CERCLE LITERARI
El passat dia 1 de juliol, a la sala petita del Sindicat, es va presentar l’últim llibre del balsarenyenc Santiago Fornell Caparrós. Es tracta de Crónicas de las tierras fértiles, una novel·la de 722 pàgines (faristol recomanable) publicada per Íbera Editorial. L’autor va explicar la gènesi d’aquest llibre, que li ha ocupat prop de vuit anys. Va dir que el mecanoscrit original encara era força més extens; que, a indicació de l’editorial, el va reduir eliminant subtrames i suprimint personatges —que segurament, si el llibre consolida l’èxit que ja està tenint, prendran vida en una segona part que l’autor ja té força avançada.
Tot i la dràstica reducció d’espai, el conjunt reuneix un centenar de personatges, en un argument fantàstic —a l’estil de clàssics del gènere, com Joc de Trons o El Senyor dels Anells—. L’acció es desenvolupa en un món imaginari, on societat i geografia estan fortament delimitades per una gran muralla que segrega classes socials i grups de poder. L’ambient és similar al de la nostra Edat Mitjana, amb senyors feudals, ciutats fortificades, guerrers armats amb espases i destrals, i monjos i sacerdots d’una religió monoteista, que no és tanmateix la cristiana. A poc a poc anem descobrint l’existència dels Quatre Elementals, una mena d’ancestres creadors, els quals van donar origen als éssers humans. Una part d’aquests va esdevenir depredadora dels seus congèneres, i el món va conèixer episodis de guerra, crims i malvestats. En aquest moment apareix el Tità, un ésser poderós que intentarà mantenir un equilibri i una harmonia difícils. I per poder imposar el seu dret a uns i altres, el Tità necessitarà el suport dels “éssers inferiors”, els més desposseïts, més insignificants, els “fills de la mitja lluna”, que s’agrupen i busquen prosèlits capaços de lluitar pels seus ideals. Al llarg del llibre van apareixent nous personatges, nous conflictes i nous misteris que, esperem, es resoldran adequadament al final.
El passat dia 1 de juliol, a la sala petita del Sindicat, es va presentar l’últim llibre del balsarenyenc Santiago Fornell Caparrós. Es tracta de Crónicas de las tierras fértiles, una novel·la de 722 pàgines (faristol recomanable) publicada per Íbera Editorial. L’autor va explicar la gènesi d’aquest llibre, que li ha ocupat prop de vuit anys. Va dir que el mecanoscrit original encara era força més extens; que, a indicació de l’editorial, el va reduir eliminant subtrames i suprimint personatges —que segurament, si el llibre consolida l’èxit que ja està tenint, prendran vida en una segona part que l’autor ja té força avançada.
Tot i la dràstica reducció d’espai, el conjunt reuneix un centenar de personatges, en un argument fantàstic —a l’estil de clàssics del gènere, com Joc de Trons o El Senyor dels Anells—. L’acció es desenvolupa en un món imaginari, on societat i geografia estan fortament delimitades per una gran muralla que segrega classes socials i grups de poder. L’ambient és similar al de la nostra Edat Mitjana, amb senyors feudals, ciutats fortificades, guerrers armats amb espases i destrals, i monjos i sacerdots d’una religió monoteista, que no és tanmateix la cristiana. A poc a poc anem descobrint l’existència dels Quatre Elementals, una mena d’ancestres creadors, els quals van donar origen als éssers humans. Una part d’aquests va esdevenir depredadora dels seus congèneres, i el món va conèixer episodis de guerra, crims i malvestats. En aquest moment apareix el Tità, un ésser poderós que intentarà mantenir un equilibri i una harmonia difícils. I per poder imposar el seu dret a uns i altres, el Tità necessitarà el suport dels “éssers inferiors”, els més desposseïts, més insignificants, els “fills de la mitja lluna”, que s’agrupen i busquen prosèlits capaços de lluitar pels seus ideals. Al llarg del llibre van apareixent nous personatges, nous conflictes i nous misteris que, esperem, es resoldran adequadament al final.
No l’he pas acabat de llegir encara, perquè més que un plat delicat és tot un festí, que requereix el seu temps per assaborir-lo i pair-lo com cal; però ja puc dir que està ben escrit, amb personatges ben definits (tot i l’aura de misteri que n’envolta alguns, i que hom espera que s’anirà desvelant amb el pas dels capítols) i amb una acció èpica que enganxarà segur el lector aficionat a aquest gènere. A més, està editat amb molta cura i professionalitat, cosa que avui dia és prou d’agrair. Se’n preveu ja la traducció al portuguès i a l’anglès. Es pot trobar a les llibreries, i per internet al web de l'editorial (iberaediciones.com) i als d’altres llibreries i distribuïdores, com també en edició digital.
En Santi, a Balsareny, no necessita presentació: havia publicat ja dos llibres: Vida, poesia quotidiana (2008) i Bufi aquí! (2010), un divertit recull d’anècdotes de trànsit que també va ser traduït al castellà; a part d’haver escrit, dirigit i estrenat diverses obres teatrals, com Ai, mossèn! (2006), La cara i la creu (2009), Una assegurança de mala mort (2010) o Rigueu Mortis (2011). Ara ha emprès una aventura que pot tenir un bon ressò mediàtic: per això el felicitem, li desitgem molta sort i esperem l’aparició del segon volum d’aquesta saga galàctica: voldrà dir que la primera part ha assolit els seus objectius, com no dubtem que passarà. Enhorabona i endavant!
Text i fotos: R. Carreté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.