El Parc del Secà i el Mal Balç de Manresa

RACONS DEL BAGES

Visió general del Parc del Secà

 
Què és el Parc del Secà?
 
Es tracta d’un nou espai natural del Bages, no gaire conegut fins ara. Es va inaugurar el juny de 2016 (amb un concert de Gossos, per cert). Queda situat entremig del Parc Ambiental de Bufalvent (on hi ha l’abocador del Bages) i el polígon industrial del mateix nom. S’hi accedeix pel carrer Pau Miralda del polígon, on s’ha habilitat una zona d’aparcament. El parc és una iniciativa del Consorci del Bages per a la gestió de residus. El projecte posa en relleu la importància del conreu de secà al Bages, deixat sempre en segon terme, perquè s’ha divulgat molt més el regadiu. 

Barraca de vinya circular

 
De què consta el parc?
 
El parc consta de tres itineraris marcats, que són els camins de la timoneda, dels ametllers i de les oliveres. Cadascun d’ells té aproximadament un quilòmetre de recorregut i estan interconnectats. 

Barraca doble

Passejant pel parc es pot veure el bonic paisatge de l’entorn, des d’una situació elevada (la vall del Cardener, Montserrat, el Montcau...), tenir vistes de les instal·lacions del parc ambiental del costat i caminar entre conreus de secà, com la vinya, les oliveres i els ametllers. A les feixes que forma el parc, a les vores hi ha els arbres (oliveres i ametllers), mentre que al mig hi havia la vinya, però actualment aquesta ja no hi és. Pel que fa a les oliveres, n’hi trobem, com a mínim, dues varietats pròpies de la comarca: la corbella i la verdal de Manresa, les més adaptades al nostre clima. Entremig també hi trobem alguns camps, on es sembrava un típic cultiu de secà: el blat. Es feia conviure la vinya amb els farratges, cereals i llegums. Els tres conreus mediterranis, com són el blat, la vinya i l’olivera, donaven tres productes bàsics de l’alimentació: el pa, el vi i l’oli. 

Els fòssils anomenats burrows, gravats sobre la pedra sorrenca

Al llarg del recorregut hi ha barraques de vinya molt maques, canals de pedra per recollir les aigües, tines d’aigua i restes geològiques, com fòssils. Són fòssils marins, perquè en aquesta zona hi arribava el mar interior de Catalunya durant l’Eocè. Entre ells, hi podem veure, sobretot en pedres sorrenques o gresos, els anomenats burrows, una mena de galeries d’excavació o caus, de forma tubular, que semblen cucs de terra o branques d’arbres petrificats; s’han format, un cop es s’han dipositat els sediments (que serien sorres), per mitjà de l’activitat excavadora d’alguns animals, com petits crustacis i mol·luscs, que normalment hi buscaven aliment. Hi podem trobar les marques dels canals excavats i prou; o bé poden estar reblertes amb la mateixa sorra o fang fossilitzats, que van omplir les galeries com a fruit de l’excavació; o poden estar reblertes amb secrecions pròpies de l’animal; i de vegades estan reforçades amb les seves mateixes femtes. Tot això, petrificat en pedres sorrenques.

Murs de pedra seca i, al cim, l’emblema del Geoparc

 
Què és el Mal Balç ?
 
Del mateix parc, en surt un camí que baixa cap a l’anomenat “Mal Balç”, que és un conjunt de vessants assolellats i de fort pendent orientats cap al sud-oest, que arriben fins a baix, a la carretera de Barcelona, la C-55. És com una continuació del parc. 

Feixes amb oliveres, ametllers i pins. Als espais d’entremig és on hi havia la vinya

El Mal Balç és com un jaciment de fòssils: en unes capes coral·lines, hi ha fòssils marins, com coralls, petxines, ostres, cargols i eriçons de mar. També hi ha una capa calcària, amb fòssils del tipus nummulits (petits, en forma de llentia). I en les capes de gres, hi podem trobar ondulacions fossilitzades de la superfície de la sorra (ripples marks). L’existència d’aquests fòssils ens fa pensar que, fa uns 40 milions d’anys, el clima de Manresa era similar al del Carib. Hi ha una senyalització dels diferents punts d’interès.

Antiga tina excavada sobre la pedra

 
Quines activitats s’hi fan?
 
El parc, des de la seva creació, rep la visita de molts centres escolars. El fil conductor és la consciència per a la preservació del medi ambient. També s’hi fan tallers de reconstrucció de parets de pedra seca.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Grosses oliveres, de les varietats corbella i verdal