Entrevista a Mn. Lluís Tollar Puig, rector de Balsareny

LA VEU DEL CAMPANAR
 

 

—Quants anys vas estar a Balsareny?
 
—Vaig ser-hi un període de dos anys pastorals: 2009-2011.
 
—Quins records en tens?
 
—Va ser la meva primera destinació com a rector d’una parròquia. Havia estat un any a Súria: mig any com a diaca i mig any més ja de mossèn com a vicari. Però a Balsareny va ser el primer lloc on vaig ser rector. Cada lloc on he estat és especial i ho agafo com el lloc on Déu tenia pensat enviar-me aquest temps concret. Balsareny era especial per a mi, perquè hi havia estat com a jugador de futbol unes temporades; i uns quants anys després, n’era el rector. Per a mi també era important aquesta circumstància, perquè el futbol havia ocupat un lloc especial en la meva primera part de la vida.
 
—Amb qui vas conviure?
 
—Vaig estar vivint a la rectoria amb Mn. Joan Bajona.
 
—Quines activitats recordes?
 
—Són moltes i diverses les activitats i actes en aquest temps: celebracions a la Residència Verge de Montserrat amb els avis residents, el Patronat, les reunions del Consell Pastoral, les catequesis amb una bona colla d’infants així com la sortida de final de curs a Sant Esteve i alguna de les trobades diocesanes en què vam participar amb una notable representació balsarenyenca, la confirmació amb un grupet d’adolescents, les trobades de catequistes amb els de Navàs, l’escenificació d’un pessebre vivent, les pregàries de zona que fèiem en alguns dels temps forts de l’any, les trobades de Bíblia, Vida Creixent, participar amb uns quants parroquians al curs Alpha, les jornades que vàrem fer al Sindicat amb la participació desinteressada de tantes entitats i grups de persones per ajudar-nos a obtenir diners per arranjar la teulada de  l’església (i que un temps més tard de ser jo fora de Balsareny em varen informar que ja l’havien pogut arreglar), les accions amb Càritas parroquial, l’arrossada que es feia amb la participació de tanta gent, la jornada de Mans Unides, les cantades de la Coral Sant Esteve en celebracions diverses, l’acompanyament del campanar en les misses, les celebracions a Argençola, les misses del patró Sant Marc amb la distribució del panet beneït, el dia dels Traginers, les misses en capelles o esglésies del voltant, les celebracions del Perdó, els acompanyaments que vaig fer quan es va morir algun ésser estimat balsarenyenc, la  pregària al cementiri per Tots Sants, les visites als malats i portar-los la Comunió, anar també amb un grupet a una jornada anual a Martorell sobre el món dels malalts i visitar algú del poble, a més d’un llarg etcètera d’actes i també trobades personals amb gent del poble. A part que era el secretari general del Bisbat i ho anava combinant amb dies a Solsona.

 
—Vols explicar-nos alguna de les experiències viscudes?
 
—En la darrera missa van tenir el detall d’acompanyar-me a la sortida de l’església amb la sorpresa dels gegants, etc. Fou un gest que vaig acollir i vaig posar-me a la motxilla del cor, i l’escrit que vaig llegir el darrer dia de la missa el vaig fer amb tota la sinceritat i amor possibles. Recordo que quan estava preparant les maletes em vaig emocionar més d’un cop. Eren tan importants els moments viscuts  i tantes persones amb les que havia compartit aquest període de dos anys que se’m feia difícil contenir-me les llàgrimes; així com quan, ja el mateix dia de marxar, anava passant pels carrers emprenent la sortida del poble cap a la nova destinació.
 
—Algun record del poble de Balsareny?
 
—M’agrada que a totes les escultures dels sants  hi hagi el nom que indiqui qui és, perquè a vegades, segons l’artista, no és fàcil reconèixer quin sant és. Per això vaig voler fer possible, amb l’ajut dels feligresos, que hi hagi el nom de cadascun d’ells. Però el record més important són les persones, els rostres, cadascú personalment.
 
—Vols afegir-hi quelcom més?
 
—Cada parròquia és especial i és única. Balsareny és un d’aquests llocs especials i únics que cada cop que hi torno me n’alegro perquè, tot i que hi ha amics i coneguts que ja no hi són presents, resten encara coses materials de l’església i, sobretot les persones que encara hi són, que formen part de la meva història i que porten aquella part d’empremta que Déu hi va posar a través meu, i que Déu va posar en mi a través d’elles.
 
Mes de desembre de 2023
·        Divendres, dia 8: Festa de la Puríssima. Hi haurà l’Eucaristia a les 12h. a l’església parroquial.
·        Diumenge, dia 24, vigília de Nadal. Missa del Gall a les 10h del vespre.
·        Dilluns, dia 25, Nadal: Eucaristia a les 12h.
 
Mossèn Antoni Bonet
Fotos: L. Tollar