Àxel Garcia Escolà, il·lusió per compondre i a la reducció del grup musical

ENTREVISTA
 

El fil musical d’aquest estudiant de música ens obre aquesta finestra oberta, ja entrats dins d’aquest número de vacances.
       Són les deu del vespre i pels porticons de l’estança entren uns tímids llampecs, que fan preveure que es prepara un ruixat, i amb tot, entro en amable xerradeta amb aquest estudiant de música.
       L’Axel va néixer el 3 de juliol de 2003 a la ciutat de Manresa, i estudia Producció musical a ENTI (UB) (Escola de Noves Tecnologies Interactives). És un entusiasta de còmics i, tal com ens diu, “sobretot de Marvel,  ja que m’agraden molt les pel·lícules i conèixer les historietes no està de més”. L’últim llibre que ha llegit és Yeah! Yeah! Yeah! La historia del pop moderno, de Bob Stanley.
       Li agrada viatjar bastant, puntualment per anar a festivals o esdeveniments que li interessen, però ho sol fer amb alguna motivació en concret. Ha viatjat a ciutats com Amsterdam Londres, París, Amsterdam, Roma, Madrid... En els seus moments de lleure li agrada anar al cinema i gaudir de les sèries.
 
— Explica'ns en primer lloc com va anar el voler estudiar música?
 
— Ja de molt petit em van inscriure a l’Escola de Música Municipal de Balsareny, i tot i que al principi no hi volia anar, al final el meu jo petit va acabar assumint que els meus pares no em desapuntarien, així que quin remei. Fora de bromes, mica en mica em va anar agradant més la música i més tard vaig anar a l’Escola de Música de Navàs, on vaig créixer com a músic fins ja ser gran. Ara farà tres anys que ja no hi soc, ja que vaig decidir dedicar-me a la meva pròpia música “a temps complet”. Aquest any he entrat a la Universitat ENTI i allà és on estic estudiant música actualment.
 
— Tens algun precedent en aquest camp de la música?
 
— El meu pare, que, a part de també ser músic autodidacte, ha sigut juntament amb la meva mare els primers que m’han motivat i han acceptat que jo volgués estudiar música, un món molt complicat i difícil. Sempre han respectat les meves decisions i és el que més els hi agraeixo més. D’altra banda, a casa sempre hem escoltat molta música i només amb 9 anys ja estava anant a veure concerts a l'estranger. 

 
— Que és per a tu la música?
 
— Per a mi la música ho és tot; si algú em treia la música seria com si em traguessin una part de mi que és completament necessària, com les orelles o els ulls. Es podria dir que no m’imagino una vida sense la música, el món seria un lloc avorrit i amb la música puc expressar coses que no puc arribar a expressar parlant.
 
— Quina durada té el curs?
 
— El curs dura tres anys, amb l'opció de fer un màster o postgrau.
 
— Quantes hores dediques a l'estudi cada dia?
 
— Depèn molt de la quantitat de feina que es posi per fer a casa; a finals de semestre i per als exàmens parcials i treballs és on hi has de dedicar més temps, és clar. Assignatures com física, tecnologia o historia de la música són les que m’han tret més temps, ja que no són assignatures fàcils i passatgeres. Pel que fa a instrument, en els estudis que estic fent és imprescindible tocar molt el piano, ja que és un instrument imprescindible per a l’estudi de la música.
 
— Et vols dedicar a tocar i compondre?
 
— M’agrada molt tocar i compondre les meves cançons, de fet tinc un projecte (HIDEPECK) amb una companya (Berta Jàtiva), amb el qual seria meravellós poder arribar a molta gent. Però professionalment el que més em motiva és treballar com a productor i ajudar d’altres artistes a enregistrar les seves composicions i la seva música.
 
— Per últim. Per quin instrument et decantaries?
 
— El piano ha sigut sens dubte l’instrument que m’ha ajudat més a evolucionar tant a nivell interpretatiu com a nivell de composició, però de manera autodidacta he après a tocar d’altres instruments que corren per casa com la guitarra (elèctrica i acústica), el baix, l’ukelele, la bateria i quan era petit vaig aprendre a tocar el clarinet. Però sens dubte el piano és l’instrument amb què em sento més còmode.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Txus Garcia