ARA FA ... 46 anys. El Centre Instructiu i Recreatiu

 

Tres anys desprès de la mort de Franco, els legítims amos del Centre Instructiu i Recreatiu començaven a reclamar la propietat que els havia estat arrabassada arran de la guerra civil. L’editorial del Sarment núm. 30 del juliol de 1978 (ara fa 46 anys) la dedicàvem a aquest fet , d’on hem extret aquests paràgrafs: 

«El dia 17 del mes passat, part de la junta de l’associació “Centro Instructivo y Recreativo de Balsareny“, i algunes altres persones, entraren al Casino amb l’intent de recuperar per a l’associació el local que els pertanyia anteriorment. Aquest fet ha estat denunciat. 

»Difícil es fa jutjar el fet, per no haver viscut una història plagada de misteris, de mitges paraules, que han fet llegenda el Casino. I potser seria l’hora de saber la veritat. No volem ni fantasmes ni mites. Totes dues coses, al llarg del temps, produeixen desencant a les persones, provocant que es desentenguin de la vida social. El poble globalment és racional, vol la veritat clara i nua. Davant d’aquesta premissa dóna la seva resposta. [...] 

»No volem  pas criticar l’entrada d’aquestes persones al Casino, però sí remarcar alguns fets que no veiem pas gens clars: primer, que els socis (almenys la gran majoria, no parlem d’individus concrets) no sabien que es faria aquesta actuació per part de la junta. Segon, la junta va entrar acompanyada de joves; no joves del poble, cosa que hauria pogut ser ben natural. Sinó joves d’una determinada ideologia. [...] 

»Per altra part consta que el Casino és de la Junta de Beneficència. Creiem que la Junta, formada per “alcalde-rector-jutge” és totalment arcaica; operativament la funció corresponent a l’Ajuntament, ¿ha de fer la voluntat del poble o és al  revés? Hem d’esperar a unes eleccions municipals per arranjar el problema del Casino? 

»NO! Creiem que es hora ja! També creiem que és el poble, el que ha de decidir. Algú ha d’explicar públicament què va passar. Qui n’és l’amo ? Amb coneixença dels fets, que el poble decideixi. Si es necessari, amb un referèndum. 

»Això és la simple democràcia, la voluntat del poble. No podem continuar veient com un local està tancat, clausurat, plegat de misteris i en estat de ruïna. Essent com és patrimoni del poble, farcit d’història viva recent, en un poble mancat de locals i, sobretot, de vida.»

L’any 1979 es va renovar la junta del C.I.R. per primer cop des de la guerra civil i uns mesos desprès, ja amb el primer Ajuntament democràtic, en recuperaven la propietat legal.

Selecció: Joan Prat