Pàgines

dimecres, 22 de maig del 2024

TEMPO: ‘L’odissea del riure perdut’


 
El diumenge dia 5 de maig, el Cicle d’espectacles familiars Tempo ens va dur l’obra L’odissea del riure perdut, de la companyia  Teatre Mòbil, fundada a Manresa el 1984, quan Marcel Gros, Atilà Puig i Jordi Girabal deixen el grup de teatre de carrer El Setrill per produir els seus propis espectacles. Actualment està integrat per Jordi Girabal i Atilà Puig i aposta per l’humor dirigit a públic familiar inspirant-se en la tradició dels pallassos. 

 
Teatre Mòbil és membre fundador de TTP, associació de teatre professional per a tots els públics. Va ser escollit per assistir a la Setmana de Cultura Catalana que es va celebrar el 2007 a Frankfurt. El 2013 s’uneix a la plataforma professional internacional Scena Centre. Durant més de 35 anys de trajectòria professional, la companyia ha rebut diferents mencions, entre les quals cal destacar el premi Rialles; el premi de la Fundació Xarxa d’espectacles infantils i juvenils; i en dues ocasions el premi al millor espectacle a la Mostra d’Igualada.
 

L’odissea del riure perdut ens endinsa en el país imaginari de Bufilàndia, un indret alegre, agradable i on tothom somriu. Ara bé, fa uns quants dies que hi passa un fenomen estrany: han perdut el riure i, en conseqüència, res ja no funciona. El rei Pepet i el seu bufó inicien, doncs, l’odissea del riure, un viatge per tot el món per intentar trobar-lo amb l’ajuda de tot de personatges. Els dos actors faran dalt de l’escenari les mil i una per tal de retornar el riure a Bufilàndia, entre les rialles i els aplaudiments del públic. «Bufilàndia és un país que el tenim a la imaginació, però que tots portem a dins i que no hem de deixar perdre».
 
Jordi Vilanova
Fotos: SussiG / Eli Guasch /J.Vilanova


Imatges de Balsareny

 
 
Aquest mes us presentem una foto sobre el nostre entorn natural. Sabeu de quin arbre es tracta i on es troba, dins del terme municipal de Balsareny? És fàcil. 
La resposta es publicarà d'aquí a uns dies en aquest mateix lloc. 

Tet i foto: Isidre Prat Obradors 

Solució a Imatges de Balsareny
 
Es tracta de dos lledoners majestuosos, dels arbres més grans del nostre nucli urbà. Es troben al carrer de la baixada del Trull, que es perllonga amb el carrer de l’Om, paral·lel al Repeu; concretament a la cruïlla de l’accés a la zona d’aparcament, sobre el parc infantil de la cara nord de l’Institut Escola.
 
Són molt antics, tot i que no podem assegurar, en principi, que siguin centenaris; però ja estaven plantats abans d’urbanitzar-se aquell sector, quan encara no hi havia l’actual escola, sinó que hi havia horts, camps i vinya i, a més, hi passava el tren, el Carrilet. De fet, quedaven al final del pati de l’antiga Escola Parroquial (que va funcionar fins el 1974), el qual ocupava l’actual Era del Mas Martí. Per tant, és un honor poder dir que han resistit el pas del temps i els canvis urbanístics. Que continuïn en aquest lloc.
 
Aparentment, des de lluny o a la foto mateixa, sembla un sol arbre, però són dos que estan molt a prop, separats per molt pocs centímetres. Les branques i fulles de la capçada estan falcades i entrelligades les d’un lledoner amb les de l’altre. Gairebé sembla el “lledoner de les dues branques”. Tant la seva alçada com el diàmetre màxim que abasta la doble capçada fan entre 12 i 15 metres.
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors
 


Ara fa... 45 anys

 


