Sortida al runam salí del Cogulló de Sallent

 

 
El passat 5 de juny, dia del medi ambient, el Centre Excursionista de Balsareny, el grup de medi ambient de Balsareny Educa i el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí (FAES) vam organitzar una sortida al runam salí del Cogulló, amb la col·laboració del grup ecologista Prou Sal. Vam sortir a les 8 del matí del barri de la Rampinya de Sallent i vam fer parades per parlar de la situació de la immensa muntanya de sal que ha anat presidint, durant tota l’estona, la caminada.
 
La primera parada va ser a l’ermita de Sant Antoni. Vam començar fent una pinzellada històrica per tal de situar-nos:
 
L’explotació minera del Bages es remunta a l’època dels romans, però l’explotació industrial va començar el 1925, i amb aquesta, l’acumulació de residus a cel obert. Cal tenir en compte que els mitjans tècnics de l’extracció en aquells anys eren molt precaris i, per tant, els residus acumulats van ser pocs. El 1972 es crea l’empresa Potasas del Llobregat (ERT) per explotar la mina de Vilafruns. El 1977 comença el runam gran. El 1982 les mines passen a mans públiques, l’INI, amb el nom d’Unión Explosivos Riotinto, fins al 1998 que tornen a mans privades i ja entra en escena Iberpotash, S.A. ICL. Aquesta empresa el 2011 elabora el Pla Phoenix, i fa públic que aquest pla resoldria tots els problemes. El 2017 creen la primera planta de sal vacuum que serviria per reduir l’abocament de residus a la immensa muntanya, que una de les sentències obligava a aturar; però demanen pròrroga de dos anys més, i se’ls concedeix.
 
Seguim caminant i un mica més amunt férem una altra parada, on hi havia la font de Pitoi, indret on una riera s’ajunta amb una altra que baixa directament del runam, i on es veu ben clar el rastre de la sal que s’escampa quan plou. En aquest punt vam parlar del col·lector de salmorres:
 
El col·lector de salmorres és una canalització per transportar l’aigua salada que produeix l’extracció de la potassa de la mina fins al mar. D’aquest col·lector en va començar a parlar  la Generalitat de la República els anys 30. El primer projecte és del 1932. Amb la guerra civil va quedar tot aturat. Quan la Generalitat recuperà l’autonomia va elaborar un projecte que s’aprovà, però tenien problemes de finançament per realitzar-lo. Les obres comencen el 1983 i s’acaben el novembre de 1989, però el col·lector només arriba fins a Sant Joan Despí: no arribarà al mar fins al 2002. Va representar una disminució important de clorurs a les aigües del Llobregat. Aquest col·lector s’ha rebentat per diferents llocs, infinitat de vegades, de manera que ha calgut fer un nou projecte per construir-ne un de nou. El nou projecte és del 2003, però fins al 2008 no comencen les obres de desdoblament d’Abrera a Sant Joan Despí, que és el primer tram. La planificació de la resta estava prevista entre el 2009 i el 2014, però s’ajornà, i fins al 2017 no s’aprova el projecte per a aquest segon tram.
 
Pugem fins acostar-nos a la immensa muntanya de sal. L’empresa ha fet un mur de terra i no es veu la rasa perimetral, que és on es recull l’aigua que s’escorre de la sal. Rodegem la muntanya per la dreta, per anar al punt on es pot veure aquesta rasa. Allà ens aturem a l’ombra, ja que el sol pica i la calor es fa sentir, per parlar dels problemes mediambientals de la sal:
 
El límit permès de clorurs a l’aigua ha anat variant al llarg de la història i dels interessos. El 25 de març de 1933 el Governador Civil de Barcelona signava un  reglament sobre la salinitat dels rius Cardener i Llobregat. El reglament preveia sancions per a les empreses que amb els seus vessaments causessin uns valors de salinitat superiors als 250 mg Cl/litre. El setembre de 1965, a la caseta de Pallejà es va mesurar 2.411 mg Cl/litre. El 1975 el Consell de la Comunitat Europea estableix com a límit de clorurs 200 mg Cl/litre. El 2003 la nova Directiva del marc de l’aigua estableix 250 mgCl/litre en l’aigua per al consum humà. Aquestes mesures van a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua i se suposa que ho controlen. Aquesta qüestió ha comportat molts problemes perquè des de fa molts anys les fonts de Sallent estan salinitzades i per tant no es pot fer servir la seva aigua, així com els aqüífers de la zona. Això ha comportat denúncies per part de diferents col·lectius.
 
