La
família del Ramon volem expressar el nostre agraïment per totes les mostres de
suport i afecte que li heu fet arribar aquests últims dies. També a totes les
persones que l’heu apreciat i que heu compartit amistat amb ell al llarg de la
seva vida. El
Ramon Magem Parera va néixer a
Balsareny el 29 de desembre de 1942, fill únic del Salvador i la Victòria. Vivien
al carrer Sant Marc juntament amb el padrí (el seu besavi) Josep Magem. Va
anar a l’escola amb el senyor Civit, del qual recordava com li va mostrar, quan
anaven d’excursió, què era un ariet hidràulic, enginy que pujava l’aigua a les
cases de pagès. Va ser membre dels escoltes, etapa de la qual guardava un gran
record dels companys, d’excursions, acampades i cançons, i de mossèn Felip. Més
endavant va formar part del Carrussel actuant
en l’espectacle. Amb
14 anys va entrar a treballar a la fàbrica tèxtil del Molí netejant telers,
després fent de manyà i posteriorment al control. El seu interès per
l’electrònica el va portar a Barcelona a estudiar a l’escola de Radio Maymó, i
més tard a construir una emissora de ràdio que anomenava “Ràdio Font del Musset”,
en què emetia música de Ray Conniff i Ennio Morricone, i amb la seva moto
controlava fins on arribava el senyal per així anar-la millorant, cosa que va estar
a punt de costar-li una sanció per emetre sense permís. Amb 25 anys va entrar a
les mines de potassa de Vilafruns, on va estar treballant d’encarregat
electromecànic fins a la seva jubilació. A
partir d’aquest moment es va dedicar al seu hobby de construcció de maquetes
representant l’origen dels principals invents de la humanitat (la televisió, la
ràdio, la bobina de Tesla, l’electrostàtica, els motors, el giroscopi, el
parallamps...) que li va permetre de gaudir ensenyant i divulgant coneixement
des d’escoles fins a universitats arreu de Catalunya, i fins al País Valencià,
Mallorca, l’Aragó i França. I també de fer gran amistat amb membres dels
Col·legis d’Enginyers, l’Institut d’Estudis Catalans i altres entitats
relacionades amb la Física i la Tecnologia. Tots
els que el coneixíeu ja sabeu que era una persona discreta, sempre es treia
mèrit del que feia, malgrat que pocs de nosaltres enteníem com ho feia. Va
heretar de l’avi Salvador la inquietud de com funcionen les coses: de ben petit
al carrer de Sant Marc desmuntava i muntava motors per saber-ne el funcionament.
De més gran va construir plaques solars tèrmiques instal·lades al pati que
cobrien la necessitat d’aigua calenta de la casa i uns col·lectors solars
d’aire, que encara funcionen, per reduir la despesa en calefacció. Bon
coneixedor de la tecnologia, bona part autodidacte, i amb molt d’enginy, gaudia
fent-nos embadalir amb els seus invents i jocs de mans, malgrat que sempre deia
que tot el què feia ja estava inventat. Sempre
va estar compromès amb totes les activitats culturals del poble, accedint a
ajudar i col·laborar quan fos necessari: en aquest sentit ens va transmetre la
importància de contribuir a fer poble. Va col·laborar activament amb els
Pastorets fent de tramoia, ideant part dels efectes visuals i el ciclorama, amb
els Traginers formant part del grup del Rebost del Traginer, va col·laborar amb
els Reis en les carrosses, amb la Coral Sant Esteve amb els espectacles
realitzats i amb la parròquia de Santa Maria de Balsareny sempre que fos necessari. Gran
amant de la música, de jove interpretava el personatge del Vagabund de l’harmònica i de gran, fidel seguidor de la Coral Sant
Esteve; encara va voler ser present en el passat concert de Cornet. Ens costa
assumir que ja no hi és. Moltes
gràcies, papa, per tots els valors que ens has transmès, de respecte per la
natura, de perseverança, d’esforç i honestedat. Moltes
gràcies per la teva dedicació a la família i sobretot als nets: els has
acompanyat sempre que les circumstàncies t’ho han permès. Moltes gràcies perquè
ens has fet la vida molt còmoda. Moltes gràcies per ser, senzillament, un home
bo. I estem segurs que al cel continuaràs ideant i divertint els qui t’envolten
amb tota la teva saviesa. A
reveure, papa. Família Magem
No puc afegir gran cosa al comentari i al resum de la seva vida que veig publicat en aquestes planes del Sarment a càrrec de les seves filles.. Però així i tot, m'arrisco per ser amic de tota la vida i per tants avatars que havíem passat junts, confessar-vos que aquesta ha estat per a mi, una pèrdua d'aquelles que fan mal, mal de veritat. Si, vam ser companys d'escola amb el Sr. Civit, com ho vam ser mes tard en tantes activitats al poble, com l'escoltisme (si fos aquí rememoriariem aquella multitud d'anècdotes que van conformar aquell estrany campament a Greixer, junt amb d'altres es clar, de molt mes digeribles). També aquell primer intent de teatre per "joves afeccionats", fet en aquest cas de forma força rudimentària en el "Teatre dels capellans" (el del costat de l'Església) i embrió del que va ser després aquell gran Carrusel, del qual ell en va ser una peça - com es sabut - molt important. En tindríem moltes per explicar, però jo nomes volia destacar la historia "dels festejos" d'aquells festejos, que per anar tant sovint als Balls que es celebraven preferentment a la Vila de Sallent (a la piscina principalment) dues amigues - de tota la vida també - de la població, ens van "seduir a tots dos a l'hora" i de tal forma que mes tard hi vam casar: Parlo naturalment de la Mercè i de la Rosalia. Es per això que la relació ha estat constant i immillorable, destacant que aquesta amistat, ha estat reforçada, fins hi tot en el temps. Es per això, que aquesta pèrdua es per nosaltres doblement sentida. Que en pau descansis entranyable amic Ramon. Josep i Rosalia.
No puc afegir gran cosa al comentari i al resum de la seva vida que veig publicat en aquestes planes del Sarment a càrrec de les seves filles..
ResponEliminaPerò així i tot, m'arrisco per ser amic de tota la vida i per tants avatars que havíem passat junts, confessar-vos que aquesta ha estat per a mi, una pèrdua d'aquelles que fan mal, mal de veritat.
Si, vam ser companys d'escola amb el Sr. Civit, com ho vam ser mes tard en tantes activitats al poble, com l'escoltisme (si fos aquí rememoriariem aquella multitud d'anècdotes que van conformar aquell estrany campament a Greixer, junt amb d'altres es clar, de molt mes digeribles).
També aquell primer intent de teatre per "joves afeccionats", fet en aquest cas de forma força rudimentària en el "Teatre dels capellans" (el del costat de l'Església) i embrió del que va ser després aquell gran Carrusel, del qual ell en va ser una peça - com es sabut - molt important.
En tindríem moltes per explicar, però jo nomes volia destacar la historia "dels festejos"
d'aquells festejos, que per anar tant sovint als Balls que es celebraven preferentment a la Vila de Sallent (a la piscina principalment) dues amigues - de tota la vida també - de la població, ens van "seduir a tots dos a l'hora" i de tal forma que mes tard hi vam casar: Parlo naturalment de la Mercè i de la Rosalia.
Es per això que la relació ha estat constant i immillorable, destacant que aquesta amistat, ha estat reforçada, fins hi tot en el temps.
Es per això, que aquesta pèrdua es per nosaltres doblement sentida.
Que en pau descansis entranyable amic Ramon.
Josep i Rosalia.