ARA FA... 45 ANYS
 
Primer consistori democràtic després del franquisme
 
El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques després de 40 anys de franquisme. En el Sarment de maig d’aquell any (ara en fa 45), a l’editorial en publicàvem els resultats:
  • 7 regidors del grup Independents (Eugenio Barranco, Joan Soler, Jesús de Miguel, Esteve Diaz, Rafael Fernández, Josep Bonals i Esteve Bonals);
  • 3 regidors del PSC-PSOE (Concepció Planes, Gabriel Lozano i Jordi Planes); i
  • 1 regidor del PSUC (Ramon Jiménez).
També en el mateix número ens fèiem ressò de la proclamació del nou consistori amb aquesta nota:  
 
«El proppassat dia 19 d’abril, com tots ja sabeu, hi hagué la proclamació del nou Consistori que tots els balsarenyencs vam elegir el 3 d’abril i que ens regirà durant quatre anys.
 
»Fou un acte senzill i curt on assistiren una trentena de persones. Hi hagué com a persona convidada en Valentí Masplà, últim batlle de la democràcia, el qual va pronunciar unes breus paraules d’encoratjament al nou batlle i regidors. Aquí les transcrivim:
 
“Convidat en aquest acte tan important per a la vida municipal de Balsareny, en què ha pres possessió el primer Ajuntament d’elecció popular després de quaranta anys de dictadura franquista, com a alcalde que vaig ésser del darrer Ajuntament democràtic en temps de la República, em plau adherir-me a l’alegria popular, desitjant-vos, al mateix temps, tota mena d’encerts en l’administració i bon govern del nostre estimat poble de Balsareny, durant els quatre anys que ara comencen, ben convençut que prou ho mereix.”»
 
Selecció: Joan Prat
Foto: la Casa de la Vila als anys 1990 (arxiu Jordi Sarri)

 
 


dissabte, 18 de maig del 2024

Digitalització

CINC MINUTS



Són les 7 del matí i plou. Des del terrat veig com cauen unes gotes preuades i en dono gràcies. Minuts després d'esmorzar baixo al carrer cap a buscar el diari i arribo a la llibreria. Trobo la porta a mig obrir, a dins no sé si hi ha la Kati o la Marga. Sento com l‘una o bé l'altra està enfeinada endreçant el plec de diaris. Passat un moment s'aixeca la porta i saludo la Margarita. Prenc el meu diari i cap a casa de nou. En arribar em diposo a reflexionar amb tots vosaltres donant gràcies perquè, malgrat les meves cataractes, encara ho puc fer.
 
En aquesta ocasió tinc la sort de poder llegir un paràgraf de les columnes d'opinió. N'estic molt content ja que coincideixo totalment amb l'interrogant que fa el Sr. Àlex López Pérez al diari El Punt Avui: „Digitalització: problema o solució?“
 
«La digitalització és un procés que cada cop més està arribant a les escoles i instituts dels nostres municipis. Algunes persones prefereixen treballar amb llibres i llibretes i altres prefereixen treballar amb ordinadors. La vertadera pregunta és: què és millor per als alumnes? És clar que tots dos mètodes de treball tenen els seus avantatges i inconvenients. Moltes escoles opten pels ordinadors, que fan que els alumnes no hagin de carregar diàriament amb nombroses quantitats de llibres; també, les famílies econòmicament inestables estalviarien molts calés. No obstant això, la gran part negativa dels ordinadors, que fa que moltes institucions no hi optin, és el possible ús indegut per part de l’alumnat, que pot afectar greument el seu rendiment acadèmic.»
 
Jo, tal com he dit altres vegades, opto per l'ensenyament a través dels llibres, perquè així l'alumnat pot arribar a gaudir d'un sistema mental més sa. No als ordinadors, sí al bon ús dels llibres.
 
Josep Gudayol i Puig

El Forn de la Calç de Calders

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 
Les entrades als dos forns paral·lels, més grans i més antics

 On es troba?
 
En terme de Calders, però molt a prop del d’Artés, i prop també de la coneguda Font de les Tàpies. Ubicació: 41.77898,1.94518.
 
