Pàgines

divendres, 23 de febrer del 2024

Recordant el Ramon Magem

 
La família del Ramon volem expressar el nostre agraïment per totes les mostres de suport i afecte que li heu fet arribar aquests últims dies. També a totes les persones que l’heu apreciat i que heu compartit amistat amb ell al llarg de la seva vida.
 
El Ramon Magem Parera va néixer a Balsareny el 29 de desembre de 1942, fill únic del Salvador i la Victòria. Vivien al carrer Sant Marc juntament amb el padrí (el seu besavi) Josep Magem. Va anar a l’escola amb el senyor Civit, del qual recordava com li va mostrar, quan anaven d’excursió, què era un ariet hidràulic, enginy que pujava l’aigua a les cases de pagès. Va ser membre dels escoltes, etapa de la qual guardava un gran record dels companys, d’excursions, acampades i cançons, i de mossèn Felip. Més endavant va formar part del Carrussel actuant en l’espectacle.
 
Amb 14 anys va entrar a treballar a la fàbrica tèxtil del Molí netejant telers, després fent de manyà i posteriorment al control. El seu interès per l’electrònica el va portar a Barcelona a estudiar a l’escola de Radio Maymó, i més tard a construir una emissora de ràdio que anomenava “Ràdio Font del Musset”, en què emetia música de Ray Conniff i Ennio Morricone, i amb la seva moto controlava fins on arribava el senyal per així anar-la millorant, cosa que va estar a punt de costar-li una sanció per emetre sense permís. Amb 25 anys va entrar a les mines de potassa de Vilafruns, on va estar treballant d’encarregat electromecànic fins a la seva jubilació.
 
A partir d’aquest moment es va dedicar al seu hobby de construcció de maquetes representant l’origen dels principals invents de la humanitat (la televisió, la ràdio, la bobina de Tesla, l’electrostàtica, els motors, el giroscopi, el parallamps...) que li va permetre de gaudir ensenyant i divulgant coneixement des d’escoles fins a universitats arreu de Catalunya, i fins al País Valencià, Mallorca, l’Aragó i França. I també de fer gran amistat amb membres dels Col·legis d’Enginyers, l’Institut d’Estudis Catalans i altres entitats relacionades amb la Física i la Tecnologia.
 
Tots els que el coneixíeu ja sabeu que era una persona discreta, sempre es treia mèrit del que feia, malgrat que pocs de nosaltres enteníem com ho feia. Va heretar de l’avi Salvador la inquietud de com funcionen les coses: de ben petit al carrer de Sant Marc desmuntava i muntava motors per saber-ne el funcionament. De més gran va construir plaques solars tèrmiques instal·lades al pati que cobrien la necessitat d’aigua calenta de la casa i uns col·lectors solars d’aire, que encara funcionen, per reduir la despesa en calefacció. Bon coneixedor de la tecnologia, bona part autodidacte, i amb molt d’enginy, gaudia fent-nos embadalir amb els seus invents i jocs de mans, malgrat que sempre deia que tot el què feia ja estava inventat.
 
Sempre va estar compromès amb totes les activitats culturals del poble, accedint a ajudar i col·laborar quan fos necessari: en aquest sentit ens va transmetre la importància de contribuir a fer poble. Va col·laborar activament amb els Pastorets fent de tramoia, ideant part dels efectes visuals i el ciclorama, amb els Traginers formant part del grup del Rebost del Traginer, va col·laborar amb els Reis en les carrosses, amb la Coral Sant Esteve amb els espectacles realitzats i amb la parròquia de Santa Maria de Balsareny sempre que fos necessari.
 
Gran amant de la música, de jove interpretava el personatge del Vagabund de l’harmònica i de gran, fidel seguidor de la Coral Sant Esteve; encara va voler ser present en el passat concert de Cornet. Ens costa assumir que ja no hi és.
 
Moltes gràcies, papa, per tots els valors que ens has transmès, de respecte per la natura, de perseverança, d’esforç i honestedat.
Moltes gràcies per la teva dedicació a la família i sobretot als nets: els has acompanyat sempre que les circumstàncies t’ho han permès. Moltes gràcies perquè ens has fet la vida molt còmoda. Moltes gràcies per ser, senzillament, un home bo. I estem segurs que al cel continuaràs ideant i divertint els qui t’envolten amb tota la teva saviesa.
 
A reveure, papa.
 
Família Magem

1 comentari:

  1. No puc afegir gran cosa al comentari i al resum de la seva vida que veig publicat en aquestes planes del Sarment a càrrec de les seves filles..
    Però així i tot, m'arrisco per ser amic de tota la vida i per tants avatars que havíem passat junts, confessar-vos que aquesta ha estat per a mi, una pèrdua d'aquelles que fan mal, mal de veritat.
    Si, vam ser companys d'escola amb el Sr. Civit, com ho vam ser mes tard en tantes activitats al poble, com l'escoltisme (si fos aquí rememoriariem aquella multitud d'anècdotes que van conformar aquell estrany campament a Greixer, junt amb d'altres es clar, de molt mes digeribles).
    També aquell primer intent de teatre per "joves afeccionats", fet en aquest cas de forma força rudimentària en el "Teatre dels capellans" (el del costat de l'Església) i embrió del que va ser després aquell gran Carrusel, del qual ell en va ser una peça - com es sabut - molt important.
    En tindríem moltes per explicar, però jo nomes volia destacar la historia "dels festejos"
    d'aquells festejos, que per anar tant sovint als Balls que es celebraven preferentment a la Vila de Sallent (a la piscina principalment) dues amigues - de tota la vida també - de la població, ens van "seduir a tots dos a l'hora" i de tal forma que mes tard hi vam casar: Parlo naturalment de la Mercè i de la Rosalia.
    Es per això que la relació ha estat constant i immillorable, destacant que aquesta amistat, ha estat reforçada, fins hi tot en el temps.
    Es per això, que aquesta pèrdua es per nosaltres doblement sentida.
    Que en pau descansis entranyable amic Ramon.
    Josep i Rosalia.

    ResponElimina

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.