35a Caminada Popular i Fira de Primavera

 

 
El diumenge 14 de maig va tenir lloc a Balsareny la trenta-cinquena Caminada Popular, organitzada pel Centre Excursionista. Fou un dia amb Sol i núvols, i força fresca, que va anar molt bé per fer salut i esport sense passar gaire calor. Enguany la sortida es va traslladar a la plaça de la Mel, i no a la de l’Església, com s’havia fet fins ara, per formar part, com un acte més, de la Fira de Primavera que organitzava l’Associació de Botiguers i Comerciants, la qual va muntar paradetes i alguns actes més durant el matí. Igual que l’any passat, hi va haver dos recorreguts, a triar: la caminada curta, d’uns 8,5 km., i la llarga, d’uns 15,5 km; amb un desnivell de 284 metres. Entre totes dues, hi van participar 210 persones: 85 homes i 125  dones. 

 

La sortida va ser entre les 8 i les 9 del matí. Abans de sortir, hi havia coca i moscatell per a tothom, per agafar forces. La caminada començava pel carrer de la Costa del Castell, al final de la qual, se seguia un corriol que porta de seguida a la Torreta, aquella fortificació del segle XIX, de l’època carlina, força ben conservada i sovint oblidada pels balsarenyencs, que en aquesta ocasió podien visitar.  

 
Després es planejava per la falda del Castell fins a travessar la carretera rural que va a la Rabeia i passar per un nou corriol per dintre del bosc, que té sortida a la cruïlla de l’antiga via del tren amb la carretera de Sant Esteve. Llavors el recorregut tornava a passar per dins del bosc, força paral·lel a l’autovia, fins prop de Cal Cansalada; aleshores se seguia cap a l’est per un nou camí fins arribar a Sant Esteve. Abans d’arribar a la plaça de l’Església, es donava tota la volta per veure com era l’antiga colònia tèxtil i alhora la fàbrica actual dedicada a cartonatges. A la vegada, calia passar per la bonica plataneda que encara hi ha i que, com un bonic passeig, és l’eix de la colònia. A la plaça de l’Església romànica de Sant Esteve hi va haver un control i el merescut esmorzar. 

 
Tot seguit, i baixant per l’antiga font dels Escolans, se seguia pel bonic camí, ple de vegetació de ribera, que, seguint a ran del riu, va de Sant Esteve fins a La Rabeia. Un cop arribats al pont de La Rabeia, els que feien la caminada curta travessaven la colònia per sobre de la fàbrica i tornaven a baixar cap al riu fins a la Resclosa dels Manresans, on podien observar l’inici de la síquia i els coneguts pilars coronats. Seguien pel paratge natural de la verneda i el bosc dels aurons fins arribar al pont del Llobregat i des d’aquí tornaven cap al punt de partida, passant per l’aqüeducte de Santa Maria i el Repeu. 

 
Tanmateix la colla que va optar per fer la caminada llarga, quelcom més de la meitat de la gent, va recórrer una ruta circular que començava i acabava a l’esmentat pontet de La Rabeia. Passat aquest, se seguia la pista ampla de l’esquerra, en pujada, i més endavant s’agafava una desviació que portava a les cases del bell mig del Pla de Vilamajor (Cal General, el Cerdà...), des d’on se seguia fins arribar al Mas de les Claperoses, que pertany al terme de Balsareny, però molt al límit amb el terme de Sallent. Passada aquesta masia, hi havia un nou control i el tradicional avituallament amb les taronges, per refrescar una mica la gola. En aquest indret la gent va poder visitar la necròpolis de Vilamajor, dalt d’un petit turó, molt accessible; es creu que pot ser del segle XI. Consta de prop d’una desena de tombes força ben conservades,  en forma de cista, construïdes amb lloses de pedra; també molt desconegudes pels balsarenyencs. El fet és que molts era la primera vegada que les veien. 

 
La darrera part del recorregut transcorria des de les Claperoses fins a una altra masia, molt coneguda per tots, com és Les Collades de Dalt. Es travessava tota la finca de Les Collades i després es baixava fins al fons d’una rasa, per on passava un torrent, on hi havia l’antiga Font dels Comunistes, anomenada així perquè, al primer terç del segle XX, grups de gent d’esquerres hi feien costellades i aplecs. Es va poder visitar l’indret, on ja no hi raja aigua, però on destaca una gran balma, excavada per l’aigua que portava el torrent fa milers d’anys (potser aleshores era, més que un torrent, una riera), que va arrossegar els materials més tous de sota (argiles i margues) i va deixar els materials més forts de sobre (gresos i calcàries), que sobresurten i donen forma a la balma. 