Una de les rutes per arribar-hi és per la carretera N-141C, entre Navarcles i Calders. Després del km 10, cal trencar a l’esquerra (a la dreta va a la colònia Jorba, si es vol caminar, es pot deixar el cotxe aquí) i agafar la pista ampla durant 1,9 km, que passa per la majestuosa masia i torre de les Tàpies; hi ha indicadors. Des de Balsareny, hi ha uns 18 km en total. També s’hi pot anar des de la pujada d’Artés a Calders, per un trencall a la dreta. Igualment, està molt bé anar-hi a peu des d’Artés pel camí de Can Vila i travessant les vinyes dels cellers d’Artés (uns 6-7 km entre anar i tornar).
 
Interior d’un dels forns

Com és el forn i com funcionava?
 
Es tracta d’un antic forn de calç, com altres del nostre entorn. Aquest mes, la Caminada Popular de Balsareny passava per un d’ells en el seu itinerari (a la zona de l’Aclau), com ja diem en una altra secció d’aquest Sarment.  Tanmateix aquest destaca perquè està ben conservat i està integrat en un complex arquitectònic, en una finca tancada, on, a més a més, hi ha l’anomenat CACIS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat. Inclou un habitatge on viu la família que gestiona el centre.
 
El Forn de la Calç de Calders consta, en realitat, de tres forns. Els dos més antics estan reformats i al costat n’hi ha un altre de més petit i més modern, amb una entrada coberta amb volta de maó. Daten del segle XIX i van ser explotats, fins a mitjan segle XX, pels propietaris de la casa.
 
Els dos forns més grans i reformats tenen tota una entrada d’accés, formada per uns arcs que sostenen unes voltes de pedra. Els forns pròpiament dits són circulars, d’uns 3 metres de diàmetre i 5 d’alçada, foradats al subsòl i revestits amb gresos. Cadascun té una boca inferior, per a l’entrada d’aire i per treure les cendres; i una boca superior més gran, per posar-hi els feixos de llenya i les pedres calcàries, que s’extreien de la pedrera que hi havia a la vora.
 
Durant tres dies, el foc de la llenya encesa escalfava unes 100 tones de pedra, que es col·locava a sobre de tot formant una volta. S’arribava a unes temperatures de més de 800ºC, que produïen la calcinació de la pedra. De fet, les parets internes dels forns estan socarrades pel mateix procés.
 
Després es refredava la pedra i es molia per obtenir la calç viva (òxid de calci). Si aquesta es barrejava amb aigua s’obtenia la calça apagada (hidròxid de calci). Totes dues s’utilitzen en construcció. No s’han trobat restes del molí. Avui en dia aquest procés es fa sobretot de forma industrial a gran escala. 

L’exterior del CACIS, al costat dels forns
 
A què es dedica el CACIS?
 
És un punt de trobada entre cultura, història i sostenibilitat. Va ser inaugurat el 2008 i es dedica a la investigació, producció i divulgació de projectes de cultura i art contemporani, relacionats amb el medi natural i l’ecologia. El centre acull artistes, que poden residir-hi durant un temps, per tal de trobar inspiració i concentració, en contacte amb la naturalesa. Han de ser artistes compromesos amb l’entorn, que poden exposar també allà la seva obra.
 
L’estança on abans es guardaven els sacs de calç i els dipòsits d’aigua, ara funciona com un museu, amb una exposició permanent de la memòria dels forns i un espai d’exposicions temporals (de pintura, fotografia, escultura...).
 
També s’hi fan activitats relacionades amb el patrimoni, com són els tallers de pedra seca, programes educatius adreçats a centres escolars i a camps d’estiu... Disposa d’un espai escènic a l’aire lliure on es fan activitats de teatre i música.
 
Com es visita?
 
