L’estany de l’Estany

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL
 

Camps que ocupen l’antic estany

 
On és i com s’hi arriba?
 
L’Estany és un municipi, a uns 870 metres d’altitud, el més alt del Moianès, que deu el seu nom a l’estany (o llac) que hi havia hagut i que ara està eixut, el qual ocupa unes 10 hectàrees, pràcticament tot l’altiplà on hi ha el poble, delimitat per turons. El municipi té uns 400 habitants i una superfície d’uns 10,2 km².
 
Per l’Estany hi passa la carretera C-59. Des de Balsareny les rutes més normals per arribar-hi són: o bé, entrar al poble pel nord, recorrent uns 8 km. per la C-59, que s’agafa a l’eix transversal, a la sortida 164, indicada com a l’Estany i Oristà; o bé entrar-hi pel sud, recorrent uns 6 km. per la mateixa C-59 des de Moià.
 

Pou de ventilació de la mina per on passa l’aigua de drenatge

Actualment l’estany ja no hi és. Quina evolució ha tingut al llarg del temps?
 
L’estany es va formar fa uns 11.500 anys i fa prop de 300 anys es va dessecar, però ha donat nom a la població.
 
Es tracta d’un relleu tectònic; és a dir, l’estany ocupava un fossa originada per diverses falles, replecs i encavalcaments geològics, formats fa uns 25 milions d’anys. Com a resultat de les forces tectòniques de la naturalesa, va quedar una conca, envoltada de serrats i turons, on s’acumulava l’aigua fàcilment i per això s’hi va formar el llac. L’aigua quedava estancada perquè a sota hi trobava una capa argilosa impermeable. A més, l’aigua hi era abundant perquè, en principi, és una zona d’alta pluviositat, tot i que ara hi ha molta sequera a tot arreu.

Entrada a la boca nord de la mina, sota d’un pont: el pontarró

 

Més tard, entre 1734 i 1737, es va anar dessecant l’aigua, fent un drenatge per sota del llac, de manera que l’aigua es filtra i va a parar a uns canals que la recullen i d’aquí a una mina subterrània. Això es va fer per qüestions sanitàries (hi havia molts residus, pudors, mosquits que eren focus de malària...) i, alhora, per augmentar els camps de conreus i vegetació, que és el que hi ha ara. Tot i la intervenció humana, es té molta cura de mantenir l’actual ecosistema, preservant al màxim la biodiversitat animal i vegetal.
 
Tot i que fa molt temps que el llac no existeix, continua funcionant la xarxa subterrània de drenatge per quan plou. Tanmateix, l’any 1969, com a exemple, les fortes pluges van originar un toll d’aigua en superfície que recordava l’antic estany. 

Església i monestir romànic de l’Estany

Quin circuit podem fer per la zona?
 
Podem fer un senzill circuit que comenci, per exemple, per la visita a l’església i monestir romànics, que són un bon punt d’atracció del municipi, construïts amb pedra sorrenca i calcària, amb un important i famós claustre. Al costat, hi trobareu el Centre de Visitants, on s’explica bé tota la història del monestir i del poble. Després es poden seguir els principals carrers del poble, antics i ben conservats. A l’altra banda de la carretera veureu, prop de l’escola, una sèrie de pous alineats, que són punts de ventilació que surten de la mina subterrània, per on circula l’aigua.
 
L’aigua, que es filtra per tota l’extensió de l’antic llac, passa per canals o recs i va a parar a la mina esmentada, per la boca sud, d’on es condueix l’aigua cap a la boca nord (el terreny fa pendent de baixada des del sud cap al nord). Després, des de la boca nord, l’aigua baixa per un torrent que acaba a la riera d’Oló.
 
Es pot baixar a veure la boca nord i, si hi ha guia, s’hi pot entrar a dintre, ja que té una alçada per on passa una persona. En canvi, la boca sud és baixa i estreta i només es pot veure des de dalt; a més, està molt tapada amb canyes. A la superfície, prop d’aquesta boca sud, hi trobareu també una reproducció de com és la mina per dintre. Igualment, a la mateixa zona, hi ha una font, al capdavall d’unes escales: es tracta de la font Vella o font de les Eres. 

Font Vella o font de les Eres

 

Si donem la volta per tot l’altiplà, on abans hi havia el llac, a l’esquerra de la carretera (mirant cap a Moià) trobarem un camí marcat, el Rec de les Nogueres (noguera vol dir riu, aigua; no es refereix a un arbre), seguint el qual veurem que hi ha uns murals explicatius de la fauna i la vegetació de l’indret. Hi ha una altra entrada lateral a la mina que ve del Rec de les Nogueres, però actualment està tallada.
 
Més o menys al mig de l’altiplà, però tocant a la carretera, hi veurem una altra font de pedra, que dona a la superfície: es tracta de la Font del Mig del Prat. 

Magnífiques vistes des del cim del Puig de la Caritat 

 
El Puig de la Caritat
 
Un dels turons que envolten l’altiplà és el Puig de la Caritat. S’hi arriba enfilant-se pels carrers del mig del poble, per un camí força empinat (ja està indicat), però assequible a gairebé tothom i no molt llarg. El cim té una altitud de 1.017 metres, coronat amb una creu, un punt geodèsic i una estelada. Des d’ell es veuen unes vistes fantàstiques de tot el Pirineu, el Montseny, Montserrat, la Mola... Fins i tot es pot veure el Montsec i la part de Lleida. Durant el camí es passa per les ruïnes de l’església de Sant Pere del Coll de la Crosa, del segle XV.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors