Comiat al Toni Sensada

 

 
A l’edat de 70 anys ens ha deixat l’Antoni Sensada Franch, el fill del Joan Sensada Comaposada, el “Joan Sereno”, i de la Pilar Franch Canut. Sempre que se’n va un amic, no hi ha paraules que puguin expressar el sentiment de buidor que la seva absència ens deixa. Per això el volem recordar amb algunes pinzellades que es facin un lleu ressò de l’amistat que ens unia. Des de la infantesa i la joventut, jugant al carrer Vell, anant a escola, conversant als bancs de la plaça de l’Ajuntament o caminant pel terme; i també fent teatre en els inicis del grup de La Lluerna.
 
Als catorze anys va ser el primer de la colla a entrar al mercat laboral: va anar a treballar al tèxtil, a l’Ametlla de Merola. Allà va aprendre a fons la mecànica dels telers i de la filatura, que li va servir per entrar a fer de muntador per a una empresa de Manresa. Més endavant es va especialitzar en el manteniment de maquinaria tèxtil, i va muntar la seva pròpia empresa, on va evidenciar una gran capacitat emprenedora i innovadora, procurant estar sempre al dia dels últims avenços tecnològics; això el va portar a treballar per tot l’estat espanyol i també al Marroc, l’Amèrica del Sud i diversos països europeus.
 
Recordem quan, fa molts anys, una nit de dimecres Sant ens va explicar que treballava a Badajoz i que havia conegut una noia que li agradava; i ens va proposar d’agafar un cotxe i anar cap allà. Dit i fet, tres de nosaltres i ell ens vam posar en camí, i la nit següent, el dijous Sant, arribàvem a la ciutat extremenya, on vam conèixer la Toñi, i ella va conèixer alguns dels amics del Toni. Més endavant, quan es van casar a Badajoz, també hi vam anar una representació de quatre parelles de balsarenyencs.
 
Aquesta amistat va perdurar amb els anys, i a mesura que ell, i nosaltres, engrandíem les famílies, ens vam continuar veient i reunint, ja fos en celebracions de cap d’any, en divertides comparses de Carnestoltes o en excursions; i també ens va acollir sovint a casa seva amb la Toñi, organitzant calçotades o barbacoes on ens ho passàvem bé recordant les mil anècdotes alegres que ens venien a la memòria.
 
Ara ens ha deixat, i només podem dir-ne bones paraules, però escasses i incapaces d’expressar el dol que sentim a la Toñi i als seus fills i nets. El recordarem tal com l’hem vist sempre: alegre, rialler i bonhomiós, un gran amic i una bona persona.
 
Els seus amics