Es visita de forma concertada o bé cada dissabte de 12 a 15 h. El forn forma part del Geoparc, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, i és dins dels “150 millors elements del patrimoni industrial de Catalunya”.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Treballs de la Comissió de Memòria de Balsareny

 
 
A la Comissió de Memòria de Balsareny Educa continuem recopilant records i fets que van passar fa anys al poble. Darrerament, hem dut a terme un recull d’entrevistes a persones grans. Inicialment, vam optar per recollir tot el que anava sortint en les converses amb les persones que entrevistàvem, que ens explicaven com era abans el poble: les  botigues, el treball a la fàbrica, les tasques quotidianes i familiars, els records de la guerra, com s’entretenien, etc. I així ho vam fer amb l’Anita Corominas, la Maria Massana, la Carme Maya i la Queralt Bacardit. Els mitjans que teníem a l’abast per fer les gravacions eren escassos i estàvem mancats de les bones eines per aconseguir que les filmacions tinguessin una bona sonoritat i una il·luminació adequada.
 
Després d’una primera fase, ens vam replantejar la forma de fer les entrevistes i d’editar-les. Sobretot, vam pensar que havien de ser més breus i calia que en milloréssim la qualitat. Vam pensar que la solució més bona podia ser centrar les entrevistes en temes monogràfics. Amb aquest propòsit, hem editat vídeos sobre temes concrets: Amb la Teresa Sallés vam parlar de les operacions quirúrgiques, que van realitzar equips de metges en un espai llogat al Casal. Del grup de teatre El Carrussel, ens vam centrar en les actuacions que van fer durant anys, que els servien per recollir fons per a l’escoltisme i, en un moment concret, per ajudar econòmicament les víctimes de les devastadores inundacions al Vallès l’any 1962. La Rosa Campos ens va explicar l’arribada de la immigració a Balsareny, un cas particular, però generalitzable a moltes altres famílies. També hem recuperat records de quan Balsareny disposava de centraleta telefònica, amb les germanes Núria i M. Àngels Mercader, que hi van treballar a nivell familiar, i amb la Dèlia Ortega i la Paqui Expósito, que hi van operar una temporada. La Carme Maya també ens va fer un repàs de la seva faceta artística, el teatre, ja que va actuar molts anys al poble i en altres indrets.
 
Gràcies a aquestes col·laboracions personals i a l’ajut tècnic que ara mateix ens ofereix el Jordi Sarri, creiem que hem enfilat un model de recull i edició més amè. En aquests moments hem enllestit un vídeo-resum dels monogràfics que teníem i prope3rament n’editarem un altre amb fragments de les entrevistes personals, amb petites mostres de com era el Balsareny fa molts anys.
 
Sempre hem dit que no érem historiadors i, per tant, només recollim “apunts” de la vida del nostre poble, per tal que en quedi constància. Moltes persones que podien explicar vivències molt interessants ja no hi són: amb elles se n’han anat els records que ja no podem recuperar.
 
La casa de cal Masplà, durant la nevada del 1962

Si us interessa seguir les publicacions que fem puntualment, les trobareu en aquest enllaç. Hi trobareu els vídeos que hem editat fins ara, i també el darrer, que hem anomenat “Les noies de la Telefonia” basat en la centraleta de telefonia que hi havia a Balsareny a la casa de cal Masplà, on actualment hi ha l’oficina de Caixabank.
 
Comissió de Memòria de Balsareny
Fotos: Arxiu Fotogràfic CCB

Meteorologia - Abril 2024

 
Abril de 2024
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

5,5

Mitjana de màximes     

21,5

Mínima (dia 24)

-1,7

Màxima (dia 13)

30,5

Mínima més alta    (dia 27)

12,0

Màx. més baixa    (dia 29)

13,7

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 1 a les 13:40h)

45

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 22

18,0

Dia 28

3,8

Dia 29

49,8

Dia 30

5,0

Total

76,6

           
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

Repte núm. 91


Si avui és dijous, quin dia de la setmana serà d’aquí a 2.024 dies? 

Salut i lògica!

Roc Carulla

Resposta al repte núm. 90:  7/16 parts.


