‘Paraules de mar’, de Blanca Soler

 CERCLE LITERARI

 
Després de l’excel·lent debut de Blanca Soler Codina (Balsareny, 1999) en la literatura, amb la novel·la Carn nua (2021), ara ens torna a sorprendre amb la publicació d’un poemari, Paraules de mar (2022), editat també per Llibres ParCir.
 
El recull aplega 21 poemes, la majoria breus, que tenen relació amb el mar, però no pas des d’una contemplació estètica i complaent, sinó que es centren en la denúncia de les injustícies socials i els drames humans —víctimes de la guerra i de la repressió, refugiats enfrontats a un destí cruel enmig de la indiferència dels governs, persones que pateixen violència, discriminació i exclusió— que el món actual no sap o no vol aturar. La poesia li permet fer front als aspectes més tèrbols d’aquesta vergonyosa realitat i objectivar-la en frases breus, corprenedores, que tanmateix no són mai descripcions descarnades sinó que s’enfoquen a promoure, ja des dels mateixos títols, associacions d’idees que apel·len a la consciència de les persones i generen en el lector un espai de reflexió que l’empeny a trobar-hi les connotacions que s’hi insinuen a diferents nivells.
 
És una poesia profunda, molt treballada i condensada, madura malgrat la jovenesa de l’autora. Fruit sens dubte de moltes lectures ben assimilades i d’una intuïció innata per copsar les relacions entre els mots i els conceptes; de vegades fins a forçar la sintaxi per generar inesperades connexions semàntiques. Amb un domini envejable del llenguatge poètic, l’autora ens proposa raonar sobre l’amor, el pas del temps, la religió, els desnonaments, el canvi climàtic, la diversitat sexual, l’avortament, la humanitat, la joventut, el terrorisme, la desigualtat social, la lluita de classes, les malalties, les violacions, la fam, el dol, la vellesa i la mort... Els seus versos saben expressar, en poques paraules clares, contundents i directes, la complexitat de la vida i són un clam per prendre’n consciència i posar-hi remei.
 
Al llibre es diu que “la mar ha estat sempre punt de trobada, escenari de totes les fortaleses i de les misèries humanes, i alhora un espai obert, d’horitzó ampli, on tot és possible, que ens aboca a somiar, pensar i actuar.” Així, els poemes de la Blanca esdevenen “un estímul per a la reflexió i el canvi”. De fet, ja ens comença advertint que “el mar i la seva tela poden ser la gènesi de l’univers o el nàufrag de la humanitat”, i acaba dient: “si es planten llavors de l’agenda mediàtica i es reguen amb poesia germina la subjectivitat. Un gènere híbrid que encara no ha brotat”.
 
Els seus versos ens conviden a fer brotar dintre nostre aquest gènere, a fi que hi floreixi i fructifiqui. “Escriure són paraules que la gorja ens ha escanyat durant temps [...] Escriure és haver viscut”, diu en un poema. Un llibre molt recomanable: felicitem la Blanca i esperem que ens n’escrigui molts més.
 
R. Carreté
Portada: Llibres Parcir

Foto: A. Selgas