Èxit de la Caminada Popular 2024

 
El diumenge 5 de maig va tenir lloc la trenta-sisena Caminada Popular de Balsareny, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny. Va ser un matí esplèndid, amb sol però sense gaire calor, apte per a caminar i fer salut.
 
La sortida va ser entre les 8 i les 8.30 del matí a la plaça de l’Església. Igual que els darrers anys, hi van haver dos recorreguts: el curt, d’uns 7 km, i el llarg, d’uns 14 km. Hi varen participar 285 persones, força més que l’any passat: aproximadament unes 175 van fer la caminada llarga i unes 110 la curta. Abans de sortir, per agafar forces, hi havia coca i xocolata per a tots els caminants. 

 
La primera part del recorregut llarg va transcórrer per la muntanya del Castell, amb trams de camí ample i trams de corriols, des del final del carrer Costa del Castell fins a la capelleta de Sant Antoni, passant ben bé per tot el recinte del Castell i pel costat de l’església romànica. Després es va seguir per dintre del bosc cap al nord i, tot seguit, cap a l’oest, fins a passar per la gran canonada que travessa tota l’autovia. A continuació, es pujava fins al Collet del Nado i, des d’aquí, cap a dalt del serrat de les Tombes, on hi ha una necròpolis medieval que ja havíem visitat en altres ocasions. A la baixada del turó se seguia la pista ampla que porta a Sobirana de Ferrans, on hi havia un control i l’esperat esmorzar, amb un entrepà de botifarra i vi. El recorregut curt va anar també cap a Sobirana, però per una via alternativa més curta, sense pujar al Castell.
 

Des de Sobirana el recorregut llarg indicava travessar la carretera de Súria cap a la pista de la Torre de Castellnou, i desviar-se fins al lloc conegut com l’Aclau, a la Baga de Sobirana, on calia fer una forta pujada i després seguir un camí fins a la carena de la Baga Fosca, on hi havia un nou control i avituallament amb taronges i aigua. 

La darrera part transcorria per la carena de la Baga Fosca, amb trams de camí ample i trams de corriols que es ficaven dintre del bosc, i finalment la pujada al turó del Serrat del Maurici, per baixar-ne després pel dret, pel costat sud, fins arribar al camí de les granges del Callerís, des d’on es tornava al poble passant pel túnel de vianants de sota l’autovia.
 
La caminada curta, des de Sobirana, retornava al poble per camins força propers a la carretera de Súria, seguint la falda de la Baga de Sobirana i de la Baga Fosca; i no va passar pel “control de les taronges”.
 
Arribant a la plaça de l’Església, hi havia un piscolabis per a tothom i, a més, cada participant va rebre, com a obsequi i record, una bosseta de fruita seca.
 
Com sempre, per conèixer una mica més la natura, al llarg del recorregut vàrem comptar amb els típics cartellets que identifiquen les principals herbes, arbustos i arbres de la nostra vegetació, en un moment, ara al maig, en què la majoria de plantes estan en l’època florida i més esplendorosa; i més aquest any, que hem començat a tenir algunes pluges importants.
 
Les nostres caminades populars serveixen també per poder visitar algunes fites del nostre entorn i de la nostra història. Enguany vàrem passar, com a més destacables, per la riera del Mujal (que transcorre en la major part pel terme de Balsareny, on també desemboca, al pont del Riu); el serrat de les Tombes, on hi ha unes sis tombes excavades i delimitades amb rajoles; l’església de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans i el Castellot del Serrat del Maurici. 

El forn de calç de l'Aclau

 
Així mateix, no ens volem deixar una altra fita important i per a alguns desconeguda: un forn de calç que hi ha al racó de l’Aclau (prop del torrent de la Teuleria), que estava indicat en un punt on es bifurcaven els recorreguts llarg (que seguia costa amunt) i el curt, que seguia de pla. Es tracta d’un forn de calç típic, cilíndric i excavat al sòl natural, on es dipositava la pedra calcària amb els feixos de llenya per cremar i obtenir la calç. És força gros i està bastant ben conservat, amb una porta d’accés lateral reforçada amb paret de pedra seca.
 
A la tarda, com de costum, hi va haver, a la sala petita del Sindicat, una projecció de fotografies fetes durant la caminada del matí, i també un petit audiovisual sobre la sortida del Centre Excursionista de Balsareny al Comapedrosa, el pic més alt d’Andorra, l’estiu passat. L’acte va acabar amb coca i moscatell per al públic assistent. 

 
Els participants a la caminada
 
Com hem dit, enguany hi van participar 285 persones, 166 dones i 119 homes: són moltes més dones (un 58,2 %) que homes (un 41,8 %). Comparat amb els dos anys post-pandèmia, aquest és l’any en què ha tornat a pujar més l’assistència: el 2022, van ser-hi 245 persones; i el 2023, havia baixat fins a 210.
 
De tots els caminants, 164 eren de  Balsareny mateix (un 57,5 %), mentre que 121 eren de fora (un 42,5 %). Dels caminants balsarenyencs, hi havia 93 dones (56,7 %) i 71 homes (43,3 %); en tant que dels forans hi havia 73 dones (60,3%) i 48 homes (39,7 %).
 
Vegem aquestes dades a les següents gràfiques:
 

 

Segons la procedència de la gent, cal dir que hi havia 96 persones del Bages (sense comptar Balsareny òbviament). El municipi d’on ens va venir més gent va ser Navàs, amb  33 caminants (ha tornat a venir molta gent del poble veí, com anys enrere), seguit de prop per Manresa, amb 30 caminants. Després Sallent, amb 8; Santpedor, amb 6; Artés i Sant Fruitós, amb 5 cadascun; Navarcles, amb 3; i finalment, Castellnou de Bages, Monistrol de Montserrat i Sant Joan de Vilatorrada, amb 2 caminants cadascun.
 
Tot seguit, la comarca d’on va venir més gent va ser el Berguedà, amb 9 caminants (repartits entre Guardiola de Berguedà, Avià, Gironella, Berga i Sta. Maria de Merlès). Després, el Vallès Occidental, amb 5 (de Terrassa i de Matadepera); el Moianès, amb 4 (de Santa Maria d’Oló i de Calders); Osona, amb 2 (de Torelló); el Barcelonès, amb 2 (de Barcelona); el Garraf, amb 2 (de Vilanova i La Geltrú); i finalment 1 de Pamplona (però nascut a Balsareny). A la gràfica adjunta hem separat Navàs i Manresa de la resta del Bages, ja que és significatiu que, entre els dos municipis, hi ha més de la meitat dels participants de fora de Balsareny.
 

 

Finalment, si mirem les edats dels participants, ens trobem que, tant en els balsarenyencs com en els forasters, els dos grups més nombrosos són els de 41-60 i de més de 60 anys, amb percentatges molt similars. En canvi, mentre que, entre els balsarenyencs, el grup de joves de 21-40 és molt baix, entre els forasters és molt més alt.  I, per contra, el grup de nenes i nens/ noies i nois més petits de 20 anys és molt més nombrós el de gent de Balsareny que de fora. Ho podeu veure a la darrera gràfica, on les dades en vertical són percentatges (no nombres absoluts).
 

 

Per acabar direm que els participants més joves inscrits van ser dos nens de Balsareny, de 2 i de 3 anys; i els més grans van ser un home de Manresa, de 81 anys, i un home de Terrassa, de 80 anys.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat / Alfred Selgas