El dia 5 de novembre, a la sala Sindicat, dins del cicle
d’espectacles familiars Tempo, vam poder gaudir de La parada dels somriures, de la companyia Ohissa Teatre, una obra
plena d’emocions, amb direcció de Laura Batllori, dramatúrgia de Mar
Casas, escenografia de Sergi Corbera i Paula Font i vestuari de Rosa Lugo. Trobem dalt l’escenari tres
intèrprets: Mar Casas, Cristina Martínez i Arnau Armengol, que ens mostren la
protagonista, una venedora amb clientela fixa i contenta, perquè el que li compren
son rialles i somriures, i gràcies a això tothom pot tapar els seus mals rient
com cal.
Un dia una emoció nova es desferma a l’interior de la
nostra protagonista, i aquella alegria transmesa es converteix tota ella en tristor
i llàgrimes. Li caldrà emprendre un viatge interior per entendre i acceptar un
nou món d’emocions. Tal com explica la companyia, no hi ha emocions bones o
dolentes; malgrat que unes puguin resultar més agradables que altres, cadascuna
compleix una funció específica i indispensable. Això és precisament el que li
succeeix a la protagonista de la nostra història: la no acceptació d’una
emoció la porta a viure d’una manera poc realista, enganyant-se a si
mateixa i de retruc, sense adonar-se’n, manipulant la vida dels altres. Amb La parada dels
somriures s’ introdueix els petits i els no tan petits (en aquest terreny
potser mai no arribem a ser prou grans) dins del món de les emocions, fent
evident que totes exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament psíquic
de l’individu. Ja ho deia Aristòtil: «enfadar-se és molt fàcil; el que resulta
difícil és enfadar-se amb la persona oportuna, en el moment oportú, amb la
intensitat oportuna i en el context adequat».
Una obra per a tota la família, en la qual Ohissa Teatre ens
parla de valors educatius i pedagògics, i també de valors tan importants com
poder expressar i gestionar lliurement el que sentim. El projecte va néixer a
partir de la cançó Vendeuse de rires
i del llibre Tan de veritat com les coses
que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat, ambdós d’Anna
Roig. Jordi Vilanova Fotos:
Ohissa Teatre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.