Pàgines

dimecres, 18 de setembre del 2024

I Trobada Nacional Casserras, a Vic

 
 
El dia 14 de setembre la colla de Geganters i Grallers de Balsareny va participar en la I Trobada Nacional Casserras, a la ciutat de Vic, amb els seus gegants Marc i Maria.

 
Va ser una trobada gegantera molt especial, ja que s’homenatjava el taller d’escultura Casserras de Solsona, un dels obradors d’imatgeria festiva més antics i genuïns del país, del qual, al llarg de més de 60 anys de trajectòria construint gegants, han sortit més de 400 figures, totes amb un segell propi; i entre elles, els gegants de Balsareny construïts per Manel Casserras i Boix l’any 1985. Parlar dels inicis del taller és parlar de la Solsona dels anys seixanta, d’un obrador de sastre i d’un cognom: Casserras.

 
Manel Casserras i Boix (1929-1996) de jove demostrava un gran potencial artístic en el camp del dibuix; ell mateix es considerava deixeble de Tomàs Boix i Soler, pintor solsoní i parent seu. Casserras estudiava de sastre a Barcelona mentre es formava alhora artísticament. L’any 1952 va obrir una sastreria al carrer de Sant Miquel, on treballava amb la seva dona, Lola Solé i Puig. Amb els anys la seva faceta com a artista va anar creixent exponencialment: pintures, caricatures, decorats de teatre, caps de biga de fusta, escultures, restauracions d’escultures de la via pública i de la catedral…, fins que va construir la primera parella de gegantons, els quals van agradar tant a l’alcalde de Solsona de l’època que els va adquirir per a la ciutat. L’any 1959 l’Ajuntament de Solsona li encarregà la construcció dels seus primers gegants —encara vigents—, el Gegant vell (Goliat) i la Geganta vella de Solsona, els quals, juntament amb els Gegants del Pi de Barcelona, de l’any 1960, foren el punt de partida de la construcció gegantera del taller.

 
L’any 1973, quan dissortadament la seva dona va morir, va tancar la sastreria, i va ser quan el seu únic fill, Josep Manel Casserras i Solé (1957-2015) s’incorporà al taller al costat del seu pare, el seu referent i mestre artístic. Junts van treballar plegats un grapat d’anys. Manel Casserras i Boix va morir el 9 de juliol de 1996.

 
L’any 2008 a en Casserras i Solé li fou detectat un càncer, i això va fer que la seva dona i les seves filles l’ajudessin al taller, en especial la Sessa Casserras i Moreno, amb qui durant els anys de lluita contra  la malaltia va poder construir una vintena de gegants, fins que malauradament va morir el dia 30 d’abril de 2015. Des de llavors fins avui és la Sessa (diminutiu afectuós de Teresa) qui, havent-se graduat com a conservadora i restauradora en béns culturals en l’especialitat d’escultura, continua amb l’activitat del taller.

 
La trobada nacional celebrada a Vic va aplegar unes 130 figures d’imatgeria festiva vingudes d’arreu del territori català, totes construïdes per l’emblemàtic taller Casserras, entre les quals els gegants de Catalunya, en Treball i na Cultura. Més de 1.500 geganters van participar en les dues cercaviles que van desfilar pels carrers de la ciutat dels sants, per després trobar-se a la plaça Major. Allí Sessa Casserras, visiblement emocionada per l’esdeveniment, va tenir unes paraules d’agraïment per a totes les colles geganteres, incloses aquelles que no hi eren presents, però que sí que hi eren sempre pels diferents carrers i places del país fent valer la cultura popular. Va parlar al costat de Bet Piella, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, i de Rogeret Albert, cap de la Colla de Gegants del carrer de la Riera, colla amfitriona i organitzadora de la trobada amb motiu del seu 30è aniversari, a la qual felicitem per haver organitzat una festa gegantera tan magnifica i emotiva.

 
Després dels balls finals a la plaça Major, moltes de les figures participants van ser guardades al Centre Cívic Joan Triadú, on estaran exposades del 15 de setembre fins al 31 d’octubre. Per finalitzar la trobada vam celebrar un sopar totes les colles participants i en acabat vam gaudir de la “cercavila boja” de gegants Casserras pel casc antic de la ciutat.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.