Ja a
les acaballes d'estiu, per la Diada Nacional de Catalunya, els Geganters i
Grallers de Balsareny visitem la vila amb major patrimoni geganter de la comarca,
i una de les principals del país: Cardona.
L'èxit
d'aquesta cultura s'explica a través dels seus barris: el de Sant Miquel, el
barri Major, el de la Fira, el del raval de Sant Joan, el de Graells, el barri
Nou, el de la Coromina, el de Planès i Bergús... Aquests, sumats a altres
colles mes actuals, com la Penya Capote, constitueixen la gran riquesa d'imatgeria, de la qual
disposa Cardona. Els barris són els que construeixen i conserven les figures durant generacions amb absolut
respecte al treball dels seus avantpassats.
L'origen
d'aquesta tradició cardonina es remunta
a segles passats. Ja entre els anys
1750-1800 es construeixen els Nans del barri del Mercat: Agneta i Minga. Més
endavant, els primers gegants de la vila, els del barri Major, en Borrell
II i na Letgarda, que daten de l'any
1834, construïts amb fusta, cartró i vímet, pel sastre Deogràcies Valls. La
darrera rèplica d'aquests gegants es va fer l'any 2003, i és la que llueixen carrers i places en
l'actualitat, feta pel mestre constructor del municipi Toni Mujal, que signa
avui la construcció de la major part de l'actual imatgeria de Cardona.
Els
gegants del barri de la Fira, en Romeu i la
Julieta, son una altra relíquia: construïts l'any 1908 pel sabater
Miquel Serra, més conegut com Miquel Fraret, a qui l'any 1996 es va homenatjar
amb la construcció del gegant “sabater Fraret”, obra també d'en Toni Mujal. L'any
1957 el barri de Sant Miquel adquireix, mitjançant la botiga Ingenio de
Barcelona, els gegants: Batallador i Esperança, costejats per l'empresari del
barri Jaume Vendrell.
El
1993, Mujal els construeix l'Avi Miquel, que representa un segador, en
referència a la Guerra dels Segadors. I el 1980 el barri Nou construeix els
gegants Abdalà i Adelés, representant amb ells part de la història del castell
de Cardona; són obra dels constructors del barri Joan Òrrit i Salvador Clotet,
juntament amb diverses entitats de la vila.
Totes
aquestes figures conformen la riquesa gegantera del municipi junt amb l'Avi del
Barça, en Migsenyor i la Greueta de Planès i Bergús, els gegants de la
Coromina: en Joan de Serrallonga i la Margarida
—el mestre solsoní Manel Casserres va participar en la seva construcció
l'any 1969—; els capgrossos del raval de Sant Joan i de Graells; les figures de
la Penya Capote, que aquest any estrenava gegant: el Tiet —fent honor al Tiet
Elies dins la tradicional cargolera del correbou—, o l'Àguila de Cardona,
construïda per Toni Mujal l'any 2013 mitjançant una imatge extreta de la
documentació trobada a la casa Graells, que data des del 1674.
La
colla de Geganters i Grallers de Cardona, que va convidar-nos a participar
de la seva Festa Major, s'encarrega de la gestió de la major part de la
imatgeria i són els representants dels barris de Sant Miquel, Major, Nou i de
la Fira. Haver-hi participat amb en Marc, la Maria i en Cisco, acompanyats per
les diferents colles també convidades en aquesta trobada, haver pogut conversar
amb en Jordi Casas, president de la colla cardonina, que ens va facilitar molta
informació; i veure com llueixen les relíquies originals al saló de plens de
l'Ajuntament de Cardona, és un privilegi per a nosaltres. Moltes gràcies,
Balsareny i Cardona per haver-nos omplert de riquesa i de cultura amb els
vostres gegants.
Text i fotos: Jordi Vilanova