Uns Traginers carregats d’anècdotes

HISTÒRIA 

 

La crònica sobre la Festa dels Traginers que tot seguit us presento fou publicada en el setmanari Destino. Aquesta revista es publicà en llengua castellana, entre els anys 1937 i el 1985.
 
Inicialment fou un mitjà de propaganda política i social de la Falange. Amb el pas dels anys la seva línia editorial evolucionà cap a un catalanisme tèbiament liberal. Finalment, adoptà una posició crítica en qüestionar de forma  explícita determinats fets i circumstàncies del règim franquista.
 
Destino tingué una nodrida nòmina de col·laboradors de la talla de Josep Pla, Jaume Vicens Vives, Joan Fuster, Josep Maria de Sagarra, Andreu Avel·lí Artís, Pere Català Roca...
 
Aquest article periodístic, publicat el 8 de febrer de 1964, està signat per ‘Sempronio’, pseudònim d’Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, membre d’una cèlebre saga d’escriptors i periodistes. Fou cronista per excel·lència de la ciutat de Barcelona.
 
Per la seva banda, Pere Català i Roca fou fotògraf, historiador, estudiós de la cultura popular del nostre país, investigador i divulgador dels castells catalans. Fou germà de Francesc Català i fill de Pere Català, persones que excel·liren en l’art de la fotografia.

 

Los asnos defienden la tradición de los «Traginers» en la carrera en cuesta del castillo de Balsareny

 

En conferencia privada celebrada en la Sala de Armas del castillo, el barón de Balsareny y nuestro colaborador Pedro Catalá y Roca decidieron que los anuales regocijos equinos de aquel pueblo de la cuenca del Llobregat se llamaran oficialmente «Festa dels Traginers».

 

Catalá Roca, que conoce al dedillo toda la geografía catalana, argumenta:

 

—Balsareny tiene un puente llamado «dels Traginers», testimonio del arraigo que en la comarca tuvo el oficio de arriero.

 

¡Bravo! Aunque en las carreras del domingo, el típico animal de carga, el mulo, fuera el que brillara más por su ausencia. Sólo uno tomó la salida.

 

Pero, en cambio, los cuadrúpedos de modesta carga, los simpáticos y pacientes asnos, participaron en abundancia. No digo corrieron, por cuanto apenas si en la meta iniciaron un trotecillo, apaleados por los jinetes y empujados por los mirones.

 

Me acerqué al ganador para preguntarle a su dueño cómo se llamaba:

 

—«Gilda» —me enteró.

 

Terminó la época en que los burros se llamaban «Platero».

 

Si las carreras de asnos son pacíficas, las de caballos, plato fuerte de la «Festa dels Traginers», elevan al rojo vivo la emoción de los espectadores, que acudieron a millares al castillo de Balsareny.

 

El máximo asombro de la jornada lo constituyó la presencia de un camello, perteneciente al dueño de una estación de gasolina de Sallent, naturalmente fuera de concurso.

 

—Nos querían enviar también un león —me cuenta el castellano—. Le hemos dicho que por este año, con el camello teníamos bastante.

 

El camell, de ben segur que encara avui alguns se’n recorden, anava endiumenjat a la manera del xeic fastuós. Quant a l’ase, és de justícia reconèixer la deliciosa suggestió de la ruqueta triomfadora. Feia gala d’un gloriós nom del cinema de Hollywood. Desconeixem, això sí, si la soferta orelluda feia honor al glamur i al poderós magnetisme de la Gilda de veritat, a qui, en el seu temps, des del gegant a En Magarrinyes encisà de forma irresistible.
 
Joan Craviotto
Fotos de 1964: Arxiu Montse Rodríguez Massana 

N.de la R: A part d’aquestes interessants fotos, que agraïm a la Montse Rodríguez, també podeu veure les fotografies de la Festa del 1964 que va fer Pere Català-Roca a què es refereix l’article; entre les quals n’hi ha una del camell, i també una de la benedicció dels cavalls a cura de Mn. Lluís M. Xirinacs, en aquest enllaç al web de l’Arxiu Nacional de Catalunya (https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat), escrivint a la casella de cerca “Festa dels Traginers 1964”.