Imatges de Balsareny

 

Tornem aquest mes d’octubre amb una altra fotografia sobre algun indret de Balsareny o proper. Recordeu que pot trobar-se al terme municipal de Balsareny o també en punts propers, ja pertanyents a termes veïns (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs o Sallent). A veure, doncs, si endevineu d’on es tracta i en sabeu alguna dada.

Publicarem la resposta més endavant, en aquesta mateixa entrada del blog de Sarment.
 
Text i foto: Isidre Prat 

Resposta 

Es tracta d’una fotografia de l’església de Santa Margarida de Viladepost, a la vall d’Argençola, per tant, no és ben bé al nostre terme sinó al de Castellnou de Bages (però molt a prop de Balsareny, perquè la línia fronterera talla la carretera poc abans d’arribar a les Vilaredes, de manera que l’església és a poc més d’un quilòmetre més enllà del terme de Balsareny.

 
Per arribar-hi, si no la coneixeu, heu d’agafar la carretera de Súria i, al cap d’uns 7,3 km. des de Balsareny, prendre el trencall a l’esquerra que indica “Les Cases” (en un revolt i abans de passar per un pontet) i, al cap de només 100 metres de camí, veureu l’església a l’esquerra, dalt d’un petit turonet. A l’esquerra d’aquesta, en un turó més elevat, veureu una masia molt gran, que és el Puig de Viladepost. Si voleu veure l’església per dintre, heu de demanar-ho en aquesta casa, que és on viuen els que se’n cuiden. L’església segueix estant dedicada al culte i s’hi celebra una missa periòdicament (no cada setmana), de la qual cosa en té cura la parròquia de Balsareny.
 
Santa Margarida de Viladepost és una església senzilla, però maca i ben conservada, del segle XIII, que consta d’una sola nau amb volta de canó i un sol absis amb finestra, que podeu veure a la part del darrere. A mitjans del segle XVII se’n va remodelar la porta i s’hi va afegir el campanar d’espadanya, que vol dir, com podeu veure a la foto, un coronament superior, per sobre de la teulada, amb un forat on es troba la campana.
 
L’església està documentada l’any 1205 i va ser sufragània de la parròquia de Ferrans (la mateixa de Sobirana de Ferrans) fins que es va crear la d’Argençola.
 
Isidre Prat