 
Passat aquest indret, es continuava fins arribar de nou al pontet de la Rabeia. Fet aquest circuit circular, la darrera part era la mateixa que la caminada curta, o sigui, travessar La Rabeia, cap a la Resclosa i el Repeu, i fins al punt d’arribada, a la Mel, on hi havia begudes i menudalles per fer el trago. 

 
Al llarg del recorregut, com és tradicional, un centenar i mig de cartellets ens donaven informació de les principals herbes, arbustos i arbres de la nostra vegetació, que enguany no destacava pel verd del paisatge, a causa de la manca de pluges, però per altra banda, sí que, a meitat de maig, és un moment idoni per veure-hi moltes plantes amb les fulles i ben florides, per tant, són més fàcils d’identificar i fan més agradable el camí. 

 
Durant el matí, la plaça de la Mel es va omplir amb una desena de paradetes de diferents comerciants del poble, on es podien comprar articles de temporada, com roba, flors, ulleres de sol... o bé fer un refresc, el vermut o dinar. Els més menuts també van tenir el seu espai per jugar, amb els típics inflables. Al migdia, quan la majoria de gent ja havia arribat de caminar, hi va haver també ballaruga, amb una exhibició de zumba, que va donar un toc musical i alegre al matí. 

 
A la tarda, a les 6, al teatre del Centre Instructiu i Recreatiu, va tenir lloc el passi de diapositives sobre les imatges de la caminada del matí, així com d’un audiovisual, preparat pel Centre Excursionista de Balsareny, sobre una de les seves expedicions a un tres mil dels Pirineus: el pic Camboué, de 3043 m. d’altitud, del massís de Perdiguero (a l’estat francès).
 
Estadística de la caminada
 
Com hem dit al principi, en aquesta caminada hi van participar 210 persones, més dones (125) que homes (85); és una mica per sota de l’any passat, en què hi van participar 245 persones. D’aquests 210, 131 eren de Balsareny: 56 homes i 75 dones; en tant que 79 eren forasters: 29 homes i 50 dones. En tots dos casos, més dones que homes. 

       
Pel que fa a la procedència de la gent de fora, cal dir que la majoria, com és lògic, eren de la comarca, en concret, 55. Els pobles d’on més gent va venir van ser Manresa, Navàs i Sallent (entre 10 i 12 a cada lloc); i després (amb 4 o menys participants): Avinyó, Gaià, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor. En segon lloc, la comarca del Berguedà, amb 9 visitants (de Casserres, Santa Maria de Merlès, Bagà, Gironella i Puig-reig). En tercer lloc, el Vallès Occidental, amb 7 persones (de Terrassa, Cerdanyola del Vallès i Polinyà). I en quart lloc, el Barcelonès, amb 5 persones (de Badalona i Esplugues de Llobregat). Hi havia també persones d’altres comarques, alguna de ben lluny: una de Santa Creu de Jutglar (Olost, el Lluçanès), una de Sant Joan de Mediona (l’Alt Penedès) i una de Vilobí d’Onyar (la Selva).
 

Pel que fa a l’edat dels caminants, cal dir que hi ha diferència entre balsarenyencs i forasters. Entre la gent de Balsareny, el grup més nombrós va ser el de la franja dels 41 als 60 anys, amb 52 (un 40 %); seguit de la gent més gran de 60 anys, amb 35 (un 27 %). Per últim, la franja de 21 a 40, i la dels més joves, de 0 a 20 anys, van comptar amb 22 participants (un 17 %) cadascuna. 

 
Tanmateix, l’estadística d’edats referent a la gent de fora, reflecteix que hi havia una mitjana d’edat força més alta: concretament, el grup més nombrós va ser el de més grans de 60 anys, amb 37 participants (un 47 %), quasi la meitat; i el següent grup de més edat (de 41 a 60) és també el segon més nombrós, amb 34 persones (un 43 %). En canvi, de gent més jove n’hi va haver molt poca: 5 persones d’entre 21 i 40 anys (un 5 %) i només 3 menors de 20 anys, tots tres d’entre 10 i 13 anys (menys del 5 %). Per acabar, direm que els més joves de tots els participants van ser dos nens de 2 i 3 anys, de Balsareny; i la persona més gran, una senyora de Balsareny, de 77 anys, seguida de dos senyors de 76 anys, un de Badalona i l’altre de Manresa. 

 
Text i gràfiques: Isidre Prat Obradors
Fotos: Alfred Selgas