Jo no la llençaria

CINC MINUTS

Ho faig gairebé sempre i penso seguir-ho fent. Vull referir-me a llegir i respectar l’opinió dels diferents columnistes del meu diari. Sí, deixeu-me presumir d’estimar la llibertat de cada un i per tant tenir un respecte per la meva, gràcies.
 
Avui, quan la foscor de la tarda entela els porticons de la finestra, on em trobo sempre al davant de la meva màquina d’escriure, faig un crit a l’optimisme per no llençar la tovallola pel que fa a la situació del nostre país.
 
«Diuen que la llengua és l’ànima d’un país. Doncs al pas que anem Catalunya es queda sense ànima. El nostre país com a tal està desapareixent i les nostres tradicions i costums també. Com serà el futur? Un futur que ja es pot dir present. Catalunya s’està transformant, canviant completament, s’està descatalanitzant en tots els aspectes, tant en el sanitari, com en l’econòmic, el cultural, el social i fins i tot el religiós. Els autòctons som una minoria residual, a més tenim una taxa de natalitat molt baixa (no diuen que al món hi ha massa gent?), i passa totalment al contrari amb les persones que arriben. Els nostres representants que parlen molt de república i d’independència, què hi diuen?» Des de Vic, Joan Espina Puig (diari El Punt Avui).
 
Personalment, i després d’haver llegit altres opinions diferents, tal com he dit més amunt, jo no llençaria la tovallola; crec que no tot està perdut.
 
Josep Gudayol i Puig