El Forn de la Calç de Calders

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

Les entrades als dos forns paral·lels, més grans i més antics

 On es troba?
 
En terme de Calders, però molt a prop del d’Artés, i prop també de la coneguda Font de les Tàpies. Ubicació: 41.77898,1.94518.
 
Una de les rutes per arribar-hi és per la carretera N-141C, entre Navarcles i Calders. Després del km 10, cal trencar a l’esquerra (a la dreta va a la colònia Jorba, si es vol caminar, es pot deixar el cotxe aquí) i agafar la pista ampla durant 1,9 km, que passa per la majestuosa masia i torre de les Tàpies; hi ha indicadors. Des de Balsareny, hi ha uns 18 km en total. També s’hi pot anar des de la pujada d’Artés a Calders, per un trencall a la dreta. Igualment, està molt bé anar-hi a peu des d’Artés pel camí de Can Vila i travessant les vinyes dels cellers d’Artés (uns 6-7 km entre anar i tornar).
 

Interior d’un dels forns

Com és el forn i com funcionava?
 
Es tracta d’un antic forn de calç, com altres del nostre entorn. Aquest mes, la Caminada Popular de Balsareny passava per un d’ells en el seu itinerari (a la zona de l’Aclau), com ja diem en una altra secció d’aquest Sarment.  Tanmateix aquest destaca perquè està ben conservat i està integrat en un complex arquitectònic, en una finca tancada, on, a més a més, hi ha l’anomenat CACIS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat. Inclou un habitatge on viu la família que gestiona el centre.
 
El Forn de la Calç de Calders consta, en realitat, de tres forns. Els dos més antics estan reformats i al costat n’hi ha un altre de més petit i més modern, amb una entrada coberta amb volta de maó. Daten del segle XIX i van ser explotats, fins a mitjan segle XX, pels propietaris de la casa.
 
Els dos forns més grans i reformats tenen tota una entrada d’accés, formada per uns arcs que sostenen unes voltes de pedra. Els forns pròpiament dits són circulars, d’uns 3 metres de diàmetre i 5 d’alçada, foradats al subsòl i revestits amb gresos. Cadascun té una boca inferior, per a l’entrada d’aire i per treure les cendres; i una boca superior més gran, per posar-hi els feixos de llenya i les pedres calcàries, que s’extreien de la pedrera que hi havia a la vora.
 
Durant tres dies, el foc de la llenya encesa escalfava unes 100 tones de pedra, que es col·locava a sobre de tot formant una volta. S’arribava a unes temperatures de més de 800ºC, que produïen la calcinació de la pedra. De fet, les parets internes dels forns estan socarrades pel mateix procés.
 
Després es refredava la pedra i es molia per obtenir la calç viva (òxid de calci). Si aquesta es barrejava amb aigua s’obtenia la calça apagada (hidròxid de calci). Totes dues s’utilitzen en construcció. No s’han trobat restes del molí. Avui en dia aquest procés es fa sobretot de forma industrial a gran escala. 

L’exterior del CACIS, al costat dels forns

 
A què es dedica el CACIS?
 
És un punt de trobada entre cultura, història i sostenibilitat. Va ser inaugurat el 2008 i es dedica a la investigació, producció i divulgació de projectes de cultura i art contemporani, relacionats amb el medi natural i l’ecologia. El centre acull artistes, que poden residir-hi durant un temps, per tal de trobar inspiració i concentració, en contacte amb la naturalesa. Han de ser artistes compromesos amb l’entorn, que poden exposar també allà la seva obra.
 
L’estança on abans es guardaven els sacs de calç i els dipòsits d’aigua, ara funciona com un museu, amb una exposició permanent de la memòria dels forns i un espai d’exposicions temporals (de pintura, fotografia, escultura...).
 
També s’hi fan activitats relacionades amb el patrimoni, com són els tallers de pedra seca, programes educatius adreçats a centres escolars i a camps d’estiu... Disposa d’un espai escènic a l’aire lliure on es fan activitats de teatre i música.
 
Com es visita?
 
Es visita de forma concertada o bé cada dissabte de 12 a 15 h. El forn forma part del Geoparc, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, i és dins dels “150 millors elements del patrimoni industrial de Catalunya”.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors