El Parc de l’Agulla (II) - 50 anys del llac

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

Llit flotant de plantes aquàtiques al mig del llac

Com vàrem dir el mes passat, aquest any 2024 és el cinquantè aniversari del llac de l’Agulla, per bé que el parc es va inaugurar el 1977.
 
D’on ve el nom de l’Agulla?
 
El nom de l’Agulla ve del fet que, a l’entrada del llac, la síquia té dos ramals, un que va a Viladordis (a l’est)  i un altre que va cap a la zona del Poal (a l’oest), i aquesta bifurcació té una forma similar al “canvi d’agulles” de la via del tren. Tots dos ramals tenen unes comportes per controlar l’aigua que es desvia cap a aquestes dues zones, una mica més d’un terç del total, bàsicament per al regadiu d’horts. L’altra gran massa d’aigua segueix recte i entra al llac. Abans d’haver-hi el llac, la síquia ja es dividia en aquests dos ramals. Per altra banda, antigament, es feia servir la paraula “agulla” per designar un canal o rec.
 
Curiosament, el Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover i Moll, diu expressament que “L’Agulla” és “el lloc on el canal de Balsareny es divideix en dos braços, un que va al Llobregat (el de Viladordis) i l’altre al Cardener (el del Poal)”. 

El ramal que des del llac va cap a Viladordis passa per un pont sobre la via del tren

Del llac a la potabilitzadora de Manresa
 
L’aigua del llac surt per un altre canal, al costat oposat de per on entra, i arriba a la planta potabilitzadora de Manresa, situada al carrer de la Concòrdia, al costat del Centre de l’Aigua de Can Font (carretera de Santpedor, 175; d’Aigües de Manresa), a la part alta de la ciutat . Allà es tracta l’aigua perquè sigui apta per al consum. Un cop tractada, es passa a uns grans dipòsits, situats al costat, des d’on es distribueix cap a les cases. Tant Can Font com la potabilitzadora es poden visitar i s’hi fan visites guiades per a escoles i instituts.
 
Per reduir el tractament a la potabilitzadora, prèviament es fan diverses accions per millorar la qualitat de l’aigua del llac: filtrar partícules sòlides amb unes reixes que hi ha a l’entrada; controlar les poblacions d’aus i de peixos, perquè no hi aportin massa matèria orgànica; evitar l’acumulació de sediments, etc.
 
Fa uns anys es va introduir un llit flotant de plantes aquàtiques, al mig del llac, que retenen molta matèria orgànica de l’aigua, i així s’evita que aquesta reaccioni amb el clor que s’afegeix a la potabilitzadora i  formi uns compostos perjudicials per a la salut, que donen mal gust i mala olor a l’aigua potable. A més, a la sortida del llac, l’aigua rep un pretractament en què s’hi afegeix permanganat, un oxidant que fa que després no s’hi hagi de posar tant de clor quan arriba a la potabilitzadora. 

Edifici dels Dipòsits Vells, on ara hi ha el Museu de l’Aigua i el Tèxtil (abans Museu de la Tècnica)

 

Els Dipòsits Vells
 
El 1865 es van inaugurar uns dipòsits a Manresa, a la carretera de Santpedor, número 55, per emmagatzemar l’aigua que arribava directament de la síquia, i així tenir-ne una reserva (no hi havia llac). En aquell moment, els dipòsits eren a la part alta de la ciutat. Tanmateix, pocs anys després, el 1888, se’n van construir uns de nous, en una cota força més alta, perquè ja hi havia cases més altes que els dipòsits i no els arribava l’aigua. Els dipòsits nous, encara en funcionament, són els que ja hem esmentat abans, al costat de la potabilitzadora. L’antic edifici dels “Dipòsits Vells” s’ha convertit en el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, que conté una exposició de “la Sèquia i l’aigua”.

Mosaic al carrer del Cap del Rec de Manresa

 
El carrer del Cap del Rec
 
Curiosament, a Manresa hi ha el carrer del Cap del Rec (“rec” vol dir “canal”), una  baixada que va de la plaça del Carme (prop dels antics “bombers”) fins a la cruïlla entre la plaça Major i el carrer de Sobre-roca. Aquest nom fa referència a un dels punts per on entrava l’aigua de la síquia a Manresa, des dels orígens, l’any 1382, fins al 1980, tal com indica un mosaic que hi ha a l’esmentada cruïlla. Fixeu-vos-hi si passeu per allà!
(Continuarem el setembre)
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors