El meu condol no físic

CINC MINUTS
 
Són les cinc de la matinada. Em llevo i sospeso una quietud matinal que em dona aquest temps encara primaveral i el silenci em fa adonar i gaudir de comprovar el que és un poble quan entre el treball i el repòs no sempre sap valorar una pau diària.
 
Després de rentar-me la cara, vaig a la sala polivalent i obro la màquina d’escriure per fer-vos arribar la meva reflexió compartida que tant m’agrada.
 
Avui els nostres “Cinc Minuts” són, tal com intento reflectir en el títol, explicar el meu comiat a la família Serra.
 
M’explico: vaig ser present, aquella tarda de comiat i el meu instint pretensiós m’empenyia a pujar dalt de l’estrada. Sí, després de valorar tot el vídeo ple de mostres on es feien presents totes les activitats socials, culturals i d’altres, vaig estar a punt de pujar-hi, però vaig saber mantenir-me ferm a la meva butaca.
 
No tant, en el vídeo, però en els pocs parlaments de comiat, vaig trobar-hi a faltar una entitat balsarenyenca, que amb uns fets puntuals, hi havia d’estar convidada. Vaig estar a punt de pujar a l’estrada i explicar, si voleu, dins el meu fet pretensiós uns fets encapçalats pel meu comiat personal a la família Serra. L’entitat a què em refereixo és Ràdio Balsareny. Però començo per un fet personal: si no m’equivoco són prop de cinquanta anys que cada dissabte a les onze del matí entrava a l’establiment Forn Serra.
 
En agafar la bossa i en haver abonat el producte, sempre recordava la Concepció: “Bona setmana, saluda els de l’obrador!” També, no sempre, demanava per entrar a l’obrador i saludar dos homes  d’un ofici honrat de forner, mentre elaboraven el producte artesanal de pa amb el forn de llenya. Ho trobo a faltar. Cinc Minuts llargs, però crec que val la pena.
 
Cada any, en arribar les festes santjoanenques, per Sant Joan, el Forn Serra obsequiava els seus clients amb el sorteig d’una coca de dos metres de llargada de tres gustos: xocolata, crema i fruita. La mecànica del sorteig era la següent: Ràdio Balsareny hi era convidada per tal de fer el sorteig en directe per a tots els oïdors i un periodista personal entrevistava la clientela. La sort la donava mossèn Joan Bajona i Pintó mitjançant l’extracció de les paperetes premiades.
 
Ho trobo a faltar. Vaig estar a punt de pujar dalt de l’estrada i explicar i donar el meu comiat físic a tota la família Serra. El meu condol: us trobem a faltar.
 
Josep Gudayol i Puig