Pere Casaldàliga, educant per la vida i la pau

COMISSIÓ CASALDÀLIGA / BALSARENY EDUCA

 

L'Assemblea general de les Nacions Unides va designar el dia 10 de desembre com el Dia Internacional dels Drets Humans. Aquest dia, l'any 1948, es va signar la seva Declaració Universal. Balsareny, que té com a fill predilecte un referent en la lluita per justícia social i un gran defensor dels drets humans reconegut internacionalment, va organitzar un acte a la sala Sindicat, a les portes d'aquest dia amb el nom de: "Pere Casaldàliga, educant per la vida i la pau". 

 

Organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga i pel Cercle Cultural de Balsareny, l’acte va constar de dues parts, que va presentar Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació, qui va agrair la tasca de tantes persones que treballen per fer un món millor. La primera part va estar conduïda per Benjamí Moliné, Joan Bonals i Llorenç Planes, l'equip per al desenvolupament de Balsareny Educa, que ens van exposar el seu treball (vegeu-ne el destacat més avall). 

 

La segona part, adreçada a un públic familiar, va comptar amb la participació de l'Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny i un gran nombre d'assistents, i va estar presidida per Rafa Gàlvez, integrant de l'ONG Pallassos Sense Fronteres. Gàlvez va dedicar la major part de la seva intervenció a fer participar i riure al públic assistent, amb una mostra de les seves qualitats i dots de pallasso. 

 
L'humor, que Pere Casaldàliga definia com a fill de l'esperança, és una reacció natural dels humans que ens ajuda en les nostres emocions, que sovint es veuen afectades per les injustícies, per la vulneració de drets fonamentals, catàstrofes... Rafa Gàlvez va explicar l'origen i el treball que realitza Pallassos sense fronteres, i fa fer referència a projectes actuals  presents en diferents països, entre els quals Polònia, l’estat de la Unió Europea que més refugiats està acollint (2,5 milions, la gran majoria dones i infants que fugen de la guerra a Ucraïna, que ja ha provocat el desplaçament de gairebé 4 milions de persones segons ACNUR); Sierra Leone, un dels països més pobres del món (malgrat que és ric en recursos naturals tan valuosos com els diamants, l'espoli constant dels països del nord global, i les conseqüències derivades de guerres internes i d'epidèmies viscudes com ara l'èbola, han dut a la seva població a la pobresa extrema) i altres països necessitats de somriures, com ara l’Equador, Togo, Benín, el Líban o Colòmbia.

 
L'ONG també és present en escoles del nostre país catalogades de màxima complexitat. La pandèmia del coronavirus no només ha generat una afectació sanitària, sinó que ha anat acompanyada d’un impacte socioeconòmic i emocional molt important que ha afectat, i molt, molts infants i adolescents.

 
L'acte sobre Drets Humans va concloure al vestíbul de la sala Sindicat, on es podia visitar una exposició sobre Pallassos Sense Fronteres que havia estat exposada durant una setmana a l'Institut Escola Guillem de Balsareny, a qui agraïm el seu compromís fent costat a les causes de Pere Casaldàliga. 

 

L’organització va oferir per berenar una xocolatada amb xurros solidària, a benefici de Pallassos Sense Fronteres. Donem les gràcies a totes les persones que van participar de la jornada, i felicitem un any més l'Anna Obradors per haver-nos obsequiat, entre moltes altres coses, amb una deliciosa xocolata desfeta.
 
Comissió Casaldàliga
Fotos: Jordi Vilanova / Anna Casaldàliga 

 

 
Pere Casaldàliga a la llum de l’Educació per a la Justícia Global

 
En el context de la jornada sobre drets humans organitzada per la Comissió Pere Casaldàliga, que tenia com a lema de referència: L’educació. Pere Casaldàliga, educant per a la vida i la pau, els companys de Balsareny Educa vàrem compartir amb els assistents una reflexió sobre el pensament i compromís ètic i social d’en Pere a la llum de l’Educació per a la Justícia Global. 
 
Una reflexió que pretenia posar en valor el mestratge i el llegat d’en Pere, i subratllar especialment com l’anàlisi que fa dels problemes estructurals que pateixen els desposseïts i que fan aquest món tan desigual, els valors que defensa i el compromís radical amb el que lluita per les seves causes formen part del moll de l’os dels principis de l’Educació pels Drets i la Justícia globals en un context de Cultura de Pau.
 
Es per això que considerem en Pere un referent ètic i social que transcendeix l’àmbit estrictament confessional per esdevenir universal. En tot cas és a nosaltres a qui correspon adaptar el seu missatge als nous temps, a les complexitats del moment i a contextos diversos. 

 
En la nostra intervenció defensàvem, doncs, que el seu llegat resulta plenament vigent ja ben entrat el segle XXI per a tots aquells que ens sentim ciutadania compromesa en la transformació d’aquest sistema estructuralment excloent que fa aigües per tots costats. I que les seves causes són les nostres en el sentit que les nostres actituds des del nord, que sovint són part del problema, poden arribar a ser part de la solució si ens en sentim corresponsables. Habitem un sol món i som membres de la mateixa família; res del que passa a la casa comuna ens ha de deixar indiferents.
 
Espigolant en la extensa obra d’en Pere vam escollir com a text de referència —donat que el tema central de la jornada era l’educació— la carta que va adreçar als mestres de Catalunya Educació i revolució: repàs obert, publicada a la revista Perspectiva Escolar, n. 356, de 25.07.2011, on afirma:
 
«Volem fer una revolució «educada», que vol dir conscient, crítica i autocrítica, engrescadora i compromesa. Des de la infància i vida endins.»
Entenent sempre el procés educatiu com una actitud en positiu d’incorporar noves mirades i d’assumir nous reptes des de l’empatia. 

 
És, doncs, per tot aquest bagatge intel·lectual, ètic i de compromís social que considerem el llegat d’en Pere com a font inspiradora per a la creació de nous reptes personals, interpersonals, socials i ecològics, en contextos i àmbits conceptuals diversos.´
 
Balsareny Educa
Fotos: Jordi Vilanova