Pàgines

dilluns, 20 de febrer del 2023

Aniversari Casaldàliga, presentació de llibre i concert coral

 
 
El dijous 16 de febrer, la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny vam organitzar la commemoració del 95è aniversari del naixement de Pere Casaldàliga amb la presentació del llibre Entre els déus i el no-res, de Jordi Corominas i un entranyable concert de la Coral Sant Esteve de Balsareny.

 
Glòria Casaldàliga, presidenta de la fundació, va donar la benvinguda al públic assistent i va agrair la col·laboració de la Parròquia i de la Coral Sant Esteve en l’acte. 



 
Ja ho he dit moltes vegades:
jo vaig néixer a cal Lleter.
Cinquanta quilos de nervis,
salvats d’un dijous llarder. 

 Amb la lectura d’aquest poema va recordar que també va ser un dijous llarder, el 1928, que en Pere Casaldàliga naixia a Balsareny.  


Jordi Corominas, nascut a Balsareny i doctor en filosofia, va presentar el seu llibre, acompanyat de Llorenç Planes, pedagog; Montse Sabala, mestra; Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga; Aina Rodríguez, estudiant d’arqueologia, i Gabriela Serra, mestra.

 
¿És possible viure sense creure en res? ¿Què volen dir termes com espiritualitat, religió o no creient? ¿Seria millor un món sense ateus o sense religions? ¿Els ateus no creuen en res? ¿Pot haver-hi una espiritualitat atea? ¿La indiferència és una perspectiva tan raonable com les altres? ¿Tots els déus s’assemblen? ¿El budisme originari és una religió? ¿L’estat-nació pot esdevenir una substitució dels déus? ¿Pot la ciència donar sentit a la vida de les persones?... 

 
Aquests són alguns dels reptes a què s’enfronta en Jordi Corominas en aquest llibre, la ressenya del qual podeu llegir aquí

 
Llorenç Planes que va ser qui va conduir l’acte: va presentar l’autor dient que, de molt petit, quan tots dos vivien i jugaven per Balsareny, el Jordi ja era un nen que sempre preguntava i que estava molt interessat a saber sobre l’existència humana. També va remarcar que si algú podia escriure un llibre com aquest era en Jordi, ja que «és una persona molt oberta, amant de la controvèrsia i de la discussió i capaç de mantenir llargues converses amb els seus amics, però també amb persones que pensen molt diferent d'ell. Tot aquest tarannà ha fet del Jordi una persona que sap analitzar el món de forma molt objectiva; per això pot escriure un llibre com aquest». També va dir que el llibre es pot llegir bé, però que “s’ha de fer servir”; és a dir, que és un llibre de consulta.  


 
Abans de donar la paraula a les acompanyants de la presentació, el Jordi va voler compartir una preocupació que tenia respecte al fet de fer coincidir la presentació amb la celebració del naixement de Pere Casaldàliga, un cristià convençut, tenint en compte que en el llibre no hi ha cap posicionament a favor de cap religió o ateisme.  Va dir, però, que el filòsof José Maria Valverde, en el pròleg de llibre del Pere Sonetos Neobiblicos, li’n donava  la resposta: «A Pedro le gustaba platicar con todas las personas». 

 
La presentació es va anar desenvolupant com una conversa entre les diferents acompanyants i l’autor, una conversa que va ser molt interessant per a tothom, i de la qual en destaquem alguns aspectes. 


La Montserrat Sabala va ser la primera a intervenir, dient que es va enganxar de seguida a llegir el llibre i que el que més li va sorprendre va ser que s’hi diu que hi ha molts ateismes diferents, mentre que ella «sempre ho tenia com una sola cosa global». El Jordi va respondre dient que el seu intent era fer una mena de mapamundi de totes les persones que han fet una aventura espiritual, ja que moltes vegades s’ha entès que l’ateu no creu en res, com si la cosa natural fos ser ateu, però també es pot pensar a la inversa: que l’aposta del llibre és trencar mites entre ateus i creients.

 
La Gabriela Serra va explicar que havia conegut Pere Casaldàliga l’any 89 a Guatemala a la casa dels Brigadistes per a la Pau. La Gabriela va fer broma dient que, tot i que el Jordi deia que en el llibre no es posicionava, en realitat sí que ho feia, ja que la posició del Jordi sempre és la creença com a llibertat i que denuncia la perversió de les religions que s’encarnen amb el poder terrenal. 


El Jordi va afegir que «el lligam de la religió amb el poder és a totes les religions i que el gran poder és abandonar el poder i que això està en el centre del cristianisme». També va afirmar que podem creure en el que vulguem, però no podem ser crèduls. I com a exemple va explicar que ell admira moltíssim Casaldàliga, però que no s’hi agenolla i que quan s’havia trobat amb ell sempre hi havia parlat com amb qualsevol altra persona. També va dir que «aquesta és la millor presentació del llibre, perquè estic acompanyat de dones lluitadores, i un dels grans drames de les religions és que les dones encara són de segona».

 

L’Aina va comentar que llegint el llibre havia descobert que hi havia moltes religions, però que ella veu que les esglésies cada cop estan més buides i que no hi ha jovent. El Jordi va contestar que ell creu que l’església catòlica com a institució no té futur, però que això és una sort per als cristians, ja que és bo que caigui el poder. En referència als joves, va dir que a ell li preocupa que molts joves pensin i acceptin que en un futur les màquines pensaran i nosaltres serem robots, el que es coneix com la religió tecnocientífica. El Jordi també va destacar la idea que «hem de ser cercadors. Viure és una aventura i també hem de dubtar; si Jesús dubtava, nosaltres també». El cert és que, després d’escoltar la conversa entre l’autor i les copresentadores que l’havien llegit, ens han quedat moltes ganes de llegir-lo.

 
Un cop acabada la presentació del llibre, la Coral Sant Esteve de Balsareny va oferir un petit concert, molt emotiu, amb diferents peces de l’obra Balsareny, més de mil anys. El repertori incloïa: Altíssim rei en Pere; La mitra i el poder (solista: Lluís Sanllehy); La síquia de Manresa; Somni d’una pàtria (de Josep Creus; solista: David Trias); Prelat del Mato Grosso (on Montserrat Sabala va recitar ‘Castell de Balsareny’, de Pere Casaldàliga); Balsareny més de mil anysCingleres del Bruc




 
Finalment, els més de 70 assistents a l’acte van poder comprar el llibre, que el Jordi va signar i tot prenent una copa de cava van poder acabar d’intercanviar impressions. El llibre el podreu trobar a la llibreria Els Colors.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas / Laura Casaldàliga


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.