El català, en caiguda lliure

PUNTA DE BRAU
 

Són les sis de la tarda i ja fa dies que, minut a minut, les hores de claror s’han anat allargant cap al vespre. Aprofitant aquesta llum soc al davant de la meva màquina d’escriure disposat a reflexionar sobre la columna que des de Barcelona escriu Josep M. Nin Lumbiarres, al diari El Punt Avui: “El català, en caiguda lliure”.
 
«L’informe PISA posiciona els joves catalans a la cua de l’Estat en comprensió lectora, matemàtiques i ciències. L’enquesta a la joventut de Catalunya denuncia que l’ús del català entre els joves ha passat del 43 al 25% els darrers 16 anys. El català, en caiguda lliure, tot tenint des de fa anys governs independentistes. Paradoxal. Convé que els ciutadans ajudem els nouvinguts parlant-los en català, ben cert, però, sobretot, cal que els polítics deixin de fer volar coloms i facin polítiques –lingüístiques i educatives, i també sanitàries, d’immigració, etc.– tocant de peus a terra.»
 
Si bé estic bastant d’acord amb el raonament del Josep M., penso que el català al carrer l’hem de defensar nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de casa nostra, i que no és pas poca la feina que hi hem de fer.
 
Personalment cada dia estic vivint una realitat palpable. Quan em creuo amb el brogit veïnal la meva orella, llevat de l’excepció, escolta persones que verbalment fan servir el castellà com a llengua habitual i la majoria de nosaltres els en fem correspondència i els parlem en castellà; un idioma que entenc perfectament i que respecto, però a casa el català.
 
Deixem que els polítics facin la seva feina i nosaltres hem de ser conscients sempre de no canviar de llengua quan algú se’ns adreci en castellà. Sí, som nosaltres la gent del carrer qui farà possible que el català a casa nostra sigui la llengua d’ús quotidià. Gràcies! En català si us plau!
 
Josep Gudayol i Puig