Qui hi guanya, sembrant aquest corc?

PUNTA DE BRAU
 

 
Avui encara puc dir que la sort m’acompanya, ja que malgrat les meves cataractes intento posar-me al dia amb la premsa diària. Tinc a les mans un retall del meu diari i em corprèn el títol de la columna de la Marga Moreno a “L’Escola amb por”,  del diari Avui.
 
«Podem discutir si s’ha començat massa aviat o massa tard el calendari escolar, si cal que la canalla treballi per memoritzar o per adquirir competències, quantes hores lectives ha de tenir el curs... Però hi ha temes que són inqüestionables. Falten docents, és evident; la pública està infradotada, queda clar; el català retrocedeix, malauradament... I enmig d’aquesta precarietat, l’assetjament escolar és una realitat preocupant, més freqüent del que una part de la comunitat educativa (directors, mestres, pares, gestors polítics) sembla ser conscient. S’ha acabat el temps dels “són coses de criatures”, “el meu fill no ha estat”, “a la meva època no hi donàvem tanta importància”, “així es fan més forts”». Es refereix, és clar, a l’assetjament escolar, l’anomenat “bullying”.
 
Després del paràgraf, jo em pregunto: qui hi guanya, sembrant aquest corc a l’escola? A l’escola s’hi va a aprendre, a conèixer nous companys, noves maneres de pensar, a ser més socials a través de la lectura i els jocs.
 
La columna de la Marga Moreno em fa recordar el meu temps escolar. Recordo tres hores inoblidables, malgrat parlar d’un temps tant d’escola com del fet social del moment d’una precarietat incomparable amb els temps actuals.
 
Acabo amb unes últimes línies de la columna que m’ha fet reflexionar sobre aquest corc que avui per avui assetja l’escola. Diu així: «Per posar fi a l’assetjament, el primer que cal és reconèixer el mal, parlar-ne i abordar-lo. Sisplau, no permeteu que cap infant vagi a escola patint.»
 
Josep Gudayol i Puig