Josep Haro, virtuós del piano

MÚSICS DE BALSARENY
 

 
La música forma part de la vida del Josep Haro Sotoca (Balsareny, 1991) des dels sis anys. Va començar com a hobby, però a mesura que el temps va anar passant, va esdevenir-ne un professional. D’aquest art n’ha fet una afició i una tasca laboral on ha teixit una xarxa d’amistats inacabable.
 
Ràpidament, el que en un inici era una formació bàsica acaba transformant-se en classes i concerts al conservatori de forma especialitzada. Tots aquests estudis els du a terme durant la seva adolescència i en aquesta franja d’edat la música clàssica no li generava prou motivació perquè continués amb la dedicació que requereix una carrera musical. Així i tot, aquest parèntesi no es va allargar més d’un any, perquè en aquell moment l'esperava una amistat, la qual encara admira, que el va tornar a enamorar de la música. El Pepe, un professor de l’escola de música de Sallent, li va presentar la música de manera completament diferent; va descobrir el Jazz i s'inicià amb el piano.

 

El temps corre i en Josep continua combinant estudis i música durant anys. Aquesta rivalitat entre una carrera tècnica i la música va acabar amb la paciència de l'artista. Per això, es focalitza únicament en la seva afició preferida i s'allunya d'altres feines que el limitaven.
 
Actualment, treballa amb la música diàriament i en diferents aspectes. Toca en directe o bé es pot passar el dia tancat gravant en un estudi. S'identifica amb el jazz, tot i que el rap acústic, amb lletres en català i amb caràcter polític també el caracteritzen.
 
El Josep explica que l’esforç, la constància, la responsabilitat, l’empatia i el bon rotllo són les principals qualitats per formar un grup musical. Ell no només ha sabut trobar un equilibri entre les seves obligacions i la música, sinó que també forma part de diferents conjunts. Forma part com a teclista de l'alegre música de pop català de la increïble Suu. Amb aquest grup han recorregut escenaris de fama com el de Canet Rock, Sonorama i altres macrofestivals arreu d’Espanya.

 
A més a més, continua formant part d’un altre grup musical que va crear durant la seva trajectòria com a músic: Hey Pachucos, un grup de versions que està en marxa des de 2013.
 
El seu dia a dia és una muntanya russa. Comença treballant a l'institut escola Guillem de Balsareny a mitja jordana, ja que la resta del dia l’ocupa la música i aquesta té preferència, pel fet que no mes veu deslligat per res de la seva passió.

 

Tot i que és l'únic de la família amb aquest coneixement, toca a la perfecció la guitarra elèctrica, el teclat i l'ukulele, i li agradaria aprofundir en la bateria. Moltes feines s’haurien acomodat a la seva vida, però li està bé el camí que ha anat construint a poc a poc.
 
Recorda la primera vegada que va entrar al Palau de la Música, amb molts nervis i, alhora, embadalit per la seva bellesa. Allà hi havia cantat de ben jove i, anys més tard, presentava un disc al mateix Palau! També ens comenta que, dels desastres, també se n'aprèn; per exemple, la seva primera audició al Liceu. Però, tal com diu el Josep: ser més crític amb un mateix i no frustrar-se et fa créixer i avançar!  Així, acaba els estudis superiors al mateix lloc on els inicia.

 
Per acabar, recomana a tot aquell que vulgui seguir els seus passos que se submergeixi i escolti molta música, tal com ha fet ell durant anys i ha donat fruit a peces com L'inici, un tema que va escriure i compondre, al qual guarda una estima especial.
 
Josep Haro Sotoca, un apassionat músic de Balsareny. Et desitgem que continuïs creixent, i molta sort. Gràcies, Josep!
 
Martina Junyent
Fotos: Arxiu Josep Haro