Òscar Fernández i Josep Conesa, un duet musical popular: Bad Motherfunkers

ENTREVISTA

 

Deixem enrere un altre estiu i després de les vacances, la finestra oberta d’aquest butlletí té el goig de poder parlar amb aquest dos joves músics enamorats de diferents tipus de música popular.
 
L’Òscar Fernández, nascut a Manresa el 23 de novembre de 1977, i en Josep Conesa, nascut a Balsareny el 16 de maig de 1975, fa un temps que han format el duet musical anomenat Bad Motherfunkers. A ambdós els agrada llegir; a l’Òscar li encanta el manga i el Josep gira més per altres temes amb escriptors com Jeremy Riffkin. Tots dos han viatjat i coneixen diferents països d’Europa com Holanda, França, Itàlia i Alemanya, i també la península i arreu de Catalunya. Durant el temps lliure que tenen, a l’Òscar li agrada anar al cinema i al Josep descobrir racons, escoltar música i tocar la guitarra.
 
— Pregunta obligada: com va començar tot això de formar el duet musical Bad Motherfunkers?
 
— (Òscar): Personalment, coneixent la meva afició musical, em van oferir participar i tocar a l’orquestra Versions, però érem molta gent. Després vaig conèixer en Pep i mans a la feina: va faltar-nos temps per posar-nos a preparar les nostres cançons.
 
— Quant temps fa que actueu?
 
— (Josep): Vaig conèixer l’Òscar en una sessió de karaoke, se’n sortia molt bé cantant i, com que jo tocava la guitarra, vam connectar molt bé com a duet i vam formar Bad Motherfunkers.
 
— Fins ara, en quins llocs heu actuat?
 
— (Òscar): Com a duo, el concert que hem fet aquest estiu a la plaça de la Mel va ser el nostre primer concert, i jo porto més de vint anys en el camp de la música.
 
— D’on us ve l’afició de la música? Teniu algun precedent?
 
— (Josep): De més joves, on ara es guarden els estris de Traginers ja assajàvem amb el meu germà Genís i el meu cosí Salva, i la Yose . (Òscar): En acústic tinc coses fetes amb anterioritat, ja que m’agradava provar diferents tipus de música i veure com s’hi pot adaptar la veu. He estat el cantant de La Madre del Topo (rock) i Mr. Potato, entre altres. M’agrada recordar també el meu pas com a reforç de música de ball amb el conjunt Ostres i Ostres. 

 
— Quin és el vostre tipus de música preferit?
 
— (Òscar): M’agrada tot tipus de música. Per exemple, m’agrada des de l’òpera, fins al metal. (Tots dos): Tots dos coincidim que tota música té la seva particularitat i el seu moment d’encant.
 
— Us identifiqueu amb altres músics?
 
— (Josep): Kiko Veneno i Santiago Auserón són els meus Elvis. (Òscar): El meu cantant de referència és Mike Patton, per la seva versatilitat a l’hora de cantar. Com a cantant que soc del nostre grup, crec que és natural que doni el meu significat en la veu.
 
— Per últim, què és la música per a vosaltres? Com la definiríeu?
 
— (Coincideixen tots dos): La música és el llenguatge més universal que existeix, sentiment, tècnica, una de les millors maneres d’expressar-se.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Bad Motherfunkers