Relleu generacional. Tot és més senzill del que sembla

 

Per entendre el galimaties en què ens han ficat els demògrafs en parlar de les diverses generacions que convivim en l’aquí i l’ara, necessitaríem ben bé un manual d’instruccions. Mireu sinó:
 
Generació Grandiosa (anys 01 a 27 del segle XX); Generació Silenciosa (28-45); Baby Boomers (46-64); Generació X (65-80); Generació Y (81-96), amb el subgrup Millennials (aquells que van arribar a adults amb el canvi de segle); Generació Z (97-12 del segle XXI), amb el subgrup Zillennials (nadius digitals, nascuts al voltant del canvi de segle); i Generació Alfa (10-20), fins a dia d’avui.
 
Compartimentar fins a aquests extrems, posar etiquetes a les persones en funció de l’edat i de la seva relació amb la tecnologia, pretendre extreure’n suposats trets identitaris, no té més valor que el purament classificatori, no aporta res a la convivència ni a la riquesa i complexitat de les relacions humanes.  No deixa de ser una simplificació. Les relacions interpersonals són molt més transversals i fluïdes del que pot arribar a suggerir aquest catàleg. No tots els membres d’una generació responen a un mateix patró, ni tenen característiques homogènies entre ells pel simple fet de pertinença, i no és just limitar-ne el valor social als tòpics simplificadors que pretenen definir-los, siguin vells o joves.
 
Tot i que no siguin valors exclusius d’uns i altres, quan parlem dels joves a l’engròs els atribuïm la il·lusió de la descoberta, l’atreviment, la inconsciència positiva per escometre els reptes, la voluntat de viure el present amb intensitat davant les incerteses del futur, la necessitat d’aprendre a conviure amb la precarietat, i la capacitat d’adaptació a una realitat canviant i mancada de certeses. Veiem com experimenten noves formes de relacions socials i naveguen amb —sovint falsa— seguretat entre les noves tecnologies. I, segurament, la seva mirada cap al món dels més grans no està mancada de prejudicis. Els joves tendeixen a veure els adults com a més grans del que són. I desconfien de la seva capacitat d’adaptació als nous temps.
 
Els grans, per la seva banda, volen conservar, de manera legítima, els avenços aconseguits, potser amb un cert ancoratge a formes del passat, potser amb poca flexibilitat d’adaptació al canvi i una certa reticència tecnològica. Són ells que parlen encara de “noves” tecnologies per definir una realitat que s’imposa des de fa dècades. Tenen una visió més holística de la realitat i de les seves complexitats, i es remeten sovint a la seva experiència de la vida i de la professió, un valor indubtablement positiu, però que pot actuar, també, com a fre davant d’iniciatives innovadores de les que perceben abans els riscos que no pas les oportunitats que representen.  Acostumen a practicar formes clàssiques de relació social. I els seus prejudicis envers les noves generacions es basen en el fet que tendeixen a veure els joves  com a més joves i immadurs del que són i, en conseqüència, poc mereixedors de confiança. 

 
En tot cas, tots plegats hem d’assumir que el futur, amb tots els condicionants que el present imposi, és dels joves. Que ells tenen el dret i l’obligació de viure i construir la seva pròpia història; d’equivocar-se, d’esmenar errors, d’explorar camins, de construir realitats ara inimaginables, com hem anat fent les generacions que els hem precedit. I que aquesta construcció de futur, aquest relleu, va prenent forma amb la participació i el diàleg intergeneracional.
 
Però, potser parlem de relleu i hauríem de parlar de convivència. Segurament d’una convivència rica i ben travada en sorgirà un relleu natural, o un canvi, una transformació, o fins i tot un trencament que es viurà, també, com a natural i segurament necessari. Diàleg, escolta, renúncia, posar-se a la pell de l’altre, cooperació, generositat i confiança en el repartiment de tasques i responsabilitats, són eines imprescindibles per promoure aquest diàleg intergeneracional. No oblidem que les connexions que s’estableixen entre persones de diferents edats i generacions exerceixen un rol vital en la construcció de societats més cohesionades i enriquidores.
 
En aquest sentit, que a Balsareny hi siguin representades totes les franges d’edat (que els joves no hagin d’abandonar el poble, per exemple, per a complir els seus somnis, per orientar el seu futur) és primordial per tal que el poble com a comunitat tingui una vida plena.
 
Aquest interès que sentim per la cohesió entre grups de generacions diferents ja va quedar ben reflectit a la jornada de treball de Balsareny Educa  de juny de 2019. Els sis grups de treball que van elaborar propostes de futur van subratllar aquest objectiu com un dels quatre blocs temàtics a prioritzar, amb tot un seguit de propostes per arribar-hi. Tres anys després, en el context del Fòrum d’Entitats celebrat l’abril de 2022, tornava a fer-se palès aquest interès:
 
“Ens proposem, també, promoure un diàleg intergeneracional per millorar la incorporació dels joves a les nostres entitats. Fer autocrítica, posar en valor les seves aportacions i fer confiança a noves mirades, perquè representen la renovació necessària. En aquesta línia, donem el nostre suport i valorem la feina d’aquelles entitats que treballen amb adolescents i joves preparant-los per a l’activisme social. Quan aquestes entitats falten, és més fàcil perdre les noves generacions pel camí.”
 
En definitiva, és responsabilitat de tots i totes tenir cura d’aquestes relacions que es donen diàriament en entorns diversos: el familiar, el comunitari, l’educatiu, el laboral i l’associatiu;  trencar barreres i estereotips, promoure el respecte entre generacions i l’enriquiment mutu, entendre que el més rellevant no és el component de l’edat sinó el de l’experiència, i procurant ésser conscients de com aquestes relacions modifiquen la nostra visió de la vida, en l’àmbit personal i en el col·lectiu.
 
Balsareny Educa