La veu del campanar: Virtuts necessàries

LA VEU DEL CAMPANAR 


 Virtuts necessàries
        
El papa Francesc veu la prudència com “la capacitat de governar les accions per dirigir-les cap al bé” i, per tant, “prudent és aquell que sap elegir, i qui és prudent no elegeix a l’atzar: abans que tot, sap allò que vol; llavors, pondera les situacions, es deixa aconsellar i, amb amplària de visió i de llibertat interior, elegeix el camí que ha de prendre”.
 
L’altra virtut és la paciència. Una virtut que va unida a la caritat, i és en la Passió on es manifesta la paciència de Crist, no com a resistència estoica al sofriment, sinó com el fruit d’un amor més gran. Posa en relleu l’exemple de dos pares, un israelià i un àrab. “Tots dos han perdut les seves filles en aquesta guerra i tots dos són amics. No miren l’enemistat de la guerra, sinó l’amistat de dos homes que s’estimen i que han passat per la mateixa crucifixió”.
 
La virtut que és social per excel·lència és la justícia. Diu que “la justícia és fonamental per l’existència pacífica en la societat, i la persona justa és recta, senzilla i directa, es presenta tal com és, diu la veritat, venera les lleis i les respecta, sabent que són una barrera que protegeix els indefensos de l’arrogància dels poderosos”.
 
L’altra virtut és la fortalesa. “És la més combativa de les virtuts”. “Un cristià sense valentia, que no doblega les seves forces al bé, que no molesta a ningú, és un cristià inútil”. A més “és la virtut que ens assegura el ferm i constant desig de fer el bé, serveix per confrontar i vèncer els enemics interns, com l’ansietat, l’angoixa, el temor, la culpa, tot allò que ens paralitza”. La virtut de la fortalesa és la força dels màrtirs.
 
Sebastià Taltavull Anglada

Imatge (Wikimedia Commons): Rafael Sanzio, Les virtuts cardinals. Fresc (1511) en una lluneta de la Stanza della Segnatura, Museus del Vaticà.
 
AGENDA DEL MES DE JUNY
 
  • Dissabte, 8: Trobada diocesana a Cervera amb el bisbe Francesc per aprovar el Pla Pastoral del nostre bisbat de Solsona.
  • Divendres, 21: Consell Pastoral Parroquial a 2/4 de 7 de la tarda.
  • Dilluns, dia 24: Festa de Sant Joan. Eucaristia a les 6 de la tarda a a l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila.

Mn. Antoni Bonet i Trilla

dimecres, 15 de maig del 2024

Junts guanya les eleccions a Balsareny

 
 
El diumenge 12 de juny es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, les quals, com sabeu, va guanyar el PSC-PSOE, amb 42 escons; seguit de Junts per Catalunya, amb 35 escons; ERC, amb 20; el PP, amb 15; Vox, amb 11; Comuns-Sumar, amb 6; la CUP, amb 4; i finalment, Aliança Catalana, amb 2 escons. Això fan els 135 diputats del nostre parlament. Ara falta veure com es formarà el nou govern.
 
Pel que fa a Balsareny en particular, els resultats no són iguals, donat que va guanyar Junts+Puigdemont per Catalunya, amb 402 vots, seguit dels socialistes amb 323 vots. A continuació es va situar ERC, amb 259 vots. I atenció, perquè la quarta posició la va ocupar l’extrema dreta de Vox amb 112 vots; i en cinquena, la nova extrema dreta independentista d’Aliança Catalana, amb 99 vots. El sisè lloc va ser pel PP, amb 86 vots, mentre que el setè l’ha ocupat la CUP, amb 71 vots; en tant que els Comuns-Sumar quedaven relegats a la vuitena posició, amb només 59 vots. Altres partits minoritaris van fer un total de 37 vots (els podeu veure un per un a la taula); entre ells, hi ha Ciudadanos, que, igual que a tot Catalunya, i després que el 2017 havia guanyat les eleccions, ara s’ha quedat amb uns resultats residuals, sense obtenir cap diputat; a Balsareny tan sols va obtenir 4 vots.
 
