Maria Sànchez, servei al taulell amb un toc de dolçor

ENTREVISTA
 

 
Som a les darreries d’un altre hivern i aquesta finestra oberta se situa al carrer Sant Domènec, en concret davant de la Pastisseria Bonals. Ens trobem en un divendres del mes i observo tot un seguit de persones que esperen que s’aixequi la porta de l’establiment. En obrir, una flaire de dolç ens omple i ens convida a fer un bon esmorzar. Amb tot això, em trobo la Maria, atenta donant servei darrere el taulell, i em proposo tenir una amable xerradeta per conèixer-la una mica més. La Maria treballa a la Pastisseria Bonals des de fa un any i 8 mesos.
 
La Maria Sánchez Granados va néixer a Balsareny el 5 de febrer de 2004. Va estudiar ESO i Grau Mitjà de Pastisseria, Forneria i Confiteria a l’Escola Joviat d’Hoteleria. Actualment no segueix cap més estudi, però no ho descarta en un futur, ja que li agradaria tenir més coneixements. Tal com ens diu, “Cada dia s’aprenen coses i mai se sap tot”.
 
A la Maria li agrada molt viatjar, veure coses noves, la gastronomia de diferents llocs: “Penso que és molt enriquidor per a la vida”, ens comenta. Ha visitat llocs com Menorca, Sevilla, València i Bilbao. També li agrada llegir, si és de la temàtica que li agrada, i el darrer llibre que ha llegit és Arrivederci, amor, de Susana Rubio. Pel que fa als esports es decanta per la natació, i en el seu temps de lleure li agrada quedar amb els amics, cuinar, anar al cinema, veure sèries o pel·lícules, llegir i jugar a jocs de taula
 
— En primer lloc, gràcies per acceptar l’entrevista. La pregunta obligada és: com va anar tot això de formar part activa del ram del dolç?
 
— Quan et vas fent gran et vas plantejant a què et vols dedicar o què és el que t’agradaria fer en estudis i treball. Quan estava fent l’últim curs d’ESO, el quart, no sabia què fer realment de cara a l’any següent. Havia de començar una nova etapa al setembre i no sabia quina seria. El que sí que sabia era que m’agradava el món del dolç i sempre que tenia una tarda lliure feia alguna cosa per berenar. Llavors em vaig plantejar que, en comptes de fer-ho com a afició, potser podria ser una professió i dedicar-m’hi. I em vaig dir, per què no?; així que al setembre vaig començar a estudiar pastisseria, forneria i confiteria.
 
— Tens algun precedent familiar en aquest tipus de feina?
— A la meva família sempre ens ha agradat cuinar, ja sigui per als de casa nostra com per als convidats. Crec que el porto a la sang, aquest món de la gastronomia.
 
— Anteriorment havies fet algun altre tipus de treball?
 
— Sí, quan estudiava pastisseria, forneria i confiteria a la Joviat, vaig anar a fer pràctiques a la pastisseria Perarnau, i al Cigne de Manresa. Un cop vaig acabar els dos anys del curs, vaig venir a la Pastisseria Bonals de Balsareny.
 
— Com t’hi trobes, al darrera del taulell?
 
— Al principi em va costar una mica, perquè soc una persona una mica vergonyosa d’inici, i després ja em vaig deixant anar i vaig perdent aquesta vergonya. Al començament em vaig sentir com fora de la meva zona de confort perquè no ho havia fet mai, però de seguida m’hi vaig sentir a gust i aquella vergonya va desaparèixer.
 
— Quins dies i quantes hores fas a la setmana?
 
— Treballo de dijous a diumenge. I quan són festes, com ara Nadal, la Castanyada, Pasqua, Sant Joan, Tot Sants…, faig l’horari adaptat a les festes. Faig quaranta hores setmanals.
 
— Socialment t’agrada el poder conèixer tanta gent?
 
— Sí, quan treballes de cara al públic, coneixes moltes persones, i dia rere dia t’hi vas relacionant. I és molt agradable parlar amb la gent i establir converses. També, pel fet de treballar en un poble coneixes més les persones i t’hi sents més propera, pel que fa a poder-hi parlar i estar per elles.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Maria Sànchez