‘A l’ombra de Sant Esteve’, recerca d’una sardana

El dia 10 de desembre, a les 6 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, un centenar de persones van assistir a l’acte organitzat pels Amics de la Colònia Soldevila, amb la col·laboració de l’Ajuntament i del Cercle Cultural de Balsareny. Molts dels assistents eren antics veïns de la colònia i els seus familiars.

 
En la presentació, el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, va dir que la Colònia és motiu d’orgull per Balsareny, per la seva llarga tradició cultural i de convivència, bressol  d’entitats que sentim tan nostres, com els Pastorets (que enguany celebren 75 anys), la Coral Sant Esteve (que enguany n’ha fet 60), les Caramelles i el grup de teatre (amb obres com El diari d’Ana Frank, El retaule del Flautista o Balsareny, més de mil anys...). Vilanova va remarcar que, amb aquest acte, celebràvem la recuperació d’una peça històrica que havia quedat oculta i mig oblidada durant anys: la sardana “A l’ombra de Sant Esteve”, amb lletra de Miquel Bosch i Jover, que va viure a Artés, i música de Francesc Juanola i Reixach, de Manresa. És una sardana dedicada a la Colònia, que ara es podrà ballar per la Festa Major; i possiblement la podrà cantar també la Coral Sant Esteve. Vilanova també va projectar les partitures de la sardana per la pantalla.

 
Tot seguit, van parlar dues persones relacionades amb la colònia: Horaci Capel i Joan Piñero. L’Horaci va viure molts anys a la Colònia Soldevila, mentre que el Joan és de Manresa, però la seva dona procedeix de la Colònia. Tots dos han fet un treball intens de recerca, durant molt de temps, per poder recuperar tant la lletra com la música de la sardana en qüestió. L’Horaci va fer una recerca minuciosa a la Casa de la Sardana, de Barcelona, i al Museu de la Mediterrània, de Torroella de Montgrí. I en Joan va ser qui, amb un amic seu, va acabar localitzant, per fi, la partitura original, tot i que força malmesa. També és d’agrair la feina de Joan Gómez, director de la Cobla Ciutat de Granollers, que va refer la partitura principal i la de cada instrument; i sota la seva direcció se’n va fer una gravació a Granollers. A continuació, el jove Guillem Cabra Besa, amb la seva magnífica veu, va cantar la sardana, que va ser molt aplaudida pel públic.

 
Finalment, es va fer un passi del recull fotogràfic històric de la Colònia, amb moltíssimes fotografies recuperades per molta gent, especialment pels Amics de la Colònia Soldevila, que es reuneixen anualment el darrer diumenge de setembre. L’audiovisual portava per títol: “Fent memòria”, i va estar dividit en dues parts. La primera part, dedicada a la família Soldevila, fundadora de la colònia; i a la vida quotidiana, tant a la fàbrica, com als habitatges, amb imatges dels ordidors, les contínues, les metxeres, les cardes, els telers..., i també dels diferents càrrecs al llarg dels anys: oficinistes, encarregats... La segona part estava dedicada a l’esbarjo: Pastorets, teatre, ballet, excursions... Una gran part de la informació que va servir per elaborar l’audiovisual va ser extreta, segons paraules del mateix Horaci, del llibre Història de la Rabeia i de Sant Esteve, de Josep Forasté, editat pel Cercle Cultural i l’Ajuntament de Balsareny el 1997. 

 
Amb això es va acabar l’acte, que va tenir una durada de més d’una hora i mitja, i que va satisfer, i molt, els assistents. Per cert, Alba Fontanet, professora de dansa dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny, es va mostrar interessada a tenir la gravació de la sardana amb la possibilitat de poder incloure-la també al repertori dels Dansaires.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

A l’ombra de Sant Esteve
(Lletra: Miquel Bosch i Jover. Música: Francesc Juanola i Reixach)
 
Aquest cant dels nostres llavis
ens el dicta el Llobregat
i els telers marquen el ritme
que amb el cor s’ha harmonitzat.
 
Del treball diem la glòria,
i de l’ànima el tresor;
bo i lloant la fe dels avis
refilem cançons d’amor.
 
Sant Esteve, com un pare,
vetlla els fills tot somrient,
i en la vida escampa roses
amb la sang del seu turment.
 
La Colònia Soldevila
és un niu de bons germans;
tots plegats fem la sardana
estrenyent les nostres mans.
 
Llobregat treballa i canta;
nostra tela és la millor,
és la tela de la vida
que ens teixeix el Sant Patró;
és la sang de nostra terra
que flameja en la cançó.