Comiat a Delfí Craviotto

 
 
Ens ha deixat, als 74 anys, Delfí Craviotto Sabio. Nascut a Albuñol (Granada) i balsarenyenc de tota la vida, deixa molts amics que ens l’estimàvem, la majoria dels quals s’han aplegat a la cerimònia de comiat, per recordar-lo en una sala plena de gom a gom. El Delfí va ser sempre un esperit llibertari, generós i solidari, avesat a fer la seva però sempre disposat a ajudar on calgués. Per això, sense posar-se al capdavant de les iniciatives col·lectives, hi col·laborava en tot allò que bonament podia, i així ho va fer amb l’Handbol Balsareny —hi havia jugat—, els Pastorets —fent de tramoia—, el Centre Excursionista —entre altres coses, ajudant a netejar camins per a les caminades populars— i amb el Cercle Cultural de Balsareny —formant part de l’equip de repartidors del Sarment. Enamorat de la natura, li agradava la muntanya, i passejar pels camins del terme, que coneixia com el palmell de la mà. També sabia el nom de tots els arbres i els dels ocells, que identificava pel seu cant. Li agradava la música i la literatura: era un lector àvid de novel·les, de poesia i de llibres d’història. Però per damunt de tot, ha estat una molt bona persona, amic fidel dels seus amics, amb un cor molt gran. Que puguem recordar-lo molts anys amb els seus comentaris lúcids, sovint irònics, des d’un somriure net i una mirada franca. Amb el condol a la seva família i a tots els que l’apreciàvem, l’evocarem amb aquests versos que li dedica en el recordatori el seu renebot, el poeta i novel·lista Xavier Mas Craviotto, que els ha recitat en l’acte de comiat:
 
  Que la terra aculli la teva llum
   amb les mans generoses ofertes.
   Que la teva veu ressonant
   bategui sempre arreu i, nit rere nit,
   faci néixer les flors.
   Que no s’apagui mai aquell estel tossut
   que ens mira des de lluny
   —i en aquell mirar-nos, una brasa viva
   de memòria encesa entre les cendres.
   En el teu record,
   enllà dels confins de tots els mapes,
   enllà dels temps de tots els rellotges. 

                       Xavier Mas Craviotto
        
R. Carreté
Foto: Arxiu Joan Craviotto