Els resultats, per cada taula, de les dues seccions, són els següents:
 

 

1-A

1-B

1-C

2-A

2-B

2.C

TOTALS

Junts xCat,

65

46

64

77

55

95

402 (26,8 %)

PSC

48

62

49

56

63

45

323 (21,5 %)

ERC

35

46

45

42

39

52

259 (17,3 %)

Vox

12

10

16

20

24

30

112 (7,5 %)

A.Catalana

13

10

20

18

20

18

  99 (6,6 %)

P.P.

  7

20

14

16

17

12

  86 (5,7 %)

CUP

10

11

18

  7

  5

20

  71 (4,7 %)

Comuns-S

15

11

11

  5

  6

11

  59 (3,9 %)

PACMA

  2

  2

  1

  3

  6

  3

  17 (1,1 %)

F.Obrero

 

  1

  2

 

  1

  3

    7 (0,5 %)

ALHORA

 

 

  1

  2

  1

 

    4 (0,3%)

Ciudadanos

 

  2

 

 

  1

  1

    4 (0,3%)

P.C.T.C.

 

  1

 

  2

  1

 

    4 (0,3%)

PUM+ J

 

  1

 

 

 

 

    1 (0,1%)

NULS

  2

  3

  2

  5

  3

  8

   23 (1,5 %)

BLANCS

  5

  7

  3

  1

  4

  8

   28 (1,9%)

Total vots

214

233

246

254

246

306

1499

Electors

399

443

432

414

448

494

2630

Participació

53,6 %

52,6%

56,9%

61,4 %

54,9%

61,9 %

56,99 %

 
Com veiem, la participació a Balsareny va ser de pràcticament el 57 %, tres punts més alta que al 2021, que fou del 54 %; però gairebé un punt més baixa que la mitjana de Catalunya, que va ser del 57,94 % en aquestes darreres eleccions.
 
El cens d’electors ha anat pujant una mica i la participació ha anat fluctuant en les darreres quatre convocatòries: 

 

Eleccions Parlament -2021

Eleccions municipals- 2023

Eleccions generals- 2023

Eleccions Parlament – 2024

Cens d’electors

 

2.564

 

2.610

 

2.614

 

2.630

 

Participació

 

54,02 %

 

57,70 %

 

62,85 %

 

56,99 %

 
Normalment sempre és més alta la participació en les generals que en les autonòmiques, a tot arreu.
 
Si analitzem les 6 taules del districte de Balsareny, veiem que Junts i socialistes comparteixen els dos primers llocs: Junts guanya en 4 taules i els socialistes en les altres dues. La dada més alta de tota la taula és la de Junts, amb 95 vots a la taula 2-C. Per altra banda, ERC és tercera en totes les taules. Finalment, del quart al vuitè llocs es van alternant els altres cinc partits més importants en nombre de vots: Vox, AC, PP, CUP i Comuns.
 
Per acabar, comparem els resultats a Balsareny dels comicis al Parlament de 2021 amb els d’ara, amb la següent gràfica:
 

 
Com veiem, Junts ha pujat, però tampoc gaire,  a Balsareny. En canvi, si fa no fa el nombre de vots que guanya el PSC és el que perd ERC, que és considerable (al voltant de la norantena). També veiem que el PP ha quadruplicat els seus resultats, mentre Ciudadanos gairebé desapareix. Per altra banda, els Comuns es mantenen molt igual (tot i que abans eren En Comú-Podem i ara Comuns-Sumar). Per últim, la CUP ha perdut molts vots; en canvi Vox encara guanya alguns vots més dels que tenia; i Aliança Catalana entra a Balsareny amb un centenar de vots. També cal dir que el 2021 encara hi havia el PDeCat, amb una quarantena de vots que ara s’hauran dispersat cap a altres opcions.
 
Text i gràfiques: Isidre Prat Obradors