenta que, no pas sense sotracs anímics, s’ha esforçat per superar les dificultats extremes i avançar en el dia a dia fent front als reptes amb una decisió aparent, dissimulant el sofriment interior, i que ha trobat en la literatura la força per tirar endavant en els moments més durs.
 
Si fos una obra de ficció escrita per un novel·lista, en subratllaríem la manera com l’autor sap introduir-se en el cor i en la ment de la protagonista i descriure’n l’evolució dels sentiments. I fins i tot sabent que no és ficció, un lector que no en conegui els personatges en pot copsar, gràcies al text, la profunditat de les seves emocions. Què menys, doncs, no en podem dir els lectors que coneixem personalment la Montse i hem conegut el Marc, sinó treure’ns el barret en senyal d’admiració i gratitud. Perquè el llibre traspua una emoció real, viscuda en situacions d’enorme duresa, i les transmet des del cor, en un despullament interior que és una mostra més del coratge de l’autora, que ha volgut compartir amb tots nosaltres la seva experiència vital, de resistència i lluita. No pas per donar lliçons de res a ningú, sinó per deixar-ne constància. Només li podem dir: gràcies per aquest regal, i endavant, Montse!
 
El llibre és publicat aquest 2024 per Edicions HaraKiri en una edició bilingüe, en català i castellà, a cura de Jota Perrico i Contxi Lázaro Carrascosa, que hi escriuen sengles pròlegs; Jota Perrico també n’ha fet la traducció castellana, amb revisió de Contxi Lázaro. El disseny de la portada i una il·lustració interior són de Núria Garcia Traveria, i la maquetació és a cura de Verònica Monroy.
 
Ramon Carreté
Foto: Montse Soler


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.