Tempo: ‘Les sirenes són calbes’

 

 
La capacitat imaginativa i creativa dels infants és més que coneguda: són capaços de crear diferents univers al seu voltant —qualitats que sovint, amb el pas dels anys, per als adults queden amagades per les preocupacions, la productivitat i l'ordre "lògic" de les coses.
 
És quan ens deixem portar per aquella infantesa interior, sovint motivada pels propis infants, que ens adonem que l’única lògica existent és aquella que ens permet crear i imaginar. Així ens ho explicà, el passat dia 6 de novembre, la companyia Deliri en una nova edició del ‘Tempo’, amb l'espectacle Les sirenes són calbes.
 
Aquesta obra d'actors i titelles, adreçada a públic familiar, ens presenta un joc entre dos personatges adults, que, potser aclaparats per un sistema en què les responsabilitats i l'ordre marquen la pauta, comencen a buscar excuses per sortir-ne i submergir-se en un viatge imaginari a la recerca de dos mitjons perduts a la rentadora.
 
I què tenen a veure dos mitjons perduts amb els cabells de les sirenes?
Aquesta pregunta és el motor i guia argumental que serveix els protagonistes per crear el seu nou sistema relacional, on és el joc qui posa les regles. Apartats de la realitat, els dos adults que s'atreveixen a jugar podran executar accions i travessar un univers poètic que en el nostre sistema de normes quotidianes no ens és possible d’experimentar.
 
Trobem en escena una rentadora capaç de convertir-se en diferents vehicles que porten els protagonistes per mar i aire i fins i tot a l'espai exterior. La seva senzillesa i la seva màgia ens recorden aquells moments en què els infants són capaços de veure més enllà dels materials, més enllà de la utilitat de les coses, i són feliços jugant amb pedres, pals o caixes de cartró.

 
Amb gran dosi d'humor, la companyia aconsegueix atrapar els espectadors, que, també àvids de llibertat i de somnis, es deixen portar per les ocurrències dels seus protagonistes, molt ben interpretats per Gerard Garcés i Úrsula Hernández.
 
Lindes Farré, creadora, dramaturga i directora de l'espectacle, amb la qual el Sarment ha tingut el plaer de parlar, ens explica l'origen d'aquest espectacle familiar, i fet en família, quan el seu fill Nil tenia tres anys i anaven plegats a un grup de criança, en el qual els pares preparaven activitats, jocs, tallers... Un dia van decidir crear espais de joc simbòlic i van fer-se amb la caixa de cartró més gran que van trobar. Van construir-hi una rentadora, i en Nil de seguida hi va trobar mil usos diferents, menys el d’andròmina per rentar la roba. Va ser mentre veia com el seu fill com la capgirava i la convertia en un submarí traient el cap per l’escotilla i la tornava a capgirar i la convertia en qualsevol altra cosa, quan va començar a germinar la llavor d’aquest espectacle.
 
Des de Sarment els donem les gràcies i l'enhorabona per haver dut a Balsareny el seu espectacle, i animem les famílies a seguir participant del Cicle d'espectacles familiars ‘Tempo’.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Deliri