Seguim camí i anem veient, a la part del bosc més propera al runam, com els arbres acusen la salinitat, ja que hi ha ple de restes d’arbres morts secs en el camí.  Ens aturem a l’ombra d’una caseta per parlar de les sentències:  

• Denúncia per la via penal de l’Alzina/Montsalat (1997-2014)  a tres directius de la mina per la salinització de les aigües. Sentència: Presó menor. És ferma.
• Denúncia per via de contenciós AVV Rampinya. Per la legalitat urbanística del Cogulló. El Tribunal Suprem 2017 ha ordenat la suspensió immediata, la restauració i la legalització de l’ús del territori. Sentència ferma.
• Denúncia per via de contenciós de Sebastià Estradé. Fiança i Pla de restauració Cogulló. TSJC (abril 2015) fa augmentar la fiança i exigeix Pla de restauració. Ferma.
• Denúncia per via de contenciós AVV Rampinya/Montsalat contra l’autorització ambiental Sallent. 2013 limita  l’alçada 538 msm i data fi abocaments 30/06/2017. Prorrogada.
• Denúncia via contenciós AVV Rampinya /Montsalat – POUM Ajuntament de Sallent  2014. Retornar el runam al nivell del 2008.
• CUP Querella per danys als recursos naturals i prevaricació.2015 – 5 imputats per prevaricació 2 empresa i 3 Generalitat.
• A la Unió Europea denunciant Sebastià Estradé A.U.E. per incompliment ambiental. Expedient i carta emplaçament per residus, incompliment ambiental (jul 2014) + citació addicional + dictamen motivat (25/01/18).

Respecte a la fiança mediambiental de 600.000 euros que la Generalitat va imposar, una sentència la declara insuficient i la fixa en 13,8 milions d’euros, dels quals fa una rebaixa del 50% i acaba en 6,9 milions d’euros. No sabem el motiu d’aquest descompte; tanmateix, un gabinet d’un ambientalista reputat va fer una valoració de la fiança molt per sobre del que havia fixat la Generalitat.
 
Abans de baixar pel fort pendent que ens portarà al bosquet per on iniciarem el descens cap a Sallent i, veient que la tertúlia està animada, seguim parlant; ara, del projecte de restauració:
 
Una de les sentències obliga l’empresa que explota la mina a presentar un pla de restauració per retornar el territori a com estava el 2008. L’empresa presenta un projecte basat en la desfeta progressiva mitjançant aigua, de la sal i abocar-la al mar pel col·lector de salmorres. El projecte fixa un termini de 50 anys. Aquí es plantegen dues qüestions molt polèmiques: per un costat, d’on sortirà tanta aigua; i per l’altre, el tram del col·lector que arriba al peu del runam, que encara està per fer. Segons el projecte, han de construir una canalització des de Manresa fins al runam, per tal de portar l’aigua que surt de la depuradora, que sumada a la de Sallent seria l’aigua que utilitzarien. Però seria suficient? I com quedaria el riu Llobregat, si la major part d’aigua de la que hi baixa ja és procedent de les depuradores que hi ha en el seu trajecte? Més enllà de Manresa, el riu portaria aigua? Si la primera fase del projecte que és treure el runam petit, i aquest, tot i que hi treballen, no sembla pas que es vagi reduint,  què en podem esperar, d’aquesta enorme muntanya? I abans d’acabar, una altra sorpresa: l’empresa ha encetat una nova aventura. Ha demanat a la Generalitat un nou PDU (Pla Director Urbanístic) de la zona de la muntanya per tal de posar plaques fotovoltaiques adherides a la falda d’aquesta. La Generalitat ha elaborat aquest pla, que està en fase d’al·legacions. No s’escapa a ningú que la despesa d’aquesta nova aventura de l’empresa de la mina serà amb els fons europeus (New Generation): no comment!
 
Emprenem la tornada a Sallent, perplexos i creient que nosaltres no veurem mai la restauració d’aquesta part del territori.
 
La iniciativa d’aquesta sortida ha estat un bon encert i més, feta amb col·laboració entre les dues poblacions que ens veiem afectades pel mateix problema. Espero i desitjo que sigui l’inici de futures activitats conjuntes.
 
Gemma Masip Bonet 
Veïna de Balsareny i membre de Prou Sal i del FAES
Fotos: Alfred Selgas