en una terra erma de preocupacions.
Volia procurar-te un mar de tranquil·litat
i un cel de somnis i vivències.
Boscos plens d'arbres i ocells i rierols
on poguessis mullar-te els peus.
Camins sense estrenar
per descobrir a cada passa.
Un món sense malalties, ni dolors, ni angoixes, ni preguntes, ni respostes ni perquès.
I vull pensar que hi has arribat, somrient com sempre has fet.
Perquè el teu somriure ha estat la força que ens ha donat vida, i ho continua fent.
Gràcies per ser com eres: amor